Mai no he volgut pertànyer a cap partit, ni tan sols quan era jove i indocumentat, i a la Universitat hi havia quasi tants partits com assignatures.
He complit amb el meu deure cívic deixant el meu vot a les urnes cada cop que he tingut ocasió, però mai no he votat, ho confesso, ni PSC-PSOE, ni PSPV-PSOE, ni PSOE a seques, perquè sempre he trobat d'altres partits més a l'esquerra, o més nacionalistes, que m'han semblat més coherents, més afins a les meues idees i els meus interessos, encara que el meu vot, més d'un cop, hagi quedat sense representació.
Dit això, l'altre dia, em vaig alegrar d'allò més quan l'Antoni Asunción, ex-president de la Diputació Provincial de València, ex-ministre dimissionari (només per aquesta dimissió ja em pareix una persona admirable en aquest regne d'Espanya on ningú no dimiteix) decidí presentar-se i forçar unes primàries en aquest petit país que sembla destinat a sofrir una eterna majoria del Pp, malgrat els múltiples lladronicis que, de nord a sud, recorren el territori.
En una veritable cursa contra-rellotge d'obstacles, l'amic Asunción havia aconseguit reunir tres-mil dos-cents i escaig d'avals, però sembla que no hi ha hagut prou: Més de dos-cents d'aquests avals han estat anul·lats, sembla que els uns per directament fraudulents (militants difunts, ex-militants), i els altres per anul·lables (recolzaven tant l'Alarte com l'Asunción). I aquestes anul·lacions impliquen que no ha arribat al mínim exigible com per forçar unes primàries.
I a mi tot aquest afer em fa pudor de podrit:
1. Els avals han estat oberts sense que els representants de l'Asunción hi fossin presents.
2. No veig l'Antoni Asunción falsificant signatures.
3. Com diu ell, que hi hagi una desena de despistats (hem de tindre en compte que al no haver-li deixat accès al cens d'afiliats ha hagut de fiar-se de qui el recolzava) entra dins del probable; que l'hagin estafat dues centenes llargues, és descabellat.
En fi, ells (el pspv-PSOE) s'ho perden.
I amb ells la resta dels valencians que demanem un canvi en el (des)govern que patim al país.
Jo, continuo declarant la meua intenció de votar Compromís, i de respectar, quatre llarguíssims anys més, que els botiflers continuen acaparant el govern d'aquest dissortat país sense nom.
He complit amb el meu deure cívic deixant el meu vot a les urnes cada cop que he tingut ocasió, però mai no he votat, ho confesso, ni PSC-PSOE, ni PSPV-PSOE, ni PSOE a seques, perquè sempre he trobat d'altres partits més a l'esquerra, o més nacionalistes, que m'han semblat més coherents, més afins a les meues idees i els meus interessos, encara que el meu vot, més d'un cop, hagi quedat sense representació.
Dit això, l'altre dia, em vaig alegrar d'allò més quan l'Antoni Asunción, ex-president de la Diputació Provincial de València, ex-ministre dimissionari (només per aquesta dimissió ja em pareix una persona admirable en aquest regne d'Espanya on ningú no dimiteix) decidí presentar-se i forçar unes primàries en aquest petit país que sembla destinat a sofrir una eterna majoria del Pp, malgrat els múltiples lladronicis que, de nord a sud, recorren el territori.
En una veritable cursa contra-rellotge d'obstacles, l'amic Asunción havia aconseguit reunir tres-mil dos-cents i escaig d'avals, però sembla que no hi ha hagut prou: Més de dos-cents d'aquests avals han estat anul·lats, sembla que els uns per directament fraudulents (militants difunts, ex-militants), i els altres per anul·lables (recolzaven tant l'Alarte com l'Asunción). I aquestes anul·lacions impliquen que no ha arribat al mínim exigible com per forçar unes primàries.
I a mi tot aquest afer em fa pudor de podrit:
1. Els avals han estat oberts sense que els representants de l'Asunción hi fossin presents.
2. No veig l'Antoni Asunción falsificant signatures.
3. Com diu ell, que hi hagi una desena de despistats (hem de tindre en compte que al no haver-li deixat accès al cens d'afiliats ha hagut de fiar-se de qui el recolzava) entra dins del probable; que l'hagin estafat dues centenes llargues, és descabellat.
En fi, ells (el pspv-PSOE) s'ho perden.
I amb ells la resta dels valencians que demanem un canvi en el (des)govern que patim al país.
Jo, continuo declarant la meua intenció de votar Compromís, i de respectar, quatre llarguíssims anys més, que els botiflers continuen acaparant el govern d'aquest dissortat país sense nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada