Acabo de llegir a l'últim número de la revista El Temps (num. 1365 de 10 d'agost) tot un seguit d'articles parlant sobre la difícil integració dels, cada cop més nombrosos, immigrats musulmans.
Tot aquell que em coneix sap que sóc un defensor a mort dels immigrats (em resistesc a dir-ne immigrants ja que la gran majoria acaben quedant-se en benefici, si més no, del fills que en el país destí han acabat naixent.
Tanmateix, des de la meua òptica atea (encara que, innegablement i indefugible, d'origens cristians), preferiria que els governs europeus de qualsevol tipus (estatals, regionals, locals) ens estalviessin l'equivocació d'accedir a certes peticions forassenyades i extemporànies i, aprofitant l'ocasió -allò que diuen del Pisuerga i Valladolid-, ens fessin el gran favor d'eliminar alguns dels privilegis que encara manté l'església catòlica en aquest racó d'Europa on estic vivint.
Anoto algunes d'aquestes peticions:
1- Ensenyança de la religió a les escoles, amb contractació pública del professorat. Caldria dir no ben alt i clar i aprofitar per eliminar aquest mateix conveni amb els catòlics. La religió pertany a l'àmbit privat i no ha d'ésser convertida en matèria d'ensenyança pública.
2- Establiment d'espais d'oració específics a llocs de trànsit massiu com aeroports, o de permanència temporal obligada com presons i hospitals. I dic jo, per què específics? per què no un sol lloc on poder pregar, però també meditar o descansar en silenci? un únic lloc intercofessional?
3- Autorització per construir els seus llocs de culte, les seues mesquites. Em sembla molt bé. Però autorització no significa en cap cas subvenció. I, sobretot, preferiria que el muetzí no ens castigués periòdicament, cinc cops al dia, amb el seu Àdhan, ja sabeu: aquest crit que comença amb l'"Allahu Akbar". Caldria aprofitar també per a anar restringint els abusius tocs de campana de les innombrables esglésies cristianes de les nostres poblacions.
4- Cementiris musulmans. Ben cert que la gent té tot el dret a enterrar els seus morts d'acord amb les seues creences, d'acord. Només l'hi veig un problema, la insaciable necessitat d'espai que el seu mètode d'enterrament, sense taüt, amb un llençol, directament a la terra, i sense possibilitat de traslladar els ossos, representa. Desconec si un cementiri musulmà podria esdevenir (seria acceptable als seus costums) un parc en un futur. Si així fos, que ho dubto, coneixent els prejudicis i tabús que les religions (totes) assumeixen i la facilitat que els pobres mortals tenim per ofendre els seus incomprensibles déus, podríem estudiar-ho. En cas contrari, molt em temo que no hi ha cap solució, tampoc.
Tot aquell que em coneix sap que sóc un defensor a mort dels immigrats (em resistesc a dir-ne immigrants ja que la gran majoria acaben quedant-se en benefici, si més no, del fills que en el país destí han acabat naixent.
Tanmateix, des de la meua òptica atea (encara que, innegablement i indefugible, d'origens cristians), preferiria que els governs europeus de qualsevol tipus (estatals, regionals, locals) ens estalviessin l'equivocació d'accedir a certes peticions forassenyades i extemporànies i, aprofitant l'ocasió -allò que diuen del Pisuerga i Valladolid-, ens fessin el gran favor d'eliminar alguns dels privilegis que encara manté l'església catòlica en aquest racó d'Europa on estic vivint.
Anoto algunes d'aquestes peticions:
1- Ensenyança de la religió a les escoles, amb contractació pública del professorat. Caldria dir no ben alt i clar i aprofitar per eliminar aquest mateix conveni amb els catòlics. La religió pertany a l'àmbit privat i no ha d'ésser convertida en matèria d'ensenyança pública.
2- Establiment d'espais d'oració específics a llocs de trànsit massiu com aeroports, o de permanència temporal obligada com presons i hospitals. I dic jo, per què específics? per què no un sol lloc on poder pregar, però també meditar o descansar en silenci? un únic lloc intercofessional?
3- Autorització per construir els seus llocs de culte, les seues mesquites. Em sembla molt bé. Però autorització no significa en cap cas subvenció. I, sobretot, preferiria que el muetzí no ens castigués periòdicament, cinc cops al dia, amb el seu Àdhan, ja sabeu: aquest crit que comença amb l'"Allahu Akbar". Caldria aprofitar també per a anar restringint els abusius tocs de campana de les innombrables esglésies cristianes de les nostres poblacions.
4- Cementiris musulmans. Ben cert que la gent té tot el dret a enterrar els seus morts d'acord amb les seues creences, d'acord. Només l'hi veig un problema, la insaciable necessitat d'espai que el seu mètode d'enterrament, sense taüt, amb un llençol, directament a la terra, i sense possibilitat de traslladar els ossos, representa. Desconec si un cementiri musulmà podria esdevenir (seria acceptable als seus costums) un parc en un futur. Si així fos, que ho dubto, coneixent els prejudicis i tabús que les religions (totes) assumeixen i la facilitat que els pobres mortals tenim per ofendre els seus incomprensibles déus, podríem estudiar-ho. En cas contrari, molt em temo que no hi ha cap solució, tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada