Vostè (tu, tu mateixa). Pau Riba

I avui, un cop passades les festes de Nadal, una altra cançó del disc Diòptria. Una amarga cançó d'amor, encara que no ho sembli. Per mi, una de les grans lletres de Riba, i una magnífica cançó.

I una foto d'un jovenet Pau, interpretant-la.

no em direu que no us sembla provativa.

VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

T'has omplert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
però no em veus, no pots sentir-me
ets feliç, ets molt feliç
i m'ho diu el teu somriure.
Mira! t'insultaré.
Diré a tots que ets ben podrida
diré que ets prou innocent
però és clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja és bo que em facis la cara)
però no m'escoltaràs
perquè no pots escoltar-me
i és que

tens els ulls plens de flors
i la boca nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educació
calles sempre i obeeixes
no dius mai que sí o que no
però bé t'amagues i reses.
Mai t'has posat un per què
del que has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perquè creia el teu pare,
vas allà on et fan anar,
fas de gent i així t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no veus més enllà del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit bé
t'hauries girat senyant-te,
buscant a per tot qui és
aquella de qui jo parlo
i jo només parlo de tu
que si el món és amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps què parlen,
que les negres les veus blanques, tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: tu,
tu que amb rams de flors als ulls
et clavaràs patacada: tu,
tu que et moriràs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Déu ni el diable et
podran acusar o defensar
perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

USTED (TÚ, TÚ MISMA)

Te has llenado los ojos de flores,
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Casi puedo tocarte
pero no me ves, no puedes oirme
eres feliz, eres muy feliz
cosa que me dice tu sonrisa.
Mira, te insultaré.
Diré a todo el mundo que estás podrida
pregonaré lo inocente que eres
pero claro ¡no puedes oirme!
Grito, pero no hace falta
(ya es bueno que me mires)
pero no me escucharás
porque no puedes oirme
y es que

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Estás muy bien educada
callas siempre y obedeces
nunca dices sí o no
pero te escondes y rezas.
Nunca te has planteado el por qué
de lo que has visto o de lo que ves,
haces lo que siempre se ha hecho,
crees porque tu padre creía,
vas a donde te hacen ir,
eres como los demás y así te gustas,
y se te han agrandado los ojos,
y se te ha endulzado la mirada.
Porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí qui així ho mana.
T'has casat el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
però

Te has casado con un buen tío
que te fue elegido con esmero
y has sufrido su carne,
una ley creo que lo dice,
lo has hecho con gran despecho,
aunque te morías de ganas,
porque eres mujer para parir hijos
y es el Destino quien así lo ordena.
Te has casado con el corazón helado
para solucionar tu vida
nunca te has dado cuenta
¡te estoy llamando prostituta!
pero

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
no ves más allá de la nariz
estás instalada en la mentira.

Si me hubieras oído bien
te habrías vuelto santiguándote,
buscando por todas partes quien es
aquella de la que hablo
y yo únicamente hablo de tí
que si el mundo es amargo y sucio
eres la principal culpable: de tí
que ignoras de qué hablan tus hijos,
que lo negro lo ves blanco, de tí,
de tí que siempre te justificas
en la gran maldad de los otros: de tí,
de tí que con ramos de flores en los ojos
te darás una hostia, de tí,
de tí que te morirás para siempre
en el mismo instante en que dejes de vivir, de tí,
de tí, que no has hecho ni deshecho
de tí a quien ni Dios ni el diablo te
podrán acusar ni defender
porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!