Dedicat a Rajoy i a Cospedal. I vostè que ho escolta. Jaume Sisa.

Veig aquest migdia a la tele Rajoy y Cospedal parlar del sumari Gürtel no, com fins ara, com una invenció dels periodistes d'uns certs diaris i/o d'un jutge venut i prevaricador, sinó com una trama delictiva (potser) contra el PP que és el veritable perjudicat.

"Esto no es un 'Filesa' del PP; no son cargos del PP que hayan montado una organización para enriquecer al PP, sino que son personas privadas que han podido, o no, montar un entramado para aprovecharse del Partido Popular, después utilizado en contra del PP. La diferencia es sustancial". Declaracions de la inefable Dolores de Cospedal (Ay, Lola, Lolita, Lola)

Ah, com sempre, sentant càtedra, ens repeteixen que ha quedat absolutament demostrat que de finançament irregular res de res. Que santa Llúcia els hi conservi la vista, perquè allò que és la capacitat lectora i interpretativa la tenen ben fotuda, redéu.

També han dit que tots els imputats o han dimitit o els han expulsat, cosa que s'aproximaria bastant a la realitat, només si acceptéssim, és clar, que dos dels afectats aforats que continuen al seu lloc de treball, ja no ho estan d'imputats gràcies a un jutge bastant més que amic, i denunciat al seu torn per prevaricador.

I m'ha vingut a la memòria una cançó del cantautor transgalàctic i bastant surrealista Jaume Sisa (segons ell, Pau Riba només era galàctic) inclosa al seu disc Galeta Galàctica: I vostè que ho escolta.

Cançó que els hi dedico, a ells i a tots els seus incombustibles partidaris, especialment als meus compatriotes valencians que a bon segur sabran trobar si, com espero, és el final polític del Molt Honorable Fransisco Camps, algun altre personatge de més corrupte encara, a qui seguir votant.

Per cert he sentit un acudit fruit de la saviesa popular:

La gota freda es forma a la Costa, aRambla amb tot i inunda els Camps

I VOSTÈ QUE HO ESCOLTA

Jaume Sisa

si les fulles rellisquen quan el vent no es mou
si els paraigües serveixen nomes per collir flors
una nena negra no canta,una barca vola per l´aigua

i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

si dins d´una cistella hi ha un sol despullat
si l´hivern no te pressa per deixar-te marxar
ara un peix camina per terra, ara jo esdevinc una pedra

i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

Amb barret o sense no ho sent, té orelles de cotó
amb barret o sense no ho sent, té el nas cobert de pols

si la lluna s´encén i para de rodar
si les cases s´enfonsen com un núvol de maig
ara un rei fuig de la baralla, una bossa buida que parla

i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

si les bruixes tremolen quan plou i fa sol
si les olles s´esquerden al posar-les al foc
una porta es tanca tot sola i un fusell es torna una escombra
i vostè que ho escolta no ho sent perque no vol

Amb barret o sense no ho sent, té orelles de cotó
amb barret o sense no ho sent, té el nas cobert de pols


Y USTED QUE LO ESCUCHA

si las hojas resbalan cuando el viento no se mueve
si los paraguas sirven sólo para recoger flores
una niña negra no canta, una barca vuela por el agua

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

si dentro de una canasta hay un sol desnudo
si el invierno no tiene prisa para dejarte ir
ahora un pez camina por tierra, ahora yo me convierto en una piedra

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

Con o sin sombrero no lo oye, tiene orejas de algodón
con o sin sombrero no lo oye, tiene la nariz cubierta de polvo

si la luna se enciende y para de rodar
si las casas se hunden como una nube de mayo
ahora un rey huye de la baraja, una bolsa vacía que habla

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

si las brujas tiemblan cuando llueve y hace sol
si las ollas se agrietan al ponerlas al fuego
una puerta se cierra toda sola y un fusil se convierte en una escoba

y usted que lo escucha no lo oye porque no quiere

Con o sin sombrero no lo oye, tiene orejas de algodón
con o sin sombrero no lo oye, tiene la nariz cubierta de polvo