Aquesta setmana Antton ens demana que parlem del menjar.
Com ja he deixat dit en un comentari a Cristina, aquesta setmana em trobo sec, sense inspiració.
Però he recordat Gioacchino Rossini, el compositor clàssic i cuiner afeccionat -sí, els canelons Rossini foren un seu invent segons diuen- i resseguint el fil he arribat a l'histriònic compositor i pianista vinarosenc Carles Santos, autor de múltiples espectacles i performances, entre els quals una òpera homenatge al gran Rossini, titulada "El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora" Aquí us deixo el clip promocional.
Com ja he deixat dit en un comentari a Cristina, aquesta setmana em trobo sec, sense inspiració.
Però he recordat Gioacchino Rossini, el compositor clàssic i cuiner afeccionat -sí, els canelons Rossini foren un seu invent segons diuen- i resseguint el fil he arribat a l'histriònic compositor i pianista vinarosenc Carles Santos, autor de múltiples espectacles i performances, entre els quals una òpera homenatge al gran Rossini, titulada "El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora" Aquí us deixo el clip promocional.
I he recordat també un disc de la Trinca, Mort de gana show, on una de les cançons era precisament aquesta rumbeta Mort de gana. Però no portaré l'original sinó la versió de Peret que sens dubte la millora.
MORT DE GANA
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que menjem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla
després s'hi pentina.
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta !
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat
en un seminari !
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria !
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana
Lletra i música: La Trinca
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que menjem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla
després s'hi pentina.
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta !
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana.
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat
en un seminari !
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria !
Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana
Lletra i música: La Trinca
3 comentaris:
Me gusta El Barbero de Sevilla. ¿Has visto Sweeney Todd. El barbero diabólico de la calle Fleet? Con lo que a mí me gustaba la empanada...
Besos
Sweeney Todd tiene sus antecedentes. A finales de la edad media, lo que los italianos llaman quatrocento, el valenciano Jaume Roig escribió una novela en verso L'espill (El espejo) donde cuenta múltiples historias. Una de ellas, ha sido musicada por Raimon
La tengo, con su traducción, en este post:
http://demiratgesialtresatzucacs.blogspot.com/2009/05/molts-anys-i-bons-frederic-xarbet.html
Igual era apropiada para este tema.
:)
bona tarda Júlio.
A mi m'ha agradat la partitura de la primera, però no les imatge. La contínua referència a l'aigua, encara que suposo que deu ser important per l'estructura de l'obra, ha aconseguit fer-me agafar fred.
Quant a "Mort de gana", és una de tantes cançons genials de la Trinca. L'altre dia vaig aconseguir la seva discografia i em va sorprendre veure que era tant gran.
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada