Premis octubre 2008

Amb permís de VilaWeb

DISSABTE, 25/10/2008 - 23:59h

Premis Octubre, 100% valencians

Una nova generació d'autors valencians comença a fer-se visible

Des de la primera edició dels Premis Octubre fa trenta-set anys no es donava el fet que tots els premiats fossin del País Valencià. Xavier Aliaga, guanyador de l'Andròmina de narrativa, en dóna una interpretació possible: 'L'èxit de Manuel Baixauli ha suposat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris i el fenomen Baixauli ha servit per tornar a obrir l'interès al Principiat pels autors valencians.'

Continua Aliaga: 'Hi ha autors més enllà de Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors amb Francesc Bodí i d'altres que el lector català ha de descobrir. I els Octubre són els premis literaris valencians amb més difusió a Catalunya.' 

El periodista de Xàtiva Xavier Aliaga (encara que nascut a Madrid el 1970) ha obtingut el Premi Andròmina de narrativa amb una obra de títol provocador: 'Els neons de Sodoma'. Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) ha obtingut el Vicent Andrés Estellés de Poesia amb 'Peixos d’un mar sec'. El premi d'assaig Joan Fuster se l'ha endut el filòsof Antoni Defez (València, 1958) , professor de filosofia a la universitat de Girona amb el treball 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. El premi de teatre l'ha guanyat el cineasta Samuel Sebastián (València, 1976) amb 'Les habitacions tancades', que és la seva primera incursió com a dramaturg. I el premi de periodisme Ramon Barnils, que atorga el setmanari El Temps se l'ha endut el periodista Mario Reyes (Port de Sagunt, 1971) pel reportatge 'La València de Hitler'. 

Sàtira de la societat contemporània 

El periodista 'free lance' Xavier Aliaga havia guanyat l'any 2005 el Premi Vila Lloseta (Mallorca) amb 'Si no ho dic rebente (Moll), on feia una sàtira de la corrupció política i urbanística actual en un poble inventat del País Valencià. Ara, amb 'Els neons de Sodoma', l'autor torna a situar la història en el mateix poble imaginat però li dóna la volta, tot jugant amb elements més literaris, com les petites històries rurals al voltant de les dones, de les festes patronals... 'Se situa en l'època actual i hi continua havent crítica social però és més enganxada a la realitat. Al principi de l'obra jugo a parodiar les novel·les esotèriques per després mostrar més una realitat rural que al País Valencià es troba en decadència. Tot comença amb un misteri: la imatge de Sant Roc desapareix de la parròquia del poble. I tot plegat narrat amb una dosi forta d'humor negre, fent una sàtira mordaç.' 

Una proposta captivadora i innovadora, segons el jurat del premi de poesia, és el poemari que ha guanyat el Vicent Andrés Estellés, 'Peixos d'un mar sec' de Josep Lluís Roig. I el premi de periodisme Ramon Barnils, 'La València de Histller', de Mario Reyes. El reportatge analitza l’impacte que el nazisme va tenir a la ciutat. Es tracta d’un tema que gairebé no s’ha investigat i és fruit del treball de quatre anys i moltes hores d’hemeroteca. Reyes explica per exemple la presència de la Gestapo a València per la seva importància tàctica, sobretot del port, i com s’utilitzaven les partides de taronges per introduir explosius. 

El concepte de nació des d'una mirada filosòfica 

L'assaig que ha guanyat el Premi Joan Fuster proposa un tema molt estudiat i alhora difícil, el concepte de nació. L'autor, el doctor en filosofia i poeta Antoni Defez, el planteja des de la vessant filosòfica i el titula 'Realisme i nació: un assaig de filosofia impura'. Segons l'autor: 'Les nacions no són tigres, és a dir, no són classes naturals, sinó entitats intencionals. Una nació existeix si hi ha la suficient massa crítica de gent que se la creu. Si no, no existeix. No és com un tigre, que tant si te’l creus com si no, existeix.' Recupera, segons ell, la vella controvèrcia entre Prat de la Riba, essencialista, i Rovira i Virgili, que entenia que la nació existia en la mesura en què la gent volia. 

I sobre el premi de teatre, se l'ha endut un total desconegut en aquest camp, el cineasta Samuel Sebastián amb la seva òpera prima en aquesta disciplina. Es tracta d'un text dur i cru, 'Les habitacions tancades', que tracta sobre els abusos sexuals d'un pare cap a la seva filla. La història s'esdevé en temps real, una hora i mitja, i se situa just després d'un d'aquests abusos, abans de dinar, quan l'adolescent de catorze anys, comença a entendre l'atrocitat que li fa el seu pare. 'Ella no ha viscut res més per això li costa entendre el que passa', diu Sebastián. És una obra molt intensa i amb molta força dramàtica ha dit el jurat. 'Toco el tema des d'una cruesa total, sense cap element ornamental, perquè penso que com a creador m'haig de comprometre i denunciar abusos com aquests.' Samuel Sebastián prové d'una família d'immigrants castellano-parlants. Ell és el primer de la seva família que ha optat per la llengua catalana com a eina d'expressió i creació. Per això el premi l'omple d'orgull. 

Fotografia de Guillermo Lucas (d'esquerra a dreta): Xavier Aliaga, Mario Reyes, Antonio Defez, Samuel Sebastián i Josep Lluís Roig.