El club de la cançó. Carta a casa. Ovidi Montllor. Me llaman Sudaca. Carlos Cano. Lume, lume. Fanfare Ciocarlia

Avui, Rosa, ens proposa com a tema la immigració.

I m'agradaria corregir-la: la immigració no és més que una de les dues voreres del riu.

Perquè la història de l'home, des de la primera migració de la nostra espècie, i abans, des dels Neanderthals, i més abans encara, des d'aquells llunyans australopitecs, des de Lucy, des de... és una llarga, interminable, indeturable migració.

Tots som immigrats, de primera o d'enèsima generació. Els de primera, desitjant tornar a la casa d'on eixiren, i els de tercera, intentant impedir que d'altres arribin.

Recorde mon pare desapareixent de casa uns mesos a l'estiu, quan se n'anava a la verema i a la poma a França i l'imagino escrivint aquesta carta a casa.

CARTA A CASA

Ovidi Montllor

Estimada Antònia:
T'escric des d'ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on, ara, em trobe esperant
un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
I m'ompliré tot d'ell,
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment.
Paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants
per a comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte
trobaré casa.
I vindreu tu i la nena.
El company del meu "cuarto"
ha estat malalt.
La grip, coses molt d'ara,
ja saps... l'hivern.
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser
tindrem cotxe.
Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena
sense pagar.
I diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa,
allò que no s'oblida
ni tan sols amb vi,
aquest que tinc jo ara
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.

CARTA A CASA

Querida Antonia:
te escribo desde aquí,
muy lejos de casa.
la lluvia va mojando
los cristales sucios
del bar extraño
donde, ahora, me encuentro esperando
un vaso de vino
y un poco de engaño.
no tengo otra solución,
ya lo sabes: el engaño.
Y me llenaré de él,
para ir viviendo,
para ir aguantando,
para ir amando.
Te he enviado el dinero,
como todos los meses.
Por ahora no hay subida.
Paciencia, todo llega.
He guardado un poco
para comprarme un abrigo.
El invierno, sin tu cuerpo
es mucho más crudo.
Dicen que me pasarán
a una sección más descansada.
Y, si Dios quiere, muy pronto
encontraré casa.
Y vendréis tú y la nena.
Mi compañero de habitación
ha estado enfermo.
La gripe, fruta del tiempo,
ya sabes... invierno.
Hace más de una semana
que espero carta.
¿Estáis enfermos?
Me hacéis sufrir muchísimo,
tan lejos de casa.
Al año que viene, quizás,
tendremos coche.
¡Quién lo iba a decir!
Y colegio para la niña
gratis.
Y suficiente dinero
para no llorar.
Aunque todo, ya sabes...
lejos de casa,
cosa que no se olvida
ni siquiera con vino,
este que tengo ahora
sobre la mesa.
Todavía llueve, Antonia.
Mañana será domingo
y no pasearemos los tres juntos
por la plaza del pueblo.
Cuidaos mucho. Besos.
Escríbeme más a menudo.

Mon pare que, junt amb tots els altres emigrats, malvivia en barracons, sense gastar ni un miserable franc dels que guanyava, per poder-los dur a casa.

Com tots aquests que ara venen a fer les feines que nosaltres no volem, o no podem, fer, i que malviuen amb els mínims diners, enviant, cada mes, la resta a casa.

Com hem pogut oblidar tan prompte?

Escolteu aquest tango de Carlos Cano.

ME LLAMAN SUDACA

Carlos Cano

Buenos Aires de mi vida
América herida,
te mando esta flor,
bebiéndome el mate amargo
marcado en un tango
de bufa y charol.
Buenos Aires, mar del Plata
te canta mi corazón
que anda sólo por el mundo
como un vagabundo
que perdió el amor.

Me llaman sudaca
soy latino, che
soy guapo de laca
mando en el café
ando de rebajas
como el Corte Inglés
ay Menem, ay Menem, ay Menem

Valiente drama, carne de cabaret
lamiendo el plato, como el perrito fiel
manda merengue, garufa de salón
marcando el paso, perdiendo el corazón

La madre patria, menudo cuento ché
qué panorama, que usted lo pase bien
de milonguero, sin documentación
por esos mundos, vendiendo el culebrón.

Cantando el tango, como una religión
de un solo trago se bebe el corazón
por eso no comprendo yo, por eso me avergüenzo
considerando lo que España pasó.

Me llaman sudaca
soy latino, che
soy guapo de laca
mando en el café
ando de rebajas
como el Corte Inglés
ay Menem, ay Menem, ay Menem

Me llaman sudaca
soy latino, che
soy guapo de laca
mando en el café
ando de rebajas
como el Corte Inglés
ay Menem, ay Menem, ay Menem

I, ja per acabar, voldria portar-vos una preciosa cançó popular que, amablement, em va traduir una immigrada romanesa, Helena, que, malgrat el seu títol universitari, treballa i a molta honra, netejant habitacions en un hotel.

El grup, la Fanfare Ciocarlia, podria ser definit com una banda (una fanfara) de gitanos de la BBC (bodes, batejos i comunions)

Quant a la cançó un himne a la germanor, el títol de la qual és ben prometedor: Lume, Lume (Món, Món)

LUME, LUME

Lume Lume soro lume
Lume lume soro lume
Ca asa e lumea trecatoare
Unul naste si altul moare
Lume soro lume
Cel ce naste chifueste
Cel ce moare petrezeste
Lume soro lume

món, món, germà món
món, món, germà món
que el món és així d'efímer
uns naixen i altres moren
món, germà món
qui naix gaudeix
qui mor pereix
món germà món.

mundo, mundo, hermano mundo
mundo, mundo, hermano mundo
que el mundo es así, efímero
unos nacen y otros mueren.
mundo, hermano mundo
quien nace goza
quien muere perece
mundo, hermano mundo.

Caci de mama si de tata
Nu te saturi nici o data
Lume soro lume
Si de frati si de surori
Nu te saturi pina mori
Lume soro lume

De ton pare i de ta mare
mai no et canses
món germà món
ni dels germans, ni de les germanes
no et canses fins que mors
món germà món.

De tu padre y de tu madre
nunca te cansas
mundo, hermano mundo
ni de tus hermanos, ni de tus hermanas
no te cansas hasta que mueres
mundo, hermano mundo.

Trobareu altres cançons a

El club de las canciones