Anit, costat per costat d'algun miler més de companys, dos furgones de policia nacional (d'Espanya) i una de municipal (policia) hi vaig ser a la plaça de la Mare de Déu de València, protestant per l'apagó (després de vint-i-sis anys de contínua persecució dels diferents governs tant de la Comunitat Sense Nom com dels d'Espanya) dels senyals d'unes televisions emeses tres-cents cinquanta quilometres més amunt.
Érem mil cinc-cents, com diu el País, o set mil, com diu VilaWeb? Ni ho sé ni m'importa.
M'importa la vergonya que sentíem de pertànyer a una "república bananera" el president de la qual, és de tot menys honorable, (i esperem que no tingui tant sort com l'anterior i aquest sí que acabi en presó) desemparats per una Europa que diu que això són "assumptes interns", sentint-nos minoria en el nostre propi país, i totalment desconeguts portes enfora.
Però, malgrat tot, un grup de dolçainers tocava (els cinc som, ramonet, les penes són, i -com no?- la moixeranga) corejats per tota la gent a la plaça, i acompanyats per un grup de percussió magnífic.
Ja ho sé que no aconseguirem res. Ja ho sé que quan aquesta persecució a la recepció d'un mitjà de comunicació passa a Venezuela està mal (oi senyor Savater i companyia?), molt mal, és un atemptat a la democràcia, i a les llibertats individuals, i a tota l'hòstia.
Però açò no passa a Venezuela. Açò passa a una Comunitat Sense Nom, (o amb el nom d'un punt cardinal que només indica que som a l'est del nostre oest; de ponent ni barca, ni vent, ni casament) que també voldrien sense idioma propi (o almenys que aquest idioma no fos el que és, el dels nostres veïns del nord) amb una societat meninfotista estructurada només per a les falles (copades, això sí, pel bunker barraqueta, gràcies al gran invent del franquisme de les "Juntes Centrals i Locals") que seguirà votant aquells que ens menyspreen i malversen els nostres diners.
Érem mil cinc-cents, com diu el País, o set mil, com diu VilaWeb? Ni ho sé ni m'importa.
M'importa la vergonya que sentíem de pertànyer a una "república bananera" el president de la qual, és de tot menys honorable, (i esperem que no tingui tant sort com l'anterior i aquest sí que acabi en presó) desemparats per una Europa que diu que això són "assumptes interns", sentint-nos minoria en el nostre propi país, i totalment desconeguts portes enfora.
Però, malgrat tot, un grup de dolçainers tocava (els cinc som, ramonet, les penes són, i -com no?- la moixeranga) corejats per tota la gent a la plaça, i acompanyats per un grup de percussió magnífic.
Ja ho sé que no aconseguirem res. Ja ho sé que quan aquesta persecució a la recepció d'un mitjà de comunicació passa a Venezuela està mal (oi senyor Savater i companyia?), molt mal, és un atemptat a la democràcia, i a les llibertats individuals, i a tota l'hòstia.
Però açò no passa a Venezuela. Açò passa a una Comunitat Sense Nom, (o amb el nom d'un punt cardinal que només indica que som a l'est del nostre oest; de ponent ni barca, ni vent, ni casament) que també voldrien sense idioma propi (o almenys que aquest idioma no fos el que és, el dels nostres veïns del nord) amb una societat meninfotista estructurada només per a les falles (copades, això sí, pel bunker barraqueta, gràcies al gran invent del franquisme de les "Juntes Centrals i Locals") que seguirà votant aquells que ens menyspreen i malversen els nostres diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada