Marta (Uru) fa anys avui. Fa molt temps que no en sé res d'ella, ni de la seua parella Setxu que tan amables foren en invitar-me a compartir un cap de setmana amb ells i amb els menorquins Frederic i Cristina.
Sé que la duia de cap la preparació d'una obra de teatre al poble on residia, i poca cosa més.
Molts anys i bons, Marta.
I, ja ho saps, quan vulgueu, aquí a Cullera teniu casa.
El meu regal, una interpretació d'aquell romanço tan comú a tots els Països Catalans que compartim, aquell que ací a València cantem:
A la voreta del mar
hi ha una donzella
que brodava un mocador
de plata i seda
La interpretació és d'una cantant algueresa (d'Alguer, la petita Barcelona a Sardenya)
Sé que la duia de cap la preparació d'una obra de teatre al poble on residia, i poca cosa més.
Molts anys i bons, Marta.
I, ja ho saps, quan vulgueu, aquí a Cullera teniu casa.
El meu regal, una interpretació d'aquell romanço tan comú a tots els Països Catalans que compartim, aquell que ací a València cantem:
A la voreta del mar
hi ha una donzella
que brodava un mocador
de plata i seda
La interpretació és d'una cantant algueresa (d'Alguer, la petita Barcelona a Sardenya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada