Aquesta setmana Antton ens proposa com a tema l'inigualable concurs de cançó actual dit "Eurovision".
Reconec que ja no és el que era, quan les seues cançons (bones o dolentes) arribaven a la gent i eren escoltades als envelats, i tocades per totes les orquestines i bandes de pobles, poblets i altres menudalles.
No he tingut temps de prepara-me aquest tema, així que només deixaré dues cançons.
La primera, una cantada per Raimon i per Salomé que va guanyar (per votació popular) un festival que feien a Barcelona, i que es deia Festival de la Canción Mediterránea. El que aquesta cançó guanyadora allà pel 63 ho fos en català, va fer que a partir de l'any següent se substituís el vot popular pel vot d'un comité que no caigués en aquests excessos. Amb tots vostès SE'N VA ANAR
Reconec que ja no és el que era, quan les seues cançons (bones o dolentes) arribaven a la gent i eren escoltades als envelats, i tocades per totes les orquestines i bandes de pobles, poblets i altres menudalles.
No he tingut temps de prepara-me aquest tema, així que només deixaré dues cançons.
La primera, una cantada per Raimon i per Salomé que va guanyar (per votació popular) un festival que feien a Barcelona, i que es deia Festival de la Canción Mediterránea. El que aquesta cançó guanyadora allà pel 63 ho fos en català, va fer que a partir de l'any següent se substituís el vot popular pel vot d'un comité que no caigués en aquests excessos. Amb tots vostès SE'N VA ANAR
SE'N VA ANAR
Tant de temps que ha passat!
Dintre meu, tanta nit!
Dalt del cel, la ciutat
on potser
ella ha fugit.
Se'n va anar
en un dia molt clar.
Jo no sé
si a una terra llunyana.
Se'n va anar
cap enllà.
No sé pas
si tornarà.
Se'n va anar,
va donar-me la mà,
que a un adéu
no li cal cap paraula.
Se'n va anar
i un mirar
m'ha quedat per recordar.
Digue'm, amor, si és ben cert
que més enllà fa bon dia.
Digue'm, si mai que un es perd
és que ha trobat l'alegria.
Se'n va anar,
va donar-me la mà.
Jo no sé
quina cosa em diria.
Se'n va anar
cel enllà
i mai més
no tornarà.
Lletra: Josep Maria Andreu
Música: Lleó Borrell
Tant de temps que ha passat!
Dintre meu, tanta nit!
Dalt del cel, la ciutat
on potser
ella ha fugit.
Se'n va anar
en un dia molt clar.
Jo no sé
si a una terra llunyana.
Se'n va anar
cap enllà.
No sé pas
si tornarà.
Se'n va anar,
va donar-me la mà,
que a un adéu
no li cal cap paraula.
Se'n va anar
i un mirar
m'ha quedat per recordar.
Digue'm, amor, si és ben cert
que més enllà fa bon dia.
Digue'm, si mai que un es perd
és que ha trobat l'alegria.
Se'n va anar,
va donar-me la mà.
Jo no sé
quina cosa em diria.
Se'n va anar
cel enllà
i mai més
no tornarà.
Lletra: Josep Maria Andreu
Música: Lleó Borrell
I, com no, aquest cop sí que Eurovisió la caçó que mai no va arribar a ser presentada, quan "El nano" Serrat, encara cantava preferentment en català. Amb tots vostès LA, LA, LA
2 comentaris:
Tu i jo tenim una mateixa estimada, la nostra llengua i açò ha fet que en una entrada com la de avui facem la mateixa reivindicació (jo també he posat a Serrat).
Per què no poden cantar-se a Eurovisió cançons en totes les llengües oficials de l'Estat?
Seguim estant a la cua d'Europa. En temes com aquest sembla que no haguem avançat gens ni mica.. i és ben trist!!
Bueno, también esperaba que tú, como Cristina, pusieras la de Serrat. Y te digo lo mismo, despues de 40 años no ha cambiado nada con respecto a la otras lenguas del estado. En fin, luego se quejan.
Publica un comentari a l'entrada