Ahir mateix em preguntava si no estaven rient-se de nosaltres. Avui, sense anar més lluny, m'arriba la confirmació.
La diputació de València, presidida pel senyor Rus, aquest prohom i alcalde de Xàtiva que s'ha gastat vuit mil eurets de l'ala en go-go girls o similar, mentre les muralles almohades del castell del seu poble amenacen ruïna severa, aquesta mateixa diputació, dic, es permet licitar concursos d'adquisició de material audiovisual a preus de fa dos o tres anys.
Vol dir que, seguint els costums ja establerts en aquest país, -serà per diners?- estan disposats a pagar quatre o cinc voltes més pels aparells electrònics que volen adquirir.
A més, per reblar el clau, aquests concursos estableixen una clàusula que fixa com a quota més baixa la d'un 75% del preu d'eixida, a fi d'evitar "ofertes temeràries".
Ara que, si a aquesta clàusula dissuasòria per aquells que estiguin disposats a oferir un preu "normal" li afegim la clàusula de que els aspirants a subministradors d'aquests aparells, han de ser "veterans", vull dir, que han de presentar 20 certificats de distints ajuntaments d'haver subministrat aparells d'aquestes característiques en els darrers tres anys, la mosca comença a pujar-nos al nas.
Quants subministradors d'aquests aparells podran complir aquesta condició de veterania? Els podrem comptar amb els dits d'una mà? O pitjor encara, com deia Perich, els podrem comptar amb els dits d'una orella?
Dieu-me malpensat però la única cosa que se m'ocorre és aquest refrany tan nostre:
No em fotràs tort, que t'hi veus
La diputació de València, presidida pel senyor Rus, aquest prohom i alcalde de Xàtiva que s'ha gastat vuit mil eurets de l'ala en go-go girls o similar, mentre les muralles almohades del castell del seu poble amenacen ruïna severa, aquesta mateixa diputació, dic, es permet licitar concursos d'adquisició de material audiovisual a preus de fa dos o tres anys.
Vol dir que, seguint els costums ja establerts en aquest país, -serà per diners?- estan disposats a pagar quatre o cinc voltes més pels aparells electrònics que volen adquirir.
A més, per reblar el clau, aquests concursos estableixen una clàusula que fixa com a quota més baixa la d'un 75% del preu d'eixida, a fi d'evitar "ofertes temeràries".
Ara que, si a aquesta clàusula dissuasòria per aquells que estiguin disposats a oferir un preu "normal" li afegim la clàusula de que els aspirants a subministradors d'aquests aparells, han de ser "veterans", vull dir, que han de presentar 20 certificats de distints ajuntaments d'haver subministrat aparells d'aquestes característiques en els darrers tres anys, la mosca comença a pujar-nos al nas.
Quants subministradors d'aquests aparells podran complir aquesta condició de veterania? Els podrem comptar amb els dits d'una mà? O pitjor encara, com deia Perich, els podrem comptar amb els dits d'una orella?
Dieu-me malpensat però la única cosa que se m'ocorre és aquest refrany tan nostre:
No em fotràs tort, que t'hi veus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada