Estic realment astorat del rebombori que s'ha organitzat a compte de la famosa prohibició de bous, decretada pel Parlament de Catalunya, al territori principatí.
Podríem establir una petita classificació de les respostes més o menys desmesurades a aquesta llei.
1. No calia. Tal com anaven passant els anys, les corregudes de braus arreplegaven cada cop menys gent. Per tant, només era qüestió de temps, poc, que deixessin d'ésser rendibles. Ens podíem haver estalviat tota aquesta maror.
Cert, ho reconec. Quan jo era menut, farà uns cinquanta anys, encara recorde algunes festes del poble amb plaça de bous portàtil, i vaquetes. Ningú no ho enyora, que jo sàpiga. Però tornant al tema, i el valor educatiu del debat? Sense la llei ens l'haguéssim perdut.
2. És un atemptat contra la llibertat. Les lleis no han de basar-se en la moral, sinó en el consens. Qui no vulgui veure-ho que no hi vagi.
Admetent que es tracta d'una resposta aparentment raonable, caldria puntualitzar que la sensibilitat de la gent evoluciona amb el temps, i allò que era acceptable ahir, avui pot deixar de ser-ho. Vull dir que el consens evoluciona, i allà on encara no n'hi ha, les lleis han de basar-se en la majoria. No és descartable que una nova majoria pogués tornar a permetre les corregudes, encara que em sembla difícil.
3. És un atac a l'essència espanyola, fruit del desig dels nacionalistes (catalans) de diferenciar-se d'Espanya. La prova és que els correbous no han quedat prohibits.
Sembla que no hagi estat ben bé així, al menys en la majoria dels vots. Però encara que ho hagués estat, no crec que això invalidés la votació. Només indicaria un canvi de tendència al Parlament català. Quant als correbous, o com diem a València, bous al carrer, si no han estat prohibits també, només ha estat perquè els polítics sabien que la majoria, en aquest cas, era clarament favorable a la no prohibició. Tots sabem, partidaris i contraris, que un vot únic per a les dues festes, hagués estat contrari a la prohibició, així que, al final, s'optà pel mal menor, votar només allò que tenia possibilitat de ser aprovat.
4. Què collons s'hauran cregut aquesta colla de malparits separatistes? Ara plantejarem una llei al Parlament espanyol (que és l'únic que val) declarant la "Fiesta Nacional" com a Bé d'Interès Cultural, a tot el Territori Nacional (inclosa la puta regió), i s'ha acabat la festa.
Resultarà molt interessant veure si gosen fer-ho. Per llogar-hi cadires.
Podríem establir una petita classificació de les respostes més o menys desmesurades a aquesta llei.
1. No calia. Tal com anaven passant els anys, les corregudes de braus arreplegaven cada cop menys gent. Per tant, només era qüestió de temps, poc, que deixessin d'ésser rendibles. Ens podíem haver estalviat tota aquesta maror.
Cert, ho reconec. Quan jo era menut, farà uns cinquanta anys, encara recorde algunes festes del poble amb plaça de bous portàtil, i vaquetes. Ningú no ho enyora, que jo sàpiga. Però tornant al tema, i el valor educatiu del debat? Sense la llei ens l'haguéssim perdut.
2. És un atemptat contra la llibertat. Les lleis no han de basar-se en la moral, sinó en el consens. Qui no vulgui veure-ho que no hi vagi.
Admetent que es tracta d'una resposta aparentment raonable, caldria puntualitzar que la sensibilitat de la gent evoluciona amb el temps, i allò que era acceptable ahir, avui pot deixar de ser-ho. Vull dir que el consens evoluciona, i allà on encara no n'hi ha, les lleis han de basar-se en la majoria. No és descartable que una nova majoria pogués tornar a permetre les corregudes, encara que em sembla difícil.
3. És un atac a l'essència espanyola, fruit del desig dels nacionalistes (catalans) de diferenciar-se d'Espanya. La prova és que els correbous no han quedat prohibits.
Sembla que no hagi estat ben bé així, al menys en la majoria dels vots. Però encara que ho hagués estat, no crec que això invalidés la votació. Només indicaria un canvi de tendència al Parlament català. Quant als correbous, o com diem a València, bous al carrer, si no han estat prohibits també, només ha estat perquè els polítics sabien que la majoria, en aquest cas, era clarament favorable a la no prohibició. Tots sabem, partidaris i contraris, que un vot únic per a les dues festes, hagués estat contrari a la prohibició, així que, al final, s'optà pel mal menor, votar només allò que tenia possibilitat de ser aprovat.
4. Què collons s'hauran cregut aquesta colla de malparits separatistes? Ara plantejarem una llei al Parlament espanyol (que és l'únic que val) declarant la "Fiesta Nacional" com a Bé d'Interès Cultural, a tot el Territori Nacional (inclosa la puta regió), i s'ha acabat la festa.
Resultarà molt interessant veure si gosen fer-ho. Per llogar-hi cadires.
1 comentari:
Els mateixos que han reprimit totes les llibertats utilitzen aquesta paraula per a defensar una torutra sense sentit. Són uns miserables.
I sí, ho portaran a altes isntàncies espanyoles. I compte, que si val al Constitucional, ja vam veure com se els gasten els seus membres. Un motiu més per a reclamar l'Estat propi.
Publica un comentari a l'entrada