Fa algún temps, molt poc, en aquestes mateixes pàgines, vaig parlar de l'injustificat tancament d'un mitjà de comunicació, l'Egunkaria, i dels excessius temps de reacció de la -diguem-ne només a fi d'entendre'ns- "justícia espanyola".
Com era d'esperar en bona lògica, els periodistes han eixit, tots ells sense excepció, absolts i ben absolts. Periodistes als quals el sistema judicial havia deixat sense poder exercir la seua llibertat d'expressió en aquest diari, des que, el febrer del 2003, un jutge -que, casualment, no era el "prevaricador" Baltasar Garzón, el qual havia rebutjat el cas per falta de proves, sinó el "fora de tota sospita" Juan del Olmo- l'havia tancat per (presumpta) concomitància amb l'ETA.
Set anys tancats són massa anys per un diari, o setmanari, o revista mensual (recordeu Triunfo, o Hermano Lobo, o diario Madrid). Clar que això no crec que importe massa als "demòcrates de tota la vida" que ens governen, hereus de les famílies triomfants i descendents dels sublevats contra la República espanyola.
No és la meua guerra. Cada cop ho tinc més clar que allò que passa en Espanya no és la meua guerra (o només ho és en tant que ocorre en un racó que geogràficament ens toca de ben a prop), però me n'alegre pels periodistes absolts, Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, i per les persones de bé a qui un tribunal especial (abans li dèiem TOP, i ara AN) els havia furtat els seus drets.
Endavant, xicons, no esteu sols.
(I esperem no estar-ho nosaltres amb les nostres petites reivindicacions com, per exemple, poder veure la TV3 a València, o, en general, el mitjà de comunicació que ens rote pels collons.)
Com era d'esperar en bona lògica, els periodistes han eixit, tots ells sense excepció, absolts i ben absolts. Periodistes als quals el sistema judicial havia deixat sense poder exercir la seua llibertat d'expressió en aquest diari, des que, el febrer del 2003, un jutge -que, casualment, no era el "prevaricador" Baltasar Garzón, el qual havia rebutjat el cas per falta de proves, sinó el "fora de tota sospita" Juan del Olmo- l'havia tancat per (presumpta) concomitància amb l'ETA.
Set anys tancats són massa anys per un diari, o setmanari, o revista mensual (recordeu Triunfo, o Hermano Lobo, o diario Madrid). Clar que això no crec que importe massa als "demòcrates de tota la vida" que ens governen, hereus de les famílies triomfants i descendents dels sublevats contra la República espanyola.
No és la meua guerra. Cada cop ho tinc més clar que allò que passa en Espanya no és la meua guerra (o només ho és en tant que ocorre en un racó que geogràficament ens toca de ben a prop), però me n'alegre pels periodistes absolts, Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, i per les persones de bé a qui un tribunal especial (abans li dèiem TOP, i ara AN) els havia furtat els seus drets.
Endavant, xicons, no esteu sols.
(I esperem no estar-ho nosaltres amb les nostres petites reivindicacions com, per exemple, poder veure la TV3 a València, o, en general, el mitjà de comunicació que ens rote pels collons.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada