El 23 F jo em trobava treballant a Madrid, i vivint (dormint millor dit) al sud, exactament a Villaverde Bajo, junt amb el meu germà i la que actualment és la meua dona, que aquells dies era a València preparant el vestit de núvia, ja que pensàvem casar-nos (com així ho férem) a principis d'abril.
Acabàvem d'adquirir un pis, al carrer Hernani, prop d'on jo treballava, i a la sortida del treball cap a les 7 de la tarda, em vaig passar per veure com anaven les reformes que estàvem fent-li abans d'instal·larnos.
Més tard vaig agafar l'autobús, i mentre llegia un llibre (ara no recorde quin tomo) de l'obra completa de Josep Pla editada per Destino, vaig poder observar que tota la gent estava pendent dels transistors.
Vaig pensar que a cas hi hauria partit de futbol, i no li vaig donar més importància.
Arribant a casa, sonava el telèfon. Era la meua dona, aterrada, contant-me esmaperduda que a València els tancs eren al carrer, que hi havia hagut un colp d'estat, i pregant-me que em quedés a casa, que no sortís sota cap concepte. Li vaig dir que sí, i vaig penjar.
No tenia televisió, me l'havien furtada poc abans de traslladar-me a Madrid, i la ràdio no em funcionava, se m'havia cremat feia poc amb una pujada de tensió, així que vaig posar Beethoven tot esperant el meu germà.
Quan per fi va arribar, ja en sabia alguna cosa, però poc, així que vam sortir al bar d'enfront, a menjar-nos un entrepà, veure l'ambient que es respirava (era una barriada obrera), i sentir la radio i la televisió, a veure què en deien.
La meua por era que tant ell com jo, havíem fet milícies universitàries (Imec es deia), i per tant corríem el perill de què ens cridessin a servir a la pàtria en qualsevol moment.
Jo anava pensant, que si les coses anaven mal dades, sempre podia intentar passar a Portugal per Badajoz, on havia viscut prop de dos anys i coneixia alguns contrabandistes de cafè.
Férem temps amb algunes cerveses, cafès, i algun conyac, fins que, a la matinada, va sortir el Rei dient que rebutjava el colp i que havia format govern amb els subsecretaris.
El meu germà i jo ens miràrem, somriguérem, i tornàrem a casa. Afortunadament tot s'havia acabat.
Aquella nit vaig començar a respectar a Joan Carles, i el què és més important, vaig dormir com un soc.
Malgrat tot el que acabe de contar, continue sent republicà.
El 9M tots a votar. Cada vot compta.
Acabàvem d'adquirir un pis, al carrer Hernani, prop d'on jo treballava, i a la sortida del treball cap a les 7 de la tarda, em vaig passar per veure com anaven les reformes que estàvem fent-li abans d'instal·larnos.
Més tard vaig agafar l'autobús, i mentre llegia un llibre (ara no recorde quin tomo) de l'obra completa de Josep Pla editada per Destino, vaig poder observar que tota la gent estava pendent dels transistors.
Vaig pensar que a cas hi hauria partit de futbol, i no li vaig donar més importància.
Arribant a casa, sonava el telèfon. Era la meua dona, aterrada, contant-me esmaperduda que a València els tancs eren al carrer, que hi havia hagut un colp d'estat, i pregant-me que em quedés a casa, que no sortís sota cap concepte. Li vaig dir que sí, i vaig penjar.
No tenia televisió, me l'havien furtada poc abans de traslladar-me a Madrid, i la ràdio no em funcionava, se m'havia cremat feia poc amb una pujada de tensió, així que vaig posar Beethoven tot esperant el meu germà.
Quan per fi va arribar, ja en sabia alguna cosa, però poc, així que vam sortir al bar d'enfront, a menjar-nos un entrepà, veure l'ambient que es respirava (era una barriada obrera), i sentir la radio i la televisió, a veure què en deien.
La meua por era que tant ell com jo, havíem fet milícies universitàries (Imec es deia), i per tant corríem el perill de què ens cridessin a servir a la pàtria en qualsevol moment.
Jo anava pensant, que si les coses anaven mal dades, sempre podia intentar passar a Portugal per Badajoz, on havia viscut prop de dos anys i coneixia alguns contrabandistes de cafè.
Férem temps amb algunes cerveses, cafès, i algun conyac, fins que, a la matinada, va sortir el Rei dient que rebutjava el colp i que havia format govern amb els subsecretaris.
El meu germà i jo ens miràrem, somriguérem, i tornàrem a casa. Afortunadament tot s'havia acabat.
Aquella nit vaig començar a respectar a Joan Carles, i el què és més important, vaig dormir com un soc.
Malgrat tot el que acabe de contar, continue sent republicà.
El 9M tots a votar. Cada vot compta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada