El club de la cançó. Pomporrutas Imperiales. Al meu país la pluja

De primeres, demanaré disculpes pel meu abandonament d'aquest espai, degut a problemes diversos que a poc a poc van solucionant-se.

L'altre dia, quan vaig veure que el tema de la setmana era la mala educació, vaig pensar immediatament en aquest curt de Fernando Palomo, que vaig veure als primers anys de la transició al famós Xerea, cinema d'art i assaig a la plaça del País (avui de l'Ajuntament) de València.

I vaig pensar també, ara que plou i plou i plou, en una cançó del meu paisà Raimon, Al meu país la pluja.

Al meu país la pluja

Raimon

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(1983)

En mi país la lluvia

Raimon

En mi país la lluvia no sabe llover;
o llueve poco o llueve demasiado;
si llueve poco es la sequía,
si llueve demasiado es la catástrofe.
Quién llevará la lluvia a clase?
quién le dirá cómo hay que llover?
En mi país la lluvia no sabe llover.

No iremos ya más a escuela.
Salvo hablar con los de tu edad
nada aprendiste en el colegio.
Ni el nombre de los árboles de tu paisaje,
ni el nombre de las flores que veías,
ni el nombre de las aves de tu mundo,
ni tu propio idioma.

En la escuela te robaban la memoria,
falseaban el presente.
La vida se quedaba a la puerta
mientras entrábamos, cadáveres de corta edad.
Olvido del relámpago, olvido del trueno,
de la lluvia y del buen tiempo,
olvido del mundo del trabajo y del estudio.
"Por el Imperio hacia dios"
desde la calle Blanca de Xàtiva.
Quien me resarcirá de mis años
de desinformación y desmemoria?

En mi país la lluvia no sabe llover;
o llueve poco o llueve demasiado;
si llueve poco es la sequía,
si llueve demasiado es la catástrofe.
Quién llevará la lluvia a clase?
quién le dirá cómo hay que llover?
En mi país la lluvia no sabe llover.

(1983)