Avui, Diada del País Valencià, dia dels enamorats - hem recuperat la "mocadorà" - assistirem al lluïment del senyor Camps (perdó, el Molt Honorable) no sabem si vestit amb drapets comprats o regalats, de la senyà Rita, amb el seu acostumat vestit roig, i d'un "bigotes" que continua en llibertat gràcies a la generositat d'un jutge molt més que amic dels seus amics.
El senyor Costa, ja recuperat de l'accident amb el seu Infinity, ens deleitarà amb la seva veu gangosa, sentirem el sarsueler himne de l'exposició, transformat per obra i gràcia de l'Abril Martorell i alguns altres en l'himno de la comunidad (no la d'Àlex de la Iglesia, l'altra), possiblement Rus soltarà alguna brofegada d'aquelles a què ens té acostumats, Ripoll i els saplanistes continuaran conspirant des del sur del país, i Fabra des del nord on la seua família regna de fa generacions, ens donarà lliçons de moral, que bé que les necessitem.
Al centre, l'incombustible senyor Blasco, l'ex maoïsta, ex-frap, ex-pspv, ex... continuarà, ell i la senyora Ciscar, buscant l'ombra del millor arbre.
I la bona gent valenciana i fallera, aquella que encara sap dir "xé, collons, au a fer-nos una cassalla", la que sap que l'única cosa realment important es ofrendar nuevas glorias a Ehpaña, Ehpaña, Ehpaña, soltarà alguna llagrimeta sense saber que estan fent-ho pel difunt Camps (que si no ho està ja, fa un pudor de mort irressistible)
Però que no es preocupen. Déu proveïrà, i els del carrer Gènova, allà a la capital (Madrit of course) ja ens sabran trobar algun altre a qui votar, algun altre més corrupte, més espanyol, més antivalencià encara.
I així s'acomplirà allò que tants diem: si els valencians fórem negres, votaríem Ku Klux Klan.
Jo, li regalaré una rosa a la meua dona. I, a l'any que ve, si puc, una altra.
El senyor Costa, ja recuperat de l'accident amb el seu Infinity, ens deleitarà amb la seva veu gangosa, sentirem el sarsueler himne de l'exposició, transformat per obra i gràcia de l'Abril Martorell i alguns altres en l'himno de la comunidad (no la d'Àlex de la Iglesia, l'altra), possiblement Rus soltarà alguna brofegada d'aquelles a què ens té acostumats, Ripoll i els saplanistes continuaran conspirant des del sur del país, i Fabra des del nord on la seua família regna de fa generacions, ens donarà lliçons de moral, que bé que les necessitem.
Al centre, l'incombustible senyor Blasco, l'ex maoïsta, ex-frap, ex-pspv, ex... continuarà, ell i la senyora Ciscar, buscant l'ombra del millor arbre.
I la bona gent valenciana i fallera, aquella que encara sap dir "xé, collons, au a fer-nos una cassalla", la que sap que l'única cosa realment important es ofrendar nuevas glorias a Ehpaña, Ehpaña, Ehpaña, soltarà alguna llagrimeta sense saber que estan fent-ho pel difunt Camps (que si no ho està ja, fa un pudor de mort irressistible)
Però que no es preocupen. Déu proveïrà, i els del carrer Gènova, allà a la capital (Madrit of course) ja ens sabran trobar algun altre a qui votar, algun altre més corrupte, més espanyol, més antivalencià encara.
I així s'acomplirà allò que tants diem: si els valencians fórem negres, votaríem Ku Klux Klan.
Jo, li regalaré una rosa a la meua dona. I, a l'any que ve, si puc, una altra.
1 comentari:
CAMPS, por desgracia es uno más...de los que tendrían que estar ya en chirona si esto fuera una democracia...y sigue en la calle...
¿donde está la izquierda de verdad?
yo no la veo por ninguna parte...
Nuestro modelo de Estado NO DEMOCRÁTICO, tarde o temprano traería estas consecuencias...¿puede un dictador de la noche a la mañana autotransformar las filas falangistas en Monarquía Parlamentaria?...
Tajantemente NO...
Por eso desde entonces sólo hemos tenido GOBIERNOS QUE NO GOBIERNAN NADA...sólo han sabido ser hipócritas y mentir como bellacos...
¿estará alguien en condiciones de lanzar la piedra? LO DUDO.
UN BESO
Publica un comentari a l'entrada