L'any 78 jo treballava a Madrid, al carrer Virgen de los Milagros, al departament d'estranger madrileny (Sedex) d'un banc nacional. Molt a prop, a la plaça de Vázquez de Mella, hi havia el Servei d'estranger (Servex), oficines centrals per a tota Espanya.
Recordo Vázquez de Mella com una plaça inhòspita plena de runes, de xeringues per terra, i ionquis dormint a terra.
L'any 2000, després de moltes voltes per bona part d'Espanya (roda el món i torna al Born, diuen) el departament en què jo treballava, canvià la seua ubicació del Passeig de la Castellana a la plaça Vázquez de Mella.
La millora de la plaça, i de tot el barri de Chueca al qual dóna accès, no solament era evident, sinó abismal. Millora, segons tots els indicis, deguda a la pacífica invasió que del barri havien fet els homosexuals i lesbianes. Chueca, durant els dos anys que hi vaig treballar, era un barri tranquil, ple de restaurants, botigues d'art, galeries, i molta, molta gent.
No sé si les restriccions que l'alcalde Gallardón ha imposat als organitzadors del dia de l'orgull gai, un cap de setmana sorollós a manta contra tot un any de tranquil·litat, són justificades o no. Possiblement siguin excessives, resultat de la petició d'una minoria de veïns, i impulsades cristianament per la puixança de l'Ana Botella, dona de l'insigne i murdochià ex-president del govern d'Espanya.
Allò que sí sé és que la resposta rebuda, davant del seu domicili particular, i a les hores de la nit en que tornava del treball, és desproporcionada i injusta. El lloc i l'hora desqualifiquen la raó que, sincerament, crec que els organitzadors tenien.
Els anglesos diuen, i m'agrada subscriure-ho: "My home is my castle". I el col·lectiu dels gais i lesbianes que tantes injustícies i atacs ha rebut, hauria també de subscriure-ho.
Recordo Vázquez de Mella com una plaça inhòspita plena de runes, de xeringues per terra, i ionquis dormint a terra.
L'any 2000, després de moltes voltes per bona part d'Espanya (roda el món i torna al Born, diuen) el departament en què jo treballava, canvià la seua ubicació del Passeig de la Castellana a la plaça Vázquez de Mella.
La millora de la plaça, i de tot el barri de Chueca al qual dóna accès, no solament era evident, sinó abismal. Millora, segons tots els indicis, deguda a la pacífica invasió que del barri havien fet els homosexuals i lesbianes. Chueca, durant els dos anys que hi vaig treballar, era un barri tranquil, ple de restaurants, botigues d'art, galeries, i molta, molta gent.
No sé si les restriccions que l'alcalde Gallardón ha imposat als organitzadors del dia de l'orgull gai, un cap de setmana sorollós a manta contra tot un any de tranquil·litat, són justificades o no. Possiblement siguin excessives, resultat de la petició d'una minoria de veïns, i impulsades cristianament per la puixança de l'Ana Botella, dona de l'insigne i murdochià ex-president del govern d'Espanya.
Allò que sí sé és que la resposta rebuda, davant del seu domicili particular, i a les hores de la nit en que tornava del treball, és desproporcionada i injusta. El lloc i l'hora desqualifiquen la raó que, sincerament, crec que els organitzadors tenien.
Els anglesos diuen, i m'agrada subscriure-ho: "My home is my castle". I el col·lectiu dels gais i lesbianes que tantes injustícies i atacs ha rebut, hauria també de subscriure-ho.
2 comentaris:
Tampoc hi ha per tant, Gallardon estava indignat parlant de la SEVA dona i els SEUS fill, com si no foren d'aquest mon. No conec la plaça de chueca pero per el que em conta el meu fill es un lloc de respecte i llibertat. També hi ha que respectar el "Castle de la llibertat.
Com dic al meu comentari, estic convençut que els veïns que es queixen, que segur que n'hi ha, són una minoria, i que bona part de la resposta deu ser deguda a l'auge de la dreta més incivilitzadament cristiana, representada per l'Ana Botella. Però la queixa podia haver estat davant de la casa de la Vila i no davant de la casa de l'alcalde. Crec.
Publica un comentari a l'entrada