Prejubilat passege vora mar amb el gos.
Contemple la mar, la platja, el sol encara baix, la tènue boira que mig amaga les platges i edificis de Tavernes, Xeraco, Gandia...
Algun banyista matiner aprofita aquestes primeres hores de tranquil·litat, de mar en calma.
Pense que, per sort, el top-less s'ha acabat convertint en un costum generalitzat i amable que els ulls no poden estar-se d'agrair.
I em ve al cap aquella llunyana primavera del 74 quan, havent acabat un curs intensiu de dos mesos i mig a Corunya, un curs d'ensenyança programada que en dèiem aleshores, a diferència de la resta de companys que tornaren a treballar prop de casa, a mi em van enviar cap a Eivissa.
Si ningú, als vint-i-dos anys, ha estat mai innocent de tota innocència, aquell era jo: ex-seminarista, catòlic practicant, patològicament tímid, esclau de successius amors platònics els quals m'ajudaven a evitar el pecaminós i prohibit contacte físic, expert sublimador freudià de la líbido, verge ... Si ningú, repetesc, ha estat mai innocent de tota innocència, aquell era jo, una absoluta nul·litat, un perfecte model a no seguir.
Feia escassos dies des que havia arribat a l'illa un vint de març (després de dues nits en blanc a València, falles són falles) i no em ve ara al cap el motiu exacte (probablement alguna taca massa evident de cafè a la camisa); però allò que puc assegurar és que necessitava comprar-ne urgentment una nova per canviar-me-la, així que li vaig preguntar a un company on hi havia una botiga a prop, on poder assortir-me'n.
-Cap problema, -em digué-, sense pèrdua possible. El passeig n'està ple de boutiques. A qualsevol d'elles hi trobaràs tot allò que necessites.
De manera que isc de l'oficina, i, xino-xano, cap al passeig que m'encamine.
Entre a la primera que trobe, i em pose a mirar corbates, camises i caçadores, mentre espere que m'atenguen. Al meu costat, una al·loteta rossa i bonica com una marededéu, de la que immediatament el meu cor s'enamora, està emprovant-se, cara a l'espill, una brusa de fil.
De sobte veig que es lleva la peça de roba, per emprovar-se'n una altra que té al costat. Em quede bocabadat, corprès, embadalit, amb el cor a mil, la xicona, d'uns pits exactes, d'uns mugrons rosadament perfectes...no duu sostenidor!
Aquell dia, al passeig de la mar, sobre el port, a Sant Antoni de Portmany, Eivissa, un món envellit i caduc començava a caure. Ja no res podria continuar exactament igual. La metamorfosi havia començat per fi.
Contemple la mar, la platja, el sol encara baix, la tènue boira que mig amaga les platges i edificis de Tavernes, Xeraco, Gandia...
Algun banyista matiner aprofita aquestes primeres hores de tranquil·litat, de mar en calma.
Pense que, per sort, el top-less s'ha acabat convertint en un costum generalitzat i amable que els ulls no poden estar-se d'agrair.
I em ve al cap aquella llunyana primavera del 74 quan, havent acabat un curs intensiu de dos mesos i mig a Corunya, un curs d'ensenyança programada que en dèiem aleshores, a diferència de la resta de companys que tornaren a treballar prop de casa, a mi em van enviar cap a Eivissa.
Si ningú, als vint-i-dos anys, ha estat mai innocent de tota innocència, aquell era jo: ex-seminarista, catòlic practicant, patològicament tímid, esclau de successius amors platònics els quals m'ajudaven a evitar el pecaminós i prohibit contacte físic, expert sublimador freudià de la líbido, verge ... Si ningú, repetesc, ha estat mai innocent de tota innocència, aquell era jo, una absoluta nul·litat, un perfecte model a no seguir.
Feia escassos dies des que havia arribat a l'illa un vint de març (després de dues nits en blanc a València, falles són falles) i no em ve ara al cap el motiu exacte (probablement alguna taca massa evident de cafè a la camisa); però allò que puc assegurar és que necessitava comprar-ne urgentment una nova per canviar-me-la, així que li vaig preguntar a un company on hi havia una botiga a prop, on poder assortir-me'n.
-Cap problema, -em digué-, sense pèrdua possible. El passeig n'està ple de boutiques. A qualsevol d'elles hi trobaràs tot allò que necessites.
De manera que isc de l'oficina, i, xino-xano, cap al passeig que m'encamine.
Entre a la primera que trobe, i em pose a mirar corbates, camises i caçadores, mentre espere que m'atenguen. Al meu costat, una al·loteta rossa i bonica com una marededéu, de la que immediatament el meu cor s'enamora, està emprovant-se, cara a l'espill, una brusa de fil.
De sobte veig que es lleva la peça de roba, per emprovar-se'n una altra que té al costat. Em quede bocabadat, corprès, embadalit, amb el cor a mil, la xicona, d'uns pits exactes, d'uns mugrons rosadament perfectes...no duu sostenidor!
Aquell dia, al passeig de la mar, sobre el port, a Sant Antoni de Portmany, Eivissa, un món envellit i caduc començava a caure. Ja no res podria continuar exactament igual. La metamorfosi havia començat per fi.
2 comentaris:
Molt bo i sentit. Et crec mes que no en penses.
T'he llegit i m'has posat en la teva pell... continuarà???
Publica un comentari a l'entrada