Febrer en la memòria

 FEBRER EN LA MEMÒRIA

Ce sont les eaux de Mars. Georges Moustaki

Com enyore les pluges de febrer.

La lenta, inacabable, dolça pluja

de quan érem menuts, la que amerava

els horts i les collites i els carrers

i els omplia de basses que els xiquets,

calçats amb katiusques, esperaven

eixir corrents d'escola per xafar-les.

Trobe a faltar la pluja que tancava

i recloïa dins de casa els hòmens

arraulits a la vora del braser

maleint no poder fer la faena.

Temps de prunyons, de fred i molinada,

ni millors ni pitjors; eren com eren.

Però enyore la lenta, dolça pluja.

JNP

21/02/2022

Gener (Haiku)

 

GENER

Càlid migdia,

la mar sense una ona.

Claror tan blava.

JNP

31/01/2022

Onades

 

ONADES

Recordes si has viscut una altra vida?

Avui, mentre passeges per la platja

i contemples les ones incansables

com s’alcen i com moren una a una,

t’arriba la pregunta que et destorba

i et fa miques les antigues certeses:

“Recordes si has viscut una altra vida?”

I et contestes “No ho sé, potser, deuria?”

I et preguntes, “vas pagar algun karma?

Cap on es decantava la balança?

Els déus que et van jutjar eren benignes?”

Tanques els ulls al sol i te n’oblides,

per un moment, de malsons i de dubtes.

Però els obris de nou i hi veus les ones.

JNP

08/01/22

El poble al cor encara

 EL POBLE AL COR ENCARA

Malgrat tot, de ciutat, preferim els estrets

i foscos carrerons a les grans avingudes

on el sol t'enlluerna, farcides de botigues,

de sorolls i semàfors, de gent atrafegada.

Hereus dels llauradors que un dia s'hi establiren

en florida barreja d'alqueries i horta,

ens estimem molt més els atzucacs plens d'ombres

i portes mig obertes darrere les cortines.

Perquè vam viure lliures i ens recordem encara,

de xiquets, fent tabola pels carrers buits de cotxes

corrent ací i allà en eixir de l'escola.

Qui ens manaria creure aquells falsos profetes

i les seues promeses de futurs gloriosos?

El poble al cor encara. Ciutadans sense ganes.

JNP

14/12/21

Gregal (Haiku)

GREGAL

Mou la ventada

i la mar s'estavella

contra les roques.

JNP

07/11/21

Elegia

 

ELEGIA

Hem anat fent camí com qui no ho vol

deixant córrer el temps que ens empaitava;

a favor de vegades, de vegades en contra,

sempre avant, sempre avant, sense aturar-nos.

I ens hem equivocat tantes vegades

que hem aprés, com negar-ho?, alguna cosa.

Coses elementals, petites coses

que ens han permés seguir vivint estalvis.

I molt de tant en tant mirem enrera

enyorant el amics que se n’anaren

i ens arranca unes llàgrimes la boira.

Però el sol torna a eixir com cada dia

i el cel torna a ser blau i la mar calma

i et dius: “vindràs més tard, oh mort amiga?”

JNP

26/10/2021

Avui fa disset anys (Mare)

 AVUI FA DISSET ANYS (MARE)

Quan te n'anares

portaves ja uns anys morta.

I jo no hi era.

JNP 09.09.2021

1Pilar Ruiz Lopez