Continuem amb el disc Diòptria de Pau Riba.
Aquesta vegada amb la Simfonia num 2 de la segona part de Diòptria (dedicada als homes, de la mateixa forma que la primera estava dedicada a les dones)
Aquesta segona part, publicada al 1970 sembla una propaganda electoral abans de temps.
Escoltem-la
Aquesta vegada amb la Simfonia num 2 de la segona part de Diòptria (dedicada als homes, de la mateixa forma que la primera estava dedicada a les dones)
Aquesta segona part, publicada al 1970 sembla una propaganda electoral abans de temps.
Escoltem-la
SIMFONIA NÚM. 2: D'UNS DÉUS, D'UNS HOMES
(1ª part)
1. Pugeu a la barca, que naufragarem!
'nirem mar endintre fins a perdre el món
sobre l'aigua verda, sota el blau del cel
'manyagats de dia pels esclats del sol
embriacs de lluna i silenci d'estels
'ribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,
trencarem la barca i ens enfonsarem.
2. Pugeu a la barca, que naufragarem!
tothom pensarà que ja ens hem ofegat
però ja podeu riure perquè no ho farem
quan hom no ho desitja, hom no es nega mai
'nirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts
buscant per la història morta el rei dels mars
Algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.
3. Pugeu a la barca, que naufragarem!
Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents
“—No fotem candela, tros de rei vellet,
que l'absolutisme se l'ha endut el vent”
El rei de les barbes veurà bé on anem
“—M'agradeu, grans brètols!” —dirà astutament
“—Teniu bona fusta i sabeu què voleu!”
(2ª part)
4. Pugeu a la barca, que naufragarem!
farem la república amb jo president
vosaltres ministres i el rei res de res
omplint-li la bossa ja el tindrem content
Amb les mars unides sota un sol govern
N’hi tindrem de sobra per fer el que farem
tindrem molta més força que el món de l'Oest
5. Pugeu a la barca, que naufragarem!
crearem un déu i farem tempestats
llençarem en terra mig mar tot sencer
amb grans maremàgnums nodrirem l'espant
sobre cada onada un gran cartell imprès:
“Tots els calés vostres llenceu-los al mar
que el gran déu de l'aigua ja té el misto encès”.
6. Pugeu a la barca, que naufragarem!
quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem
'gafarem els peixos i tant sí com no
farem que se'ls mengin del primer al darrer
Després tornarem a les terres d'on som:
si avui fem verema, demà follarem.
SINFONÍA NUM 2: DE UNOS DIOSES, DE UNOS HOMBRES
(1ª parte)
1. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
iremos mar adentro hasta perder de vista la tierra
sobre el agua verde, bajo el azul del cielo
acariciados de día por los rayos del sol
ebrios de luna y silencio de estrellas
llegaremos muy lejos a donde, rodeados de horizonte,
romperemos la barca y nos hundiremos.
2. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
todos creeran que ya nos hemos ahogado
pero cómo nos vamos a reir porque no lo haremos
cuando uno no quiere, no se ahoga nunca
iremos por debajo del agua con los ojos abiertos
buscando por la historia muerta al rey de los mares
Algún pescado de los "rojos" ya nos dirá dónde está.
3. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
Neptuno nos saludará con ojos omnipotentes
"-No nos jodas, cacho rey viejo,
que el absolutismo se lo ha llevado el viento"
El rey de las barbas tendrá clara nuestra intención
"-¡Me caeis bien, pillastres!" dirá astutamente
"-Tenéis madera y sabéis lo que queréis!"
(2ª parte)
4. ¡Subid a la barca, que naufragaremos!
instauraremos la república, conmigo de presidente
vosotros de ministros y el rey nada de nada
llenándole los bolsillos ya lo tendremos contentos
Con los mares unidos bajo un gobierno único
tendremos de sobra para hacer lo que haremos
tendremos mucha más fuerza que todo el Occidente.
5. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
crearemos un dios y convocaremos tempestades
lanzaremos a tierra medio mar de una
con grandes tsunamis alimentaremos el espanto
sobre cada ola un gran cartel impreso:
"Todo vuestro dinero lanzadlo al mar
que el gran dios del agua ya ha encendido la cerilla".
6. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
cuando ya todo el dinero del mundo esté en el fondo
restauraremos la calma y no los recogermos
tomaremos a los peces y tanto si quieren como si no
les obligaremos a comérselo del primero al último
Luego regresaremos a las tierras donde nacimos:
si hoy vendimiamos, mañana pisaremos la uva.
(1ª part)
1. Pugeu a la barca, que naufragarem!
'nirem mar endintre fins a perdre el món
sobre l'aigua verda, sota el blau del cel
'manyagats de dia pels esclats del sol
embriacs de lluna i silenci d'estels
'ribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,
trencarem la barca i ens enfonsarem.
2. Pugeu a la barca, que naufragarem!
tothom pensarà que ja ens hem ofegat
però ja podeu riure perquè no ho farem
quan hom no ho desitja, hom no es nega mai
'nirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts
buscant per la història morta el rei dels mars
Algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.
3. Pugeu a la barca, que naufragarem!
Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents
“—No fotem candela, tros de rei vellet,
que l'absolutisme se l'ha endut el vent”
El rei de les barbes veurà bé on anem
“—M'agradeu, grans brètols!” —dirà astutament
“—Teniu bona fusta i sabeu què voleu!”
(2ª part)
4. Pugeu a la barca, que naufragarem!
farem la república amb jo president
vosaltres ministres i el rei res de res
omplint-li la bossa ja el tindrem content
Amb les mars unides sota un sol govern
N’hi tindrem de sobra per fer el que farem
tindrem molta més força que el món de l'Oest
5. Pugeu a la barca, que naufragarem!
crearem un déu i farem tempestats
llençarem en terra mig mar tot sencer
amb grans maremàgnums nodrirem l'espant
sobre cada onada un gran cartell imprès:
“Tots els calés vostres llenceu-los al mar
que el gran déu de l'aigua ja té el misto encès”.
6. Pugeu a la barca, que naufragarem!
quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem
'gafarem els peixos i tant sí com no
farem que se'ls mengin del primer al darrer
Després tornarem a les terres d'on som:
si avui fem verema, demà follarem.
SINFONÍA NUM 2: DE UNOS DIOSES, DE UNOS HOMBRES
(1ª parte)
1. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
iremos mar adentro hasta perder de vista la tierra
sobre el agua verde, bajo el azul del cielo
acariciados de día por los rayos del sol
ebrios de luna y silencio de estrellas
llegaremos muy lejos a donde, rodeados de horizonte,
romperemos la barca y nos hundiremos.
2. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
todos creeran que ya nos hemos ahogado
pero cómo nos vamos a reir porque no lo haremos
cuando uno no quiere, no se ahoga nunca
iremos por debajo del agua con los ojos abiertos
buscando por la historia muerta al rey de los mares
Algún pescado de los "rojos" ya nos dirá dónde está.
3. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
Neptuno nos saludará con ojos omnipotentes
"-No nos jodas, cacho rey viejo,
que el absolutismo se lo ha llevado el viento"
El rey de las barbas tendrá clara nuestra intención
"-¡Me caeis bien, pillastres!" dirá astutamente
"-Tenéis madera y sabéis lo que queréis!"
(2ª parte)
4. ¡Subid a la barca, que naufragaremos!
instauraremos la república, conmigo de presidente
vosotros de ministros y el rey nada de nada
llenándole los bolsillos ya lo tendremos contentos
Con los mares unidos bajo un gobierno único
tendremos de sobra para hacer lo que haremos
tendremos mucha más fuerza que todo el Occidente.
5. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
crearemos un dios y convocaremos tempestades
lanzaremos a tierra medio mar de una
con grandes tsunamis alimentaremos el espanto
sobre cada ola un gran cartel impreso:
"Todo vuestro dinero lanzadlo al mar
que el gran dios del agua ya ha encendido la cerilla".
6. ¡Subid a la barca, que vamos a naufragar!
cuando ya todo el dinero del mundo esté en el fondo
restauraremos la calma y no los recogermos
tomaremos a los peces y tanto si quieren como si no
les obligaremos a comérselo del primero al último
Luego regresaremos a las tierras donde nacimos:
si hoy vendimiamos, mañana pisaremos la uva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada