Avui, 20 de Novembre a 33 anys (l'edat de Crist) de la mort del dictador, ens toca parlar (cantar) sobre feixismes i altres cafrades d'aquesta humanitat a la que pertanyem.
I avui, perdoneu-me, portaré un programa triple.
Començaré amb una cançó original de Woody Guthrie, que va ser himne de la brigada Lincoln, enquadrada a les Brigades Internacionals que arribaren a Espanya a lluitar en defensa de la república contra els feixistes sublevats. Canta Pete Seeger.
I avui, perdoneu-me, portaré un programa triple.
Començaré amb una cançó original de Woody Guthrie, que va ser himne de la brigada Lincoln, enquadrada a les Brigades Internacionals que arribaren a Espanya a lluitar en defensa de la república contra els feixistes sublevats. Canta Pete Seeger.
JARAMA VALLEY
Woody Gutrie – Pete Seeger
There's a valley in Spain called Jarama
It's a place that we all know so well
It was there that we gave of our manhood
Where so many of our brave comrades fell
Hi ha una vall a Espanya que en diuen Jarama
és un lloc que nosaltres coneixem molt bé
fou allí on entregàrem la nostra humanitat
on molts dels nostres valents camarades moriren
Hay un valle en España llamado Jarama
es un lugar que conocemos muy bien
fue allí donde entregamos nuestra humanidad
donde muchos de nuestros valientes camaradas murieron
We are proud of the Lincoln Battalion
And the fight for Madrid that it made
There we fought like true sons of the people
As part of the Fifteenth Brigade
N'estem orgullosos del Batalló Lincoln
i de la lluita per Madrid que va fer
Allí lluitàrem com veritables fills del poble
al sí de la Cinquena Brigada
Estamos orgullosos del Batallón Lincoln
y de la lucha por Madrid que realizó
Allí peleamos como verdaderos hijos del pueblo
en el seno de la Quinta Brigada
Now we're far from that valley of sorrow
But its mem'ry we never will forget
So before we conclude this reunion
Let us stand to our glorious dead
Ara som lluny d'aquell vall de dolor
però la seua memòria no l'oblidarem mai
Així que, abans que no acabi aquesta reunió,
alcem-nos pels nostres gloriosos morts
Ahora estamos lejos de aquel valle de dolor
pero su memoria nunca la olvidaremos
Así que, antes de que acabe esta reunión
pongámonos en pie por nuestros gloriosos muertos.
There's a valley in Spain called Jarama
It's a place that we all know so well
It was there that we gave of our manhood
Where so many of our brave comrades fell
Hi ha una vall a Espanya que en diuen Jarama
és un lloc que nosaltres coneixem molt bé
fou allí on entregàrem la nostra humanitat
on molts dels nostres valents camarades moriren
Hay un valle en España llamado Jarama
es un lugar que conocemos muy bien
fue allí donde entregamos nuestra humanidad
donde muchos de nuestros valientes camaradas murieron
Woody Gutrie – Pete Seeger
There's a valley in Spain called Jarama
It's a place that we all know so well
It was there that we gave of our manhood
Where so many of our brave comrades fell
Hi ha una vall a Espanya que en diuen Jarama
és un lloc que nosaltres coneixem molt bé
fou allí on entregàrem la nostra humanitat
on molts dels nostres valents camarades moriren
Hay un valle en España llamado Jarama
es un lugar que conocemos muy bien
fue allí donde entregamos nuestra humanidad
donde muchos de nuestros valientes camaradas murieron
We are proud of the Lincoln Battalion
And the fight for Madrid that it made
There we fought like true sons of the people
As part of the Fifteenth Brigade
N'estem orgullosos del Batalló Lincoln
i de la lluita per Madrid que va fer
Allí lluitàrem com veritables fills del poble
al sí de la Cinquena Brigada
Estamos orgullosos del Batallón Lincoln
y de la lucha por Madrid que realizó
Allí peleamos como verdaderos hijos del pueblo
en el seno de la Quinta Brigada
Now we're far from that valley of sorrow
But its mem'ry we never will forget
So before we conclude this reunion
Let us stand to our glorious dead
Ara som lluny d'aquell vall de dolor
però la seua memòria no l'oblidarem mai
Així que, abans que no acabi aquesta reunió,
alcem-nos pels nostres gloriosos morts
Ahora estamos lejos de aquel valle de dolor
pero su memoria nunca la olvidaremos
Así que, antes de que acabe esta reunión
pongámonos en pie por nuestros gloriosos muertos.
There's a valley in Spain called Jarama
It's a place that we all know so well
It was there that we gave of our manhood
Where so many of our brave comrades fell
Hi ha una vall a Espanya que en diuen Jarama
és un lloc que nosaltres coneixem molt bé
fou allí on entregàrem la nostra humanitat
on molts dels nostres valents camarades moriren
Hay un valle en España llamado Jarama
es un lugar que conocemos muy bien
fue allí donde entregamos nuestra humanidad
donde muchos de nuestros valientes camaradas murieron
Però no ens posem melancòlics i tristos, perquè malgrat tots els entrebancs, com ens diu La Trinca en aquesta cançó: "la faixa va de rebaixa" No ens enganyem, amb tota la conya d'aquest trio, queda molt clar que no ens parlen dels "faixistes" sinó dels feixistes.
LA FAIXA
La Trinca
El corsé no està de moda
la cotilla va de baixa
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la tablilla
al gremi de la cotilla
dimecres a dos quarts d'onze
assemblea general
El corsé no está de moda
la cotilla va de baja
por eso los fabricantes de fajas
de la industria nacional
convocan por el tablón de anuncios
al gremio de la cotilla
miércoles a las diez y media
asamblea general.
La faixa
la faixa està de rebaixa
no se'ls veu gaire optimistes
aquests fabricants de faixes
altrament dits
faixistes
La faja
la faja está de rebaja
no se les ve muy optimistas
a estos fabricantes de fajas
también llamados
“fajistas”
S'inaugura la reunió
i és tan gran l'esverament
que per calmar l'assemblea
així parla el president:
“Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt
no s'exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.
Què tant acostar-se a Europa!
Què tant canviar de jaqueta!
si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa
caldrà tornar a dir al país
o faixa o caixa”.
Se inaugura la reunión
y es tan grande el espano
que para calmar a la asamblea
así habla el presidente:
“Clientes de toda la vida
ahora nos están abandonando
no se exporta ninguna cotilla
ni a Grecia ni a Portugal.
“¡Ya basta de acercarnos a Europa!
¡Ya está bien de cambiar de chaqueta!
Si no cuidamos el negocio
nos iremos a hacer puñetas.
Porque haciendo números he visto
que si sigue yendo a la baja
tendremos que volver a decirle al país
o faja o caja.”
La faixa,
la faixa està de rebaixa
no se'ls veu gaire optimistes
aquests fabricants de faixes
altrament dit faixistes.
La faja,
la faja está de rebaja
no se les ve muy optimistas
a estos fabricantes de fajas
también llamados fajistas.
Continuant la reunió
es llegeix una octavilla
que en contra de la cotilla
ha llançat l'oposició
on hi ha escrit: Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina
cal cremar totes les faixes
i els faixistes de propina.
Deu cauen sota la taula
víctimes d'un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
“Tres días hay en el año
que relucen más que el sol
jueves santo, corpus christi
y el divuit de juliol”.
Continuando la reunión
se lee una octavilla
que en contra de la cotilla
ha lanzado la oposición,
donde hay escrito: Compañeros, la faja
nos oprime y nos domina
hay que quemar todas las fajas
a los fajistas de propina.
Diez caen bajo la mesa
víctimas de un desmayo,
medio histéricos los que quedan
cantan exaltadamente:
“Tres días hay en el año
que relucen más que el sol
jueves santo, corpus cristi
y el dieciocho de julio.”
Faixistes,
no busqueu més solució,
sabeu de fonts fidedignes
que la culpa és dels masons
i dels jueus malignes.
Fajistas,
no busquéis otras soluciones,
sabéis de fuentes fidedignas
que la culpa es de los masones
y de los judíos malignos.
Faixistes,
sou del món occidental
reserva espiritual
sota el mantell protector
de la santa Inquisició.
Fajistas,
sois del mundo occidental
reserva espiritual
bajo el manto protector
de la santa Inquisición.
La Trinca
El corsé no està de moda
la cotilla va de baixa
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la tablilla
al gremi de la cotilla
dimecres a dos quarts d'onze
assemblea general
El corsé no está de moda
la cotilla va de baja
por eso los fabricantes de fajas
de la industria nacional
convocan por el tablón de anuncios
al gremio de la cotilla
miércoles a las diez y media
asamblea general.
La faixa
la faixa està de rebaixa
no se'ls veu gaire optimistes
aquests fabricants de faixes
altrament dits
faixistes
La faja
la faja está de rebaja
no se les ve muy optimistas
a estos fabricantes de fajas
también llamados
“fajistas”
S'inaugura la reunió
i és tan gran l'esverament
que per calmar l'assemblea
així parla el president:
“Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt
no s'exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.
Què tant acostar-se a Europa!
Què tant canviar de jaqueta!
si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa
caldrà tornar a dir al país
o faixa o caixa”.
Se inaugura la reunión
y es tan grande el espano
que para calmar a la asamblea
así habla el presidente:
“Clientes de toda la vida
ahora nos están abandonando
no se exporta ninguna cotilla
ni a Grecia ni a Portugal.
“¡Ya basta de acercarnos a Europa!
¡Ya está bien de cambiar de chaqueta!
Si no cuidamos el negocio
nos iremos a hacer puñetas.
Porque haciendo números he visto
que si sigue yendo a la baja
tendremos que volver a decirle al país
o faja o caja.”
La faixa,
la faixa està de rebaixa
no se'ls veu gaire optimistes
aquests fabricants de faixes
altrament dit faixistes.
La faja,
la faja está de rebaja
no se les ve muy optimistas
a estos fabricantes de fajas
también llamados fajistas.
Continuant la reunió
es llegeix una octavilla
que en contra de la cotilla
ha llançat l'oposició
on hi ha escrit: Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina
cal cremar totes les faixes
i els faixistes de propina.
Deu cauen sota la taula
víctimes d'un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
“Tres días hay en el año
que relucen más que el sol
jueves santo, corpus christi
y el divuit de juliol”.
Continuando la reunión
se lee una octavilla
que en contra de la cotilla
ha lanzado la oposición,
donde hay escrito: Compañeros, la faja
nos oprime y nos domina
hay que quemar todas las fajas
a los fajistas de propina.
Diez caen bajo la mesa
víctimas de un desmayo,
medio histéricos los que quedan
cantan exaltadamente:
“Tres días hay en el año
que relucen más que el sol
jueves santo, corpus cristi
y el dieciocho de julio.”
Faixistes,
no busqueu més solució,
sabeu de fonts fidedignes
que la culpa és dels masons
i dels jueus malignes.
Fajistas,
no busquéis otras soluciones,
sabéis de fuentes fidedignas
que la culpa es de los masones
y de los judíos malignos.
Faixistes,
sou del món occidental
reserva espiritual
sota el mantell protector
de la santa Inquisició.
Fajistas,
sois del mundo occidental
reserva espiritual
bajo el manto protector
de la santa Inquisición.
I, ja per acabar, tornaré a portar en aquestes pàgines un descarnat sonet de Joan Brossa, celebrant la mort del dictador. Canta Miguel Poveda, un esplèndid cantaor de flamenco. Diguem tots amb ell, escorxant una ampolla de xampany: "Una abraçada, amor, i alcem la copa"
FINAL!
Joan Brossa (1919-1998)
Poemes escollits (1995)
Música: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante
Arranjaments i bandoneó: Marcelo Mercadante
Piano: Gustavo Llull. Contrabaix: Andrés Serafini
—Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
Joan Brossa (1919-1998)
Poemes escollits (1995)
Música: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante
Arranjaments i bandoneó: Marcelo Mercadante
Piano: Gustavo Llull. Contrabaix: Andrés Serafini
—Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!—
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa.
20 de novembre de 1975
¡FINAL!
—Tendrías que haber tenido otro final;
te merecías, hipócrita, un paredón en
otro cementerio. Tu dictadura,
tu puta vida de asesino,
¡qué incendio de sangre! Podrido verdugo,
bastante te habría de haber zarandeado la dura
oscuridad de los pueblos, entregado a tortura,
colgado de un árbol al fondo de cualquier camino.
Rata de la peor delincuencia,
te tocaba otra muerte con violencia,
el mismo final de tantos desde aquel mes de julio.
Pero te has muerto de tirano español,
solo e hibernado, esputo de la ciencia
y con tufo de sangre y mierda. Su Excremencia!—
Gloria del buñuelo,
ha muerto el dictador más viejo de Europa.
¡Un fuerte abrazo, amor, y alcemos la copa!
20 de noviembre de 1975
Trobareu altres cançons a
El club de las canciones
3 comentaris:
Vaig fer prop de posar les dues primeres, però després les vaig canviar per Raimon i Paco Ibáñez. Quan a la tercera que has escollit, és molt bona, no la coneixia i he xalat amb la lletra. Em quedo amb allò de "Sa excremència".
Una abraçada!!
Muy emocionante la primera canción, casi se siente el sentimiento (valga la redundancia) que experimentaron aquellos que vinieron desde tan lejos a luchar y a morir por una causa noble.
La de la Trinca no la he escuchado.
La última me ha parecido impresionante, seguramente la suscribirán todos los que vivieron aquel momento con conciencia de lo que ocurría. Por mi parte yo era demasiado pequeño, pero al escuchar la canción he creído sentir la rabia y la alegría de aquel momento.
Extraordinario post.
Un abrazo.
Fantastic post. La primera, perquè es una cançó que tenc sempre al cap, encara que amb altres lletres. I si la canta Pete Seeger, mes encara. Junt amb altres companys el vam ajudar a fugir dels grisos que tenien envoltada l'escola a on tenia que cantar.
La Trinca, sempre es la trinca, no puc dir res mes.
Y la ultima es una troballa, escandalosament bona i valenta, me l'apunto.
Publica un comentari a l'entrada