Travessia

TRAVESSIA

Tot allò que ens havien explicat,
que crèiem que sabíem, ja és enrere.
Només un vell dolor somort, de pell
endurida, de bombolla esclatada,

només un formigueig de rampa als músculs.
Molts anys van ja des que llevàrem àncores,
des que botàrem la fràgil pastera
més a cormull cada minut que passa.

I l’horitzó segueix inabastable.
En mig la mar sense compàs ni brúixola,
sense saber si és d’anada o tornada

l’esforç, hem començat a barallar-nos
i a oblidar que, rere l’horitzó,
hi ha el port somiat i un nou món ens espera.

jnp

12/08/2018