Uno de cada tres valencianos es partidario de abolir las autonomías o quitarles peso - Levante-EMV
Moltes vegades he estat temptat de definir el procés d'espanyolització de València amb una paraula: murcianització.
I parle de definicions, no de qualificacions morals, ni ètiques, ni estètiques.
Perquè no es tracta de la irlandització en la que pot caure Catalunya: minorització del seu idioma, però reforçament de la pertinència a un territori diferent i distint de la metròpoli.
Que un de cada tres valencians recolzin un estat unitari, i pensen que tenim "massa" autonomia, només m'hi duu a pensar que un de cada tres valencians són directament i exclusiva espanyols, més papistes que el papa, més espanyols que els madrilenys.
Diria més encara: més espanyols que els andalusos que, de alguna manera, son conscients de la seua especificitat. Molt més espanyols que els canaris, a un pas de considerar-se sud-americans.
Tenim remei?
No ho sé, i cada vegada em sembla més irrellevant la pregunta. Quan desaparegui el català de València, re-inventarem el panotxo.
Quant a mi, amant com sóc dels Pirineus, sempre em quedarà Andorra.
Llàstima no tindre ni un puto gallet.
Moltes vegades he estat temptat de definir el procés d'espanyolització de València amb una paraula: murcianització.
I parle de definicions, no de qualificacions morals, ni ètiques, ni estètiques.
Perquè no es tracta de la irlandització en la que pot caure Catalunya: minorització del seu idioma, però reforçament de la pertinència a un territori diferent i distint de la metròpoli.
Que un de cada tres valencians recolzin un estat unitari, i pensen que tenim "massa" autonomia, només m'hi duu a pensar que un de cada tres valencians són directament i exclusiva espanyols, més papistes que el papa, més espanyols que els madrilenys.
Diria més encara: més espanyols que els andalusos que, de alguna manera, son conscients de la seua especificitat. Molt més espanyols que els canaris, a un pas de considerar-se sud-americans.
Tenim remei?
No ho sé, i cada vegada em sembla més irrellevant la pregunta. Quan desaparegui el català de València, re-inventarem el panotxo.
Quant a mi, amant com sóc dels Pirineus, sempre em quedarà Andorra.
Llàstima no tindre ni un puto gallet.
1 comentari:
Quanta raó Julio, ho perdrem tot, ja està passant i Catalunya no és l'excepció. Convergents i Peperos de la maneta, el pacte amb el diable que va fer enrere l'estatut. Quina vergonya, quin fàstic em fan tots plegats. Les illes, València i Catalunya moren cada dia una mica més pels espanyols creixents que no estimen més que el poder i la bandera. Una bandera imposada que només escup i trepitja qualsevol cultura que no sigui la seva.
Malalta estic de tant retrògrad immobilista!
Publica un comentari a l'entrada