De provocacions i violències policials proporcionades

Sempre recordaré aquell acudit de l'àrbitre que acaba de xiular un penal, i quan algú li demana pel motiu, explica: "És que m'han insultat dins l'àrea"

Ahir, a València, com fa pocs dies a Barcelona, la policia la mamprengué a porrades amb els manifestants que mostraven les seues mans obertes i a l'aire, mentre cridaven: "aquestes són les nostres armes."

Cert que ací no passa (no passa a hores d'ara: encara recorde quan els manifestants volaven i acabaven ferits pels trets a l'aire de la policia franquista) com hem pogut veure ahir mateix a Paquistan, on la policia dispara a un pobre lladregot desarmat que acaba morint dessagnat al carrer.

A aquesta policia que tan nerviosa s'hi posa quan un manifestant (un, sembla) insulta un policia, tan nerviosa que inicia una batalla campal amb un munt de ferits i detinguts, a aquesta policia dic, els hi dedico aquesta cançoneta de Pi de la Serra.

CANÇÓ EN I

La policia està al servei dels ciutadans,
la servilia està al ciutei dels piutadans,
la ciutadia està al polei dels sertadans,
la policia està al ciutei dels servatans,
l'estudiantia està al polei dels servi-mans,
la servilia està al servei dels poli-mans,
la polivia està al serteu dels estudiants,
la nena toba que passava per allí,
la policia fidelment la protegí;
i no sabeu potser vosaltres perquè ho fi?
Per un jove que la volia fullir.
La ciutacia està al pervei dels tinserdans,
la lipocia està al versei dels taciudans,
l'oligarquia... 1, 2, 3 salta pagès, que no ha estat res!
Una cegueta que no pot atravessir,
colpeja l'aire amb un bastó blanc i molt fi,
un policia de seguida arribí
i amb gran tendresa, força i gràcia, l'ajudí.