Estic llegint "La cinquena dona", una altra novel·la del detectiu Kurt Wallander, extraordinari policia creat pel suec Henning Mankell i em trobo amb un paràgraf que no em puc estar de portar ací.
Com a petita introducció cal dir que el pare del detectiu fa pocs dies que és mort, mentre ell es troba immers en una cadena d'assassinats d'una crueltat inusitada. Kurt i la seva filla, Linda, units en el dol pel pare / avi a qui Lisa s'estimava molt, tenen una conversa. Transcric:
"Ella se serví te d'un termo i preguntà de sobte per què era tan difícil viure a Suècia.
-De vegades he pensat que és degut a que hem deixat de sargir els mitjons -digué Wallander.
Ella se'l mirà amb estranyesa.
-Ho dic de debó -continuà. Quan jo era menut, Suècia era un país on, encara, cadascú sargia els seus mitjons. A l'escola m'ensenyaren com es feia. De sobte, un dia, això s'acabà. Els mitjons foradats es tiraven. Ningú recosia els mitjons vells. Tota la societat canvià. Usar i tirar fou l'única regla que abastava realment a tot el món. De ben segur que n'hi havia qui s'entestava en apedaçar els seus mitjons. Però a aquests ningú no els veia, ni se sentien. Mentre aquest canvi es va limitar només als mitjons potser no n'era gaire important. Però es va anar estenent. Al remat es va convertir en una mena de moral, invisible, però sempre present. Crec que això canvià el nostre concepte del que era bo i el que era dolent, d'allò que es podia fer i allò que no es podia fer a les altres persones. Tot s'ha tornat molt més dur. Cada cop hi ha més persones, especialment joves com tu, que s'hi senten innecessàries i inclús indesitjades al seu propi país. I, com reaccionen? Doncs amb agressivitat i menyspreu. El més terrible de tot és que, a més, em fa la impressió que només hi som al principi d'alguna cosa que empitjorarà encara més. Està creixent una generació a hores d'ara, aquells que són més joves que tu, que reaccionaran amb més violència encara. I ells no tenen el menor record de que, en realitat, hi hagué un temps en què cadascú s'apedaçava els seus mitjons. Un temps en què no s'usaven i tiraven ni els mitjons ni les persones."
Com a petita introducció cal dir que el pare del detectiu fa pocs dies que és mort, mentre ell es troba immers en una cadena d'assassinats d'una crueltat inusitada. Kurt i la seva filla, Linda, units en el dol pel pare / avi a qui Lisa s'estimava molt, tenen una conversa. Transcric:
"Ella se serví te d'un termo i preguntà de sobte per què era tan difícil viure a Suècia.
-De vegades he pensat que és degut a que hem deixat de sargir els mitjons -digué Wallander.
Ella se'l mirà amb estranyesa.
-Ho dic de debó -continuà. Quan jo era menut, Suècia era un país on, encara, cadascú sargia els seus mitjons. A l'escola m'ensenyaren com es feia. De sobte, un dia, això s'acabà. Els mitjons foradats es tiraven. Ningú recosia els mitjons vells. Tota la societat canvià. Usar i tirar fou l'única regla que abastava realment a tot el món. De ben segur que n'hi havia qui s'entestava en apedaçar els seus mitjons. Però a aquests ningú no els veia, ni se sentien. Mentre aquest canvi es va limitar només als mitjons potser no n'era gaire important. Però es va anar estenent. Al remat es va convertir en una mena de moral, invisible, però sempre present. Crec que això canvià el nostre concepte del que era bo i el que era dolent, d'allò que es podia fer i allò que no es podia fer a les altres persones. Tot s'ha tornat molt més dur. Cada cop hi ha més persones, especialment joves com tu, que s'hi senten innecessàries i inclús indesitjades al seu propi país. I, com reaccionen? Doncs amb agressivitat i menyspreu. El més terrible de tot és que, a més, em fa la impressió que només hi som al principi d'alguna cosa que empitjorarà encara més. Està creixent una generació a hores d'ara, aquells que són més joves que tu, que reaccionaran amb més violència encara. I ells no tenen el menor record de que, en realitat, hi hagué un temps en què cadascú s'apedaçava els seus mitjons. Un temps en què no s'usaven i tiraven ni els mitjons ni les persones."
2 comentaris:
Em sembla un paràgraf revelador. Per cert, a casa meva se sargeixen els mitjons :)
Boníssim, m'he quedat sense paraules! fa poc que xerrava amb uns amics precisament de sargir els mitjons. Cap de nosaltres ni gosaria intentar-ho.
Gràcies Julio
petonassos
Publica un comentari a l'entrada