El club de la cançó. Les Beates. Lluís Miquel. El dimoni infernat. La Trinca

Aquesta setmana FJNC ens proposa l'humor com a tema de les cançons.

Un bon tema que ens allibera una mica de temes tan sagnants com els de l'immigració o la prostitució.

La meva primera intenció havia estat posar alguna murga, però qui podria competir amb Cadis? Espero poder-ne sentir unes quantes.

També havia pensat en posar el vídeo de youtube amb el duetto buffo para dos gatos de Rossini. Un consell, si no l'heu vist, busqueu-lo y gaudiu-ne.

Per fi, m'he decidit a portar dues cançons que considero amb lletra divertida.

La primera, una versió del clàssic Les Bigotes de Jacques Brel, feta pel meu paisà Lluís Miquel. Deixo la lletra de Lluís Miquel amb la meva traducció, però no me'n puc estar de portar al final la lletra original en francès, perquè pugueu comprovar com de fidel és la versió que us presento.

LES BEATES

Lluís Miquel - Jacques Brel

Quan es fan velles tot ha canviat
de gossos grans es fan uns gats
les beates

Cuando envejecen todo cambia
De perros grandes pasan a gatos
Las beatas.

Quan es fan velles tot és tan ràpid
que d'aigua santa s'omplen de nit
les beates

Cuando envejecen todo va tan rápido
Que de agua bendecida se llenan de noche
Las beatas

Ah, si fóra el diable i les tinguera ací
jo crec que em faria jubilar
si fora déu, sentint-les pregar
seria ateu al paradís
de les beates

Ah, si fuera el diablo y las tuviera aquí
Creo que pediría la jubilación
Si fuera dios, oyéndolas rezar
Me haría ateo en el paraíso
De las beatas

Elles caminen sempre pregant
de missa en missa van passejant
les beates

Caminan siempre rezando
De iglesia a iglesia van paseando
Las beatas

I patatí i patatà
ja comencem a estar molt farts
de beates

Y patatín y patatán
Ya empezamos a estar cansados
De beatas

I van de negre com capellans
que són molt bons amb les criatures
i alcen els ulls, semblen mirar
si déu ja dorm, per les costures
de les beates

Y visten de negro como curas
Que son tan buenos con las criaturas
Y elevan los ojos, y parecen espiar
Si dios ya duerme, a través de las costuras
De las beatas

El dissabte quan tots sortim
es veu la gent que es divertix
però cap de beata

El sábado, día de salida,
Vemos a la gente que se divierte
Pero ninguna beata

perquè és ben dins del seu fosc lloc
i es preserven dels xicots
les beates

porque están muy escondidas en su habitación oscura
y se preservan de los muchachos
las beatas

que prefereixen endurir-se
ficades dins de les esglésies
molt contentes de preservar
el seu tresor que dorm entre les cames
de beates

que prefieren endurecerse
metidas en una iglesia
muy contentas de preservar
su tesoro que duerme entre sus muslos
de beatas

després es moren molt espaiet
semblen un foc que es consumix
les beates

Luego se mueren muy despacito
Como un fuego que se consume
Las beatas

i quan es moren preguen un prec
de no morir d'un petit fred
les beates

y cuando se mueren rezan una oración
para no morirse de un pequeño frío
las beatas

i en un cel que no troben mai
els àngels fan un paradís per elles
una corona, un parell d'ales
després se'n van
volant volant volant volant
molt espaiet
com les beates

y en un cielo que no encuentran nunca
los ángeles crean un paraíso para ellas
una corona, un par de alas
y luego se van
volando, volando, volando, volando
muy despacito
como las beatas.

i aquesta és la lletra original de Jacques Brel

LES BIGOTES

Elles vieillissent à petits pas
De petits chiens en petits chats
Les bigotes
Elles vieillissent d'autant plus vite
Qu'elles confondent l'amour et l'eau bénite
Comme toutes les bigotes

Si j'étais diable en les voyant parfois
Je crois que je me ferais châtrer
Si j'étais Dieu en les voyant prier
Je crois que je perdrais la foi
Par les bigotes

Elles processionnent à petits pas
De bénitier en bénitier
Les bigotes
Et patati et patata
Mes oreilles commencent à siffler
Les bigotes

Vêtues de noir comme Monsieur le Curé
Qui est trop bon avec les créatures
Elles s'embigotent les yeux baissés
Comme si Dieu dormait sous leurs chaussures
De bigotes

Le samedi soir après le turbin
On voit l'ouvrier parisien
Mais pas de bigotes
Car c'est au fond de leur maison
Qu'elles se préservent des garçons
Les bigotes

Qui préfèrent se ratatiner
De vêpres en vêpres de messe en messe
Toutes fières d'avoir pu conserver
Le diamant qui dort entre leurs f...s
De bigotes

Puis elles meurent à petits pas
A petit feu en petit tas
Les bigotes
Qui cimetièrent à petits pas
Au petit jour d'un petit froid
De bigotes

Et dans le ciel qui n'existe pas
Les anges font vite un paradis pour elles
Une auréole et deux bouts d'ailes
Et elles s'envolent... à petits pas
De bigotes

I una vegada criticades (amb tota la raó) les beates que preserven "el seu tresor que dorm entre les cames" podem parlar de l'altra vora d'aquest riu de la vida. Basats en contes del Decameró aquest cim del Quatroccento, inici de la narrativa moderna, que mai no passarà de moda, la gran escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany, a petició de La Trinca, va fer, junt amb Jaume Vidal Alcover, uns quants poemes, que van ser musicats i inclosos en el disc Trincameró.

Amb vosaltres El dimoni infernat

EL DIMONI INFERNAT

La Trinca – Maria Aurèlia Capmany sobre un conte del Decameró

Ara sabreu la història
d'aquell predicador
i d'aquella doneta
petita i bonica
i un dimoni alterós
que sí que no

Ahora conoceréis la historia
De aquel predicador
Y de aquella mujercita
Pequeña y bonita
Y un demonio orgulloso
Que sí que no

la noia que es devota
vol viure en oració
se'n va al desert on viuen
homes dejunadors
ja n'arriba a la cova
d'en Claudi el virtuós

la muchacha que es devota
quiere vivir en oración
se va al desierto donde habitan
hombres ayunadores
ya llega a la cueva
de Claudio el virtuoso

Ai Claudi lo bon Claudi
vull viure en oració
ai Claudi lo bon Claudi
deixeu-me resar amb vós
en Claudi que la mira
perd el kirieleison

Ay Claudio, mi buen Claudio
Quiero vivir en oración
Ay Claudio, mi buen Claudio
Déjame rezar contigo
Claudio cuando la ve
Pierde el oremus.

entreu la bona dona
que aplegareu fredor
entreu la bona dona
que resarem tots dos
llavors fins a trenc d'alba
dormirem bo i millor

entrad buena mujer
que cogeréis frío
entrad buena mujer
que rezaremos juntos
luego hasta el amanecer
dormiremos de lo lindo

la cova era petita
i sense recambró
al mateix llit de palla
s'han de ficar tots dos
ja és mitja nit passada
però no dormen no

la cueva era pequeña
y sin trastienda
en el mismo camastro de paja
se han de meter los dos
ya es medianoche pasada
pero no duermen no

Què és aquesta eina Claudi
que duu tanta escalfor?
filla la meva filla
és el dimoni gord
que a l'infern vol anar-se'n
i no troba per on

Qué es esta cosa Claudio
Que tanta calor hace
Hija, hija mía
Es el demonio grande
Que quiere irse al infierno
Pero no encuentra por dónde

I on és l'infern bon Claudi
vós que sabeu de tot?
jo no vull altra cosa
que fer-t'ho entenedor
a l'infern el dimoni
posem-l'hi sense por

¿Y dónde está el infierno buen Claudio
Tú que lo sabes todo?
No quiero nada más
Que hacértelo saber
En el infierno pongamos
Al diablo sin miedo

si tu m'ajudes filla
l'amansirem del tot
si que n'està bon Claudi
d'encès i furiós
filla és que feia estona
que anava sol pel món

si tú me ayudas hija
lo amansaremos del todo
pues sí que está, buen Claudio
ardiente y furioso
hija, es que ya hacía tiempo
que iba sólo por el mundo

ja el fiquen i el capfiquen
aquell monstre alterós
dia i nit repeteixen
la devota acció
però així que es distreuen
es dreça amb més rigor

ya lo meten y remeten
aquel monstruo orgulloso
día y noche repiten
la devota acción
pero en cuanto se distraen
se levanta con más rigor

fins que un dia el dimoni
és ja vençut del tot
fins que un dia el dimoni
és ja vençut del tot
però llavors la dona
sent que bull el fogó

hasta que un día el demonio
queda vencido del todo
hasta que un día el demonio
queda vencido del todo
pero entonces la mujer
siento que la olla le hierve

ai Claudi lo meu Claudi
deu-me la salvació
ai Claudi lo meu Claudi
deu-me la salvació
l'infern vol el dimoni
l'infern vol més carbó

ay Claudio, mi buen Claudio
dame la salvación
ay Claudio, mi buen Claudio
dame la salvación
el infierno quiere a su demonio
el infierno quiere más carbón.

Com sempre trobareu altres cançons a

El club de las canciones