Aquesta setmana Cristina ens proposa un tema, Illes, que em porta molts records. L'any 74, les circumstàncies de la vida, i un treball acabat d'aconseguir, m'hi dugueren a Eivissa on vaig viure quatre anys.
D'aquesta preciosa illa, la meua primera cançó: "En aquesta illa tan pobra"
D'aquesta preciosa illa, la meua primera cançó: "En aquesta illa tan pobra"
En aquesta illa tan pobra
Popular
En aquesta illa tan pobra
es que la van governant
tallen per allí on volen
i es queden sa mellor part;
i a Madrid fan festes grosses
amb lo que es va recaudant:
tot són cotxes i carrosses,
diputats i generals,
i es que neix pobre, que es morga
sense un dia de descans.
En esta isla tan pobre
En esta isla tan pobre,
los que la van gobernando
cortan por donde quieren
y se quedan la mejor parte;
y en Madrid hacen grandes fiestas
con lo que se va recaudando:
todo son coches y carrozas,
diputados y generales,
y el que nace pobre, que se muera
sin un día de descanso.
Popular
En aquesta illa tan pobra
es que la van governant
tallen per allí on volen
i es queden sa mellor part;
i a Madrid fan festes grosses
amb lo que es va recaudant:
tot són cotxes i carrosses,
diputats i generals,
i es que neix pobre, que es morga
sense un dia de descans.
En esta isla tan pobre
En esta isla tan pobre,
los que la van gobernando
cortan por donde quieren
y se quedan la mejor parte;
y en Madrid hacen grandes fiestas
con lo que se va recaudando:
todo son coches y carrozas,
diputados y generales,
y el que nace pobre, que se muera
sin un día de descanso.
A Eivissa estant, i gràcies a un company de treball, vaig conèixer alguns dels grups de rock importants (jo era molt dels Beatles, soul, Bob Dylan i poca cosa més). Entre ells King Crimson, del que us oferesc aquesta Island-Prelude
I com oblidar aquell magnífic i malaurat cantaor, Camarón de la Isla. D'ell: "La isla de León"
Per últim, m'hagués agradat portar alguna cançó del bretó Alan Stivell però els meus discos són en un estat desafortunadament inaudible, així que acabaré amb una cançó també d'airs celtes: L'Île de Ré
3 comentaris:
La primera canción me ha gustado, y es que generalmente la música tradicional tiene un no se qué que me engancha.
La segunda en cambio no me ha gustado, no es mi estilo, demasiado pausada.
Y el flamenco uffff me cuesta tanto, imagino que siento lo que muchas personas con el heavy, que solo me fijo en el eeeye eeeee ayyy, no puedo con él.
La canción celta me ha encantado, a pesar de ser lenta (cosa que no me suele gustar), pero me ha transmitido paz y tranquilidad.
Buen recopilatorio de diferentes estilo.
Una abraçada.
Es asombroso como canciones que ya tienen sus añitos, siguen tan vigentes...
Muaks
P.D.: Si en mi blog hay problemas con el crome, pensé que lo había solucionado pero ya he visto que no en tus comentarios. Y no sé cual es el problema...
Realment ens portes una selecció molt variada i original. M'han agradat les quatre però posats a triar, em quedo a mig camí entre el duende de Camarón i la melodía celta... suposo que cadascuna té el seu moment.
Un petó!!
Publica un comentari a l'entrada