Com cada any avui em toca passar el ritual de felicitacions i estirons d'orella que familiars i amics em propinaran.
I, encara que enguany no hagi estat un any especialment sortós, no em podria queixar, ni seria just que ho fes.
La maleïda crisi que mai no acaba ens ha obligat a tancar la botigueta i paralitzar l'empresa de nutrició esportiva que els meus fills tenien, i ara ens toca malvendre els productes que ens han quedat al magatzem. Però sembla que, a poc a poc, van eixint.
I se'ns ha obert l'oportunitat d'una col·laboració amb el consell superior d'esports en el muntatge de jornades de defensa de les dones, i potser un important hotel ens encomani la seua pàgina web.
No, no tot és dolent, ni tampoc bo. És la vida senzillament. Els fills que se't fan grans, i tu mateix, amb la dona, que vas, aneu, fent-vos grans.
Vora mar, tot escoltant la seua remor, de vegades suau, de vegades salvatge. Qui demanaria més.
Jo no.
I, encara que enguany no hagi estat un any especialment sortós, no em podria queixar, ni seria just que ho fes.
La maleïda crisi que mai no acaba ens ha obligat a tancar la botigueta i paralitzar l'empresa de nutrició esportiva que els meus fills tenien, i ara ens toca malvendre els productes que ens han quedat al magatzem. Però sembla que, a poc a poc, van eixint.
I se'ns ha obert l'oportunitat d'una col·laboració amb el consell superior d'esports en el muntatge de jornades de defensa de les dones, i potser un important hotel ens encomani la seua pàgina web.
No, no tot és dolent, ni tampoc bo. És la vida senzillament. Els fills que se't fan grans, i tu mateix, amb la dona, que vas, aneu, fent-vos grans.
Vora mar, tot escoltant la seua remor, de vegades suau, de vegades salvatge. Qui demanaria més.
Jo no.
EL DESESPERAT
Lletra i música: Ovidi Montllor
versió canyera: Inadaptats
Un xic pobre sóc
un xec mancaria
solució de tot
Un hom sense res
un ham necessita
abans que res més
Un muchacho pobre soy
un cheque me faltaría
solución de todo
Alguien sin nada
un anzuelo necesita
antes que nada más.
Em manca un pis.
No puc donar un pas.
Tinc que moure un plet
si vull menjar un plat.
Me falta un piso
no puedo dar un paso
tengo que poner un pleito
si quiero comer un plato.
A la "tasca" un vas
fa que em diguen: Ves!
i si vull ser gras
he de menjar gat.
En la tasca un vaso
hace que me digan: vete!
y si quiero engordar
tengo que comer gato.
Per a mi és un goig
menjar un poc de guix.
Fins i tot un pet
ja se'm torna mut.
Lletra i música: Ovidi Montllor
versió canyera: Inadaptats
Un xic pobre sóc
un xec mancaria
solució de tot
Un hom sense res
un ham necessita
abans que res més
Un muchacho pobre soy
un cheque me faltaría
solución de todo
Alguien sin nada
un anzuelo necesita
antes que nada más.
Em manca un pis.
No puc donar un pas.
Tinc que moure un plet
si vull menjar un plat.
Me falta un piso
no puedo dar un paso
tengo que poner un pleito
si quiero comer un plato.
A la "tasca" un vas
fa que em diguen: Ves!
i si vull ser gras
he de menjar gat.
En la tasca un vaso
hace que me digan: vete!
y si quiero engordar
tengo que comer gato.
Per a mi és un goig
menjar un poc de guix.
Fins i tot un pet
ja se'm torna mut.
Para mí es un gozo
comer un poco de yeso
hasta un pedo
se me vuelve mudo.
I em troben tan groc
que em diuen el grec.
Mon pare em diu foll
en comptes de fill.
I tinc tanta fam
que em menjaré el fem
Y me ven tan amarillo
que me llaman el greco.
Mi padre me dice loco
en vez de decirme hijo
Y tengo tanta hambre
que me comería el estiércol.
Tot aixó, jo crec,
que ho apanya un crac!
No m'espere més,
agafe un trabuc
i em foto a fer el ruc
per allà on puc.
Trec, trac, truc.
Todo esto, yo creo,
lo arregla un crac!
No me espero más
cojo un trabuco
y me pongo a hacer el burro
por donde puedo.
Trec trac truc...
I em troben tan groc
que em diuen el grec.
Mon pare em diu foll
en comptes de fill.
I tinc tanta fam
que em menjaré el fem
Y me ven tan amarillo
que me llaman el greco.
Mi padre me dice loco
en vez de decirme hijo
Y tengo tanta hambre
que me comería el estiércol.
Tot aixó, jo crec,
que ho apanya un crac!
No m'espere més,
agafe un trabuc
i em foto a fer el ruc
per allà on puc.
Trec, trac, truc.
Todo esto, yo creo,
lo arregla un crac!
No me espero más
cojo un trabuco
y me pongo a hacer el burro
por donde puedo.
Trec trac truc...
4 comentaris:
Maravilloso post Julio, muy especial. Muchas felicidades. Un abrazo.
hola pare, moltes felicitats desde madrid, imagine que demá ens vorem en algún moment antes de que vaja a la boda del meu amic juanlu, sino el disapte ho pasarem be, també amb jordi, i la resta d' amics de la pedriza (parc natural de la serra de madrid).
segueix caminant, montant en bicicleta, llegint, parlant, escoltant la mar, i cuidant de la mare.
Jo seguiré lluitant, a vore si acaba la crisi, o si ve la sort, o si surten tots els projectes que vaig contant-vos.
un beset, i altra vegada felicitats.
T'estime
Enric Navarro
molts anys i bons.
et telefonaré mes tard
Bernat
Molts anys company que acabis de passar un bon dia. Petons
Publica un comentari a l'entrada