Alejandra ens proposa per aquest divendres com a tema la Passió. I no resulta senzill per l'amplitud del terme. Ens apassionem per tantes i tantes coses. I malament rai aquell que sent aquesta passió alguna que altra vegada, perquè això ens diu que no és gaire viu.
Així que començaré amb una conegudíssima cançó d'en Raimon: DIGUEM NO. Una cançó que fou un himne de resistència contra la llarga nit feixista
Així que començaré amb una conegudíssima cançó d'en Raimon: DIGUEM NO. Una cançó que fou un himne de resistència contra la llarga nit feixista
DIGUEM NO
Raimon
Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
(1963)
Raimon
Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
(1963)
La samarreta
(Ovidi Montllor)
Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser d'altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que mai no se'm faça vella.
(Ovidi Montllor)
Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser d'altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que mai no se'm faça vella.
I la passió pot venir també com a conseqüència d'una injustícia. Disculpareu que no aporti la lletra, però no l'he trobada a internet i em resulta molt complicat transcriure-la sencera. La història és una conversa entre uns joves, perquè una veïna seua, la Ramona, desnonada de sa casa per una immobiliària que ha enderrocat sa casa, ha mort al carrer. Acabaran incendiant la immobiliària. "U, contra u, i ara què tremoles tu"
1 vs 1 es diu la cançó del grup Answer, i supose que al Profe li agradarà.
1 vs 1 es diu la cançó del grup Answer, i supose que al Profe li agradarà.
I, com no, existeix la passió amorosa. Sobre una poesia del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, ELS AMANTS, inclosa al seu "Llibre de Meravelles" aquest magnífic recitat a càrrec de Ovidi Montllor i, a la guitarra, Toti Soler.
Els amants
(Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
(Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
4 comentaris:
Sí, la pasión además de ensalzar al máximo cualquier sentimiento fuerte abarca mucho, por ser ella así de absorbente, precisamente.
Me quedo con esa especie de rap RESULTA, aunque a esa velocidad me resulta casi imposible entender algo, y no dudes que le he puesto pasión, al gustarme el ritmillo.
Y de la última, agradecería traducción. Creo que enamorarse es la pasión más natural del hombre, pero me descuadra lo de las Naciones Unidas ;)
Besos.
Gales, prometo que, en cuanto tenga una transcripción más o menos exacta de 1 vs 1 la pondré.
En cuanto a la traducción de "Els amants" sería como sigue:
No había en Valéncia dos amantes como nosotros.
Ferozmente nos amábamos de la mañana a la noche.
Todo lo recuerdo mientras vas tendiendo la ropa.
Han pasado años, muchos años; han pasado muchas cosas.
De repente todavía me toma aquel viento o el amor
y rodamos por tierra entre abrazos y besos.
No entendemos el amor como una costumbre amable,
como una costumbre pacífica de cumplimiento y ropas.
Se despierta, de repente, como un viejo huracan,
y nos tumba en tierra a los dos, nos junta, nos empuja.
Yo deseaba, a veces, un amor educado
y en marcha el tocadiscos, besándote con negligencia,
ahora un hombro y luego el pezón de una oreja.
Nuestro amor es un amor brusco y salvaje,
y tenemos la añoranza amarga de la tierra,
de ir a revolcones entre besos y arañazos.
¡Qué queréis que le haga! Elemental, ya lo sé.
Ignoramos al Petrarca e ignoramos muchas cosas.
Las "Estancias" de Riba y las Rimas de Bécquer.
Luego, echados en tierra de cualquier manera,
comprendemos que somos bárbaros, y que esto no está bien,
que no estamos en la edad, y patatín y patatán.
No había en València dos amantes como nosotros,
porque de amantes como nosotros se han parido muy pocos.
La canción de Raimón ya la conocía, es muy buena.
Del resto, que no conocía, me quedo con el rap, muy bueno.
Una pregunta a ver si me puedes ayudar. ¿Por qué algunas veces no funciona el traductor de google?
Una abraçada.
Julio , me lo has prometido, acuérdate. ;)
Publica un comentari a l'entrada