El club de la cançó. Anàrem a Sant Miquel. Uc. Jeanne. Georges Brassens

Aquesta setmana Mayka ens proposa el tema dels fills.

No em resulta fàcil. Els meus ja gairebé han volat del niu, almenys el major dels dos, vull dir que l'època de les cançons de bressol fa temps que va passar.

Al final m'he decidit per una cançó popular d'Eivissa, versionada per UC (per cert la cançó comença amb un UC o AHUC crit típic de l'illa que, a la nit, sona com no us podeu imaginar i del qual aquest grup va prendre el nom) es tracta de la cançó Anàrem a Sant Miquel, on la iaia, valenta ella com les eivissenques que vaig conéixer els meus anys a l'illa, els ofereix les seues filles als al·lots que arriben a la festa.

ANÀREM A SANT MIQUEL

Anàrem a Sant Miquel
una colla de gent bona
sa iaia mos va dir entrau
joves si és heu de mester dona
ses meues filles ho són
convenientes per un pobre
perquè m'han sortit petites
i han de mester poca roba
així mateix també tenen
alguna altra cosa bona
sa cosa no vos la dic
però ja hi deveu pensar-hi
tal volta valtros teniu
es jugaroi de posar-hi

FUIMOS A SANT MIQUEL

Fuimos a Sant Miquel
un grupo de gente buena
la yaya nos dijo entrad
jóvenes si buscáis mujer
mis hijas lo son
convenientes para un pobre
porque me han salido pequeñas
y necesitan poca ropa
y además también tienen
alguna otra cosa buena
la cosa no os la digo
pero ya os la debéis imaginar
quizá vosotros tenéis
el juguete que combina.

Però els fills tenen uns orígens, uns pares. I hi han pares sense fills. Aleshores m'ha vingut al cap aquesta preciosa cançó de Georges Brassens, Jeanne, una de les meves preferides.

JEANNE

Chez Jeanne, la Jeanne
Son auberge est ouverte aux gens sans feu ni lieu
On pourrait l'appeler l'auberge de Bon Dieu
S'il n'en existait déjà une
La dernière où l'on peut entrer
Sans frapper, sans montrer patte blanche

Chez Jeanne, la Jeanne
On est n'importe qui, on vient n'importe quand
Et, comme par miracle, par enchantement
On fait partie de la famille
Dans son cœur, en s'poussant un peu
Reste encore une petite place

La Jeanne, la Jeanne
Elle est pauvre et sa table est souvent mal servie
Mais le peu qu'on y trouve assouvit pour la vie
Par la façon qu'elle le donne
Son pain ressemble à du gâteau
Et son eau à du vin comme deux gouttes d'eau

La Jeanne, la Jeanne
On la paie quand on peut des prix mirobolants
Un baiser sur son front ou sur ses cheveux blancs
Un semblant d'accord de guitare
L'adresse d'un chat échaudé
Ou d'un chien tout crotté comm' pourboire

La Jeanne, la Jeanne
Dans ses ros's et ses choux n'a pas trouvé d'enfant
Qu'on aime et qu'on défend contre les quatre vents
Et qu'on accroche à son corsage
Et qu'on arrose avec son lait
D'autres qu'elle en seraient tout's chagrines

Mais Jeanne, la Jeanne
Ne s'en soucie pas plus que de colin-tampon
Etre mère de trois poulpiquets, à quoi bon
Quand elle est mère universelle
Quand tous les enfants de la terre
De la mer et du ciel sont à elle

JEANNE

Ca na Jeanne, la Jeanne
el seu refugi és obert a gent sense foc ni lloc
hom el podria anomenar l'alberg del Bon Déu
si no n'existís ja un
l'últim lloc on hom hi pot entrar
sense trucar, sense haver d'ensenyar la poteta blanca.

Ca na Jeanne, la Jeanne
hom és no importa qui, on ve no importa quan
i, com per un miracle, com per un encanteri
hom forma part de la família
Al seu cor, empentant una mica
encara hi trobareu una petita plaça.

Na Jeanne, la Jeanne
ella és pobra i sa taula ben sovint escasseja
més el poc que hom hi troba satisfet per la vida
per la forma en què ho dóna
el seu pa sembla un pastís
i l'aigua sembla vi com dues gotes d'aigua.

Na Jeanne, la Jeanne
hom li paga quan pot amb preus fantàstics
un petó al seu front o sobre els seus cabells blancs
un intent d'acord de guitarra
l'adreça d'un gat escaldat
o la d'un gos brut de fang de propina.

Na Jeanne, la Jeanne
ni als seus rosers ni a les cols ha trobat cap nadó
que pugui estimar i defendre contra els quatre vents
i que s'enganxi a la seva brusa
i que es mulli amb la seva llet
unes altres estarien ben apenades.

Però Jeanne, la Jeanne
no se'n preocupa gens ni mica
d'ésser mare de tres marrecs, tant li fa
quan ella és mare universal
quan tots els xiquets de la terra
de la mar i del cel són seus.

JEANNE

Casa Jeanne, la Jeanne
su albergue está abierto a la gente sin fuego ni lugar
se le podría llamar el albergue del Buen Dios
si no existiera ya uno
el último refugio donde uno puede entrar
sin llamar, sin mostrar pata blanca.

Casa Jeanne, la Jeanne
no importa quién seas, ni de donde vengas
y, como por milagro, por encantamiento
formas parte de la familia
en su corazón, empujando un poco
todavía queda un pequeño sitio.

La Jeanne, la Jeanne
es pobre y su mesa es a menudo escasa
pero lo poco que encuentras satisfecho por la vida
por la forma en que ella lo da
su pan parece un pastel
y su agua se parece al vino como dos gotas de agua.

La Jeanne, la Jeanne
uno le paga, cuando puede, con monedas de fantasía
un beso sobre su frente o sobre sus canas
algo parecido a un acorde de guitarra
la dirección de un gato escaldado
o de un perro ulcerado como propina.

La Jeanne, la Jeanne
ni entre sus rosales ni en sus coles ha encontrado un niño
al que amar y defender contra los cuatro vientos
y que se enganche a su blusa
y que se moje con su leche
otras en su lugar estarían apenadas.

Pero a Jeanne, la Jeanne
no le preocupa en lo más mínimo
ser madre de tres bebés, qué más da
cuando ella es madre universal
cuando todos los niños de la tierra
del mar y del cielo son suyos.

Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
GriseoMitran
CortesAmador