Cormorà (Haiku)

CORMORÀ

Alaferit
el seu llarg coll fimbreja.
Jo, trist, l'observe.

jnp
03/09/2018

Foto de Josep Puighermanal.

Temps de sega (en el record) Haiku

TEMPS DE SEGA (EN EL RECORD)

Lloms enfaixats,
colles, corbelles, garbes.
Ara tot màquines.

JNP
30/08/2018

Ítaca no és tan lluny

ÍTACA NO ÉS TAN LLUNY

Quan de menuts jugàvem, bé a lladres i serenos
bé a vaqueros i indis, usàvem les paraules
que escoltàvem al cine. Quan, més majors, ens feren
pujar a un escenari i recitar en públic,

ho férem en la llengua de la ràdio i la tele,
de l'escola i l'església. Anys més tard vam escriure
algun primer poema no en la llengua de casa
sinó en aquella apresa que Espanya ens imposava.

I, malgrat tot, encara honrem els nostres pares
i ens esforcem a escriure l'idioma que ens negaven
a l'església i l'escola, a la premsa i la ràdio.

I, malgrat tot, encara no ens hem deixat abatre
i hem esquivat sirenes i encegat Polifems.
Ítaca és més a prop pels néts del tio Canya.

jnp
18/08/2018

Travessia

TRAVESSIA

Tot allò que ens havien explicat,
que crèiem que sabíem, ja és enrere.
Només un vell dolor somort, de pell
endurida, de bombolla esclatada,

només un formigueig de rampa als músculs.
Molts anys van ja des que llevàrem àncores,
des que botàrem la fràgil pastera
més a cormull cada minut que passa.

I l’horitzó segueix inabastable.
En mig la mar sense compàs ni brúixola,
sense saber si és d’anada o tornada

l’esforç, hem començat a barallar-nos
i a oblidar que, rere l’horitzó,
hi ha el port somiat i un nou món ens espera.

jnp

12/08/2018

Per Sempre Viu (Haiku)

PER SEMPRE VIU (Haiku)

Quan l'aparença
se'ns desfulla i s'envola
queda l'estrella.

JNP 13.06.18

FOREVER ALIVE (Haiku)

When the appearance
loose its leaves and flies away
the star still remains.

JNP 13.06.18

Nit encara

NIT ENCARA

Fins quan la nit?
Fins quan la fosca nit?

S'ha refredat la llar i les rares espurnes
del foc que vam encendre
ja no il·luminen gaire.

Tancats a casa,
barrades les finestres i les portes,
tancats els forrellats,
rodant a les palpentes i topant amb els mobles
que qui sap qui posà, ni quan, ni com,
acabem pledejant entre nosaltres
i oblidant
que també els ulls a tot s'hi avesen.

Com nosaltres, per cert,
que seguim preguntant-nos incansables:

Quantes hores encara per què arribe la llum? quants dies? quantes dècades?
fins quan la nit?
fins quan la fosca, llarga, interminable nit?

JNP
11.05.18

Bon vent i bon viatge

BON VENT I BON VIATGE

És arribada l'hora del tot per tot,
d'abandonar el port. La singladura
no mostra port sabut, ningú ho espera,
tanmateix, bona sort, el port aguarda.

Germans del nord, bon vent i bon viatge.
que els deus del mar no us deixen de la mà
i les ones els enemics aturen.
Arribeu per nosaltres, espereu-nos,

car som els que ens quedem, els que no salpen,
som els germans menuts, porucs encara,
però els anys no perdonen, bé ho sabeu

i acabarem, tard o prompte, seguint-vos.
Mentrestant bona sort, el port espera,
germans del nord. Bon vent i barca nova.

JNP
16.10.2017