De nord a sud, del Sènia al Segura, i això per no parlar dels valencians del nord que tampoc no ho tenen gens clar amb tots els seus Pretòria i Palau.
Ni un pam de net... Ma que té collons, que diem al poble.
El que m'acolloneix, però, és que tot aquest merder que no s'atura (com el llamp que no cessa del gran poeta Miguel Hernández) no tindrà, no té, cap efecte en les intencions de vot en favor d'aquesta colla de lladres que venen ara ja no d'Almansa sinó de Gènova. I que, a les pròximes eleccions, aquests roders auto-erigits en salvadors de la Ppatria i la butxaca (les seues, of course, tant l'una com l'altra) ens refregaran novament per la cara la seua convicció d'haver estat absolts per voluntat del poble elector.
Fabra-Castelló, Camps-València, Ripoll-Alacant, en estricte ordre cronològic, però abans aquell alcalde i conseller que li furtà els diners a unes mongetes, i la neuròtica alcaldessa amant del roig, i el bròfec president de la diputació amant dels ferraris, i...
Com diu la cançó de Paco Muñoz, Què vos passa, valencians?
Ni un pam de net... Ma que té collons, que diem al poble.
El que m'acolloneix, però, és que tot aquest merder que no s'atura (com el llamp que no cessa del gran poeta Miguel Hernández) no tindrà, no té, cap efecte en les intencions de vot en favor d'aquesta colla de lladres que venen ara ja no d'Almansa sinó de Gènova. I que, a les pròximes eleccions, aquests roders auto-erigits en salvadors de la Ppatria i la butxaca (les seues, of course, tant l'una com l'altra) ens refregaran novament per la cara la seua convicció d'haver estat absolts per voluntat del poble elector.
Fabra-Castelló, Camps-València, Ripoll-Alacant, en estricte ordre cronològic, però abans aquell alcalde i conseller que li furtà els diners a unes mongetes, i la neuròtica alcaldessa amant del roig, i el bròfec president de la diputació amant dels ferraris, i...
Com diu la cançó de Paco Muñoz, Què vos passa, valencians?
QUÈ VOS PASSA, VALENCIANS?
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Era lliure i treballava
el vell regne valencià
però vingueren uns homes
i mataren aquell cant.
Nobles, bisbes i juristes
ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella
i els seus costums castellans.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Poble de les Germanies,
poble nostre revoltat
ara saps com la noblesa
demostrà la lleialtat.
Hem patit segles de lluita
de matances i d'espant
perquè un poble nascut lliure
no sap viure empresonat.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat
Un mal dia des d'Almansa
ens vingué la novetat:
el vell Regne de València
era País conquistat.
Ja la llengua bandejaven
llevant-li oficialitat
i per just dret de conquesta
imposen el castellà.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Sempre ens han guanyat la guerra
els anomenats cristians,
als altres, ja ens diguen moros,
jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història
i escriure-la en valencià:
una història on els vençuts
de tants segles guanyaran.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
D'altres guerres hem patit
tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència
per això hem estat callats.
Alça't poble de València
i comença a caminar
perque un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.
lletra: Toni Mestre
música: Paco Muñoz
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Era lliure i treballava
el vell regne valencià
però vingueren uns homes
i mataren aquell cant.
Nobles, bisbes i juristes
ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella
i els seus costums castellans.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Poble de les Germanies,
poble nostre revoltat
ara saps com la noblesa
demostrà la lleialtat.
Hem patit segles de lluita
de matances i d'espant
perquè un poble nascut lliure
no sap viure empresonat.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat
Un mal dia des d'Almansa
ens vingué la novetat:
el vell Regne de València
era País conquistat.
Ja la llengua bandejaven
llevant-li oficialitat
i per just dret de conquesta
imposen el castellà.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Sempre ens han guanyat la guerra
els anomenats cristians,
als altres, ja ens diguen moros,
jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història
i escriure-la en valencià:
una història on els vençuts
de tants segles guanyaran.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
D'altres guerres hem patit
tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència
per això hem estat callats.
Alça't poble de València
i comença a caminar
perque un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.
lletra: Toni Mestre
música: Paco Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada