Mai no deixen de sorprendre'm els escarafalls que els polítics fan a compte de coses que haurien de semblar-nos, si més no, evidents.
Fa pocs dies, el TCE -a la setena anava la vençuda- ens va avançar la seua sentència (fallo li diuen, ells en sabran el motiu) sobre la cabuda i interpretació de certs articles de l'estatut de Catalunya, dins la seua (d'Espanya) constitució.
Sortosament ens havien magnànimament deixat quatre anys per anar acostumant-nos, i que no ens (els) hi donés un ensurt o un cobriment de cor.
I ara, ahir vespra de la manifestació, han fet pública la lletra de la cançó, una extensa lletra menuda de 881 pàgines escrites -només caldria- en l'imperial idioma. Aquest sí preferent, principal i espanyolerament únic.
I què fan els polítics? fer-se creus de la inoportunitat, de la provocació que suposa haver-la feta pública, la sentència, justament la vespra de la mani, en comptes d'esperar al proper dilluns-post-mani. Com si això tingués una importància rellevant.
Perquè no crec que aquestes gairebé nou-centes pàgines diguen altra cosa de la que s'esperava. Com a molt deixaran més clara encara, si cap, l'opinió que un sector molt important dels espanyols té sobre aquests refotuts indis que continuen resistint-se a la inevitable absorció i assimilació. (Llàstima que en aquests temps amariconats l'extermini pur i dur no siga ja una opció acceptable)
Total pel que diuen, ja ho van dir d'una forma més amable i entenedora la Trinca:
Fa pocs dies, el TCE -a la setena anava la vençuda- ens va avançar la seua sentència (fallo li diuen, ells en sabran el motiu) sobre la cabuda i interpretació de certs articles de l'estatut de Catalunya, dins la seua (d'Espanya) constitució.
Sortosament ens havien magnànimament deixat quatre anys per anar acostumant-nos, i que no ens (els) hi donés un ensurt o un cobriment de cor.
I ara, ahir vespra de la manifestació, han fet pública la lletra de la cançó, una extensa lletra menuda de 881 pàgines escrites -només caldria- en l'imperial idioma. Aquest sí preferent, principal i espanyolerament únic.
I què fan els polítics? fer-se creus de la inoportunitat, de la provocació que suposa haver-la feta pública, la sentència, justament la vespra de la mani, en comptes d'esperar al proper dilluns-post-mani. Com si això tingués una importància rellevant.
Perquè no crec que aquestes gairebé nou-centes pàgines diguen altra cosa de la que s'esperava. Com a molt deixaran més clara encara, si cap, l'opinió que un sector molt important dels espanyols té sobre aquests refotuts indis que continuen resistint-se a la inevitable absorció i assimilació. (Llàstima que en aquests temps amariconats l'extermini pur i dur no siga ja una opció acceptable)
Total pel que diuen, ja ho van dir d'una forma més amable i entenedora la Trinca:
Segons la constitució:
Espanya és una nació
"llena de gracia y de sal"
que té el mar a un cantó
i a l'altre Portugal.
Capítol Primer:
Són ciutadans espanyols
lladres i guàrdies civils,
capellans, frares i monges,
"carajillos" i taronges,
mantecados i pernils.
I també diuen que ho són
l'Agustina de Aragón,
el "Cipote" d'Archidona,
el Fútbol Club Barcelona
i l'Estàtua d'en Colon.
[ I ara aquest país, que consti, que consti,
si no va pitjor, anirà millor
perquè ja tenim la "consti", la "consti",
perquè ja tenim la constitució. ]
Relacions Laborals:
Els obrers en general
podran fer vaga legal
sempre i quan es garanteixi
que mai no s'interrompeixi
la jornada laboral.
Per mirar d'eradicar
aquesta absurda mania,
no podrà cap ciutadà
torturar cap policia
ni que vagi de paisà.
[ I ara aquest país... ]
Capítol Final:
Sobre la Sagrada Unitat de la Pàtria
( Espanya no és divisible
ni es parteix com un pastel
que ja ho deia sempre en Franco
i també en Carrero Blanco
poc abans de pujar al cel. ) -bis-
Espanya és una nació
"llena de gracia y de sal"
que té el mar a un cantó
i a l'altre Portugal.
Capítol Primer:
Són ciutadans espanyols
lladres i guàrdies civils,
capellans, frares i monges,
"carajillos" i taronges,
mantecados i pernils.
I també diuen que ho són
l'Agustina de Aragón,
el "Cipote" d'Archidona,
el Fútbol Club Barcelona
i l'Estàtua d'en Colon.
[ I ara aquest país, que consti, que consti,
si no va pitjor, anirà millor
perquè ja tenim la "consti", la "consti",
perquè ja tenim la constitució. ]
Relacions Laborals:
Els obrers en general
podran fer vaga legal
sempre i quan es garanteixi
que mai no s'interrompeixi
la jornada laboral.
Per mirar d'eradicar
aquesta absurda mania,
no podrà cap ciutadà
torturar cap policia
ni que vagi de paisà.
[ I ara aquest país... ]
Capítol Final:
Sobre la Sagrada Unitat de la Pàtria
( Espanya no és divisible
ni es parteix com un pastel
que ja ho deia sempre en Franco
i també en Carrero Blanco
poc abans de pujar al cel. ) -bis-
I sincerament crec que el primer acte de rebel·lia hauria de consistir en negar-se a entendre l'idioma en què aquesta opinió-sentència ha estat escrita.
Perquè no és ara l'hora de seguir queixant-se de si han estat o no maleducats i inoportuns, sinó de recordar als manifestants i als que es quedaran a sa casa, que la independència (recordeu Kosove) és legítima només amb el 51% de vots favorables, sempre que l'abstenció no superi el 49%
Perquè ara és hora de recordar als de dins i als de fora, que si bé ací hi caben tots i tots han d'ésser benvinguts, encara que no els hi agrade gaire com som, encara que no ens vulguen tal com som, si realment els resulta, els resultem insuportables, les portes són obertes, i se'n poden tornar a sa casa sense traves. Que aquesta és la nostra. La nostra casa.
I açò ho dic, que conste, des de la meua residència al País Valencià, des d'aquest ja tan assimilat racó sud on a aquells que continuem parlant el nostre idioma se'ns demana contínuament no només que canviem d'idioma, sinó que damunt els hi demanem perdó per haver-lo utilitzat.
En fi, com diu el Quico Pi de la Serra: Verda!
Perquè no és ara l'hora de seguir queixant-se de si han estat o no maleducats i inoportuns, sinó de recordar als manifestants i als que es quedaran a sa casa, que la independència (recordeu Kosove) és legítima només amb el 51% de vots favorables, sempre que l'abstenció no superi el 49%
Perquè ara és hora de recordar als de dins i als de fora, que si bé ací hi caben tots i tots han d'ésser benvinguts, encara que no els hi agrade gaire com som, encara que no ens vulguen tal com som, si realment els resulta, els resultem insuportables, les portes són obertes, i se'n poden tornar a sa casa sense traves. Que aquesta és la nostra. La nostra casa.
I açò ho dic, que conste, des de la meua residència al País Valencià, des d'aquest ja tan assimilat racó sud on a aquells que continuem parlant el nostre idioma se'ns demana contínuament no només que canviem d'idioma, sinó que damunt els hi demanem perdó per haver-lo utilitzat.
En fi, com diu el Quico Pi de la Serra: Verda!
Jo no pretenc fer-me el graciós,
ni fer bordades com un gos.
Verda!
Si soc aquí cantant avui,
podria ser per poder dir:
Verda!
ni fer bordades com un gos.
Verda!
Si soc aquí cantant avui,
podria ser per poder dir:
Verda!
No he treballat mai, és veritat
no per això sóc més honrat.
Verda!
El camí recte i la moral
m'allunyaran sempre del mal.
Verda!
Incomunicació parcial,
superlimitació total.
Verda!
Situacionisme integrat,
voldria jeure és un bon prat.
Verda!
Animals desapareguts
dissecats per savis tossuts.
Verda!
Pol·lució, miasmes i fum.
Prem el botó i farà "bum!"
Verda!
La política i la raó
i el dret de colonització:
Verda!
Tingues present, pobret burgès,
qu'el món és teu, però després
Verda!
Tenia coses per explicar,
però de vegades cal callar.
Verda!
Doncs acabem la festa en pau.
Ave María, adéu-siau.
Verda!
m'allunyaran sempre del mal.
Verda!
Incomunicació parcial,
superlimitació total.
Verda!
Situacionisme integrat,
voldria jeure és un bon prat.
Verda!
Animals desapareguts
dissecats per savis tossuts.
Verda!
Pol·lució, miasmes i fum.
Prem el botó i farà "bum!"
Verda!
La política i la raó
i el dret de colonització:
Verda!
Tingues present, pobret burgès,
qu'el món és teu, però després
Verda!
Tenia coses per explicar,
però de vegades cal callar.
Verda!
Doncs acabem la festa en pau.
Ave María, adéu-siau.
Verda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada