El club de las canciones. Si yo fuera niño

Difícil proposta la que ens fa aquesta setmana Celia. "Si jo fos un nen"

I dic difícil perquè jo, als meus prop de seixanta anys, encara continue considerant-me un al·lotet en molts aspectes de la meua vida.

No m'abellia, però, portar una de tantes cançons infantils que han format part del meu paisatge vital, com aquelles cançons de bressol:

"El meu xiquet és el amo
del corral i del carrer
de la figuera i la parra
i la flor del taronger"

ni aquelles apreses a l'escola (en espanyol, of course) d'uns temps no tan llunyans encara (i si no, que li ho pregunten a un cert jutge de l'Audiència Nacional): Cara al sol con la camisa nueva, o Por dios, por la patria y el rey, o Montañas nevadas, o...)

De manera que la meua elecció començarà amb una cançó que sempre m'ha emocionat, des que la vaig sentir per primer cop a l'any 68

I he recordat aquells meravellosos dibuixos (quan encara la televisió no era un coto tancat de xafarderies verduleres sense trellat ni substància) Érase una vez que usaven com a tema un inesperat minuet de Beethoven, el "Septimino" música diguem-ne certament estranya a la força habitual del grandiós músic.

I no puc estar-me d'afegir un tercer fragment, que em porta a la meua infantesa, la simfonia de les joguines, de l'extraordinari Wolfgang Amadeus Mozart.