Ahir, el Tribunal Internacional de Justícia, va emetre la sentència que li havia estat sol·licitada per l'ONU, sobre la legalitat o no de la declaració unilateral (quina altra, sinó, quan la metròpoli s'hi oposa?) d'independència de Kosovö.
Realment, la sentència sobre aquest cas particular, estava cantada. Vull dir que els fets són els fets, sobretot quan ja s'han consumat. Tornar enrere d'un fet bastant irreversible no és fàcil i, encara menys, si qui ha de prendre la decisió és un grapat de jutges. Allò, però, que m'interessava sobre manera era la justificació teòrica, l'argument general, la teoria.
I no n'he sortit decebut.
La teoria ha quedat exquisidament clara, com se'n dedueix d'aquests pocs articles (78-84) que tot seguit reproduesc:
Realment, la sentència sobre aquest cas particular, estava cantada. Vull dir que els fets són els fets, sobretot quan ja s'han consumat. Tornar enrere d'un fet bastant irreversible no és fàcil i, encara menys, si qui ha de prendre la decisió és un grapat de jutges. Allò, però, que m'interessava sobre manera era la justificació teòrica, l'argument general, la teoria.
I no n'he sortit decebut.
La teoria ha quedat exquisidament clara, com se'n dedueix d'aquests pocs articles (78-84) que tot seguit reproduesc:
IV. THE QUESTION WHETHER THE DECLARATION OF INDEPENDENCE
IS IN ACCORDANCE WITH INTERNATIONAL LAW
IV. LA QUESTIÓ SOBRE SI LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA ESTÀ D'ACORD AMB LA LLEI INTERNACIONAL
IS IN ACCORDANCE WITH INTERNATIONAL LAW
IV. LA QUESTIÓ SOBRE SI LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA ESTÀ D'ACORD AMB LA LLEI INTERNACIONAL
78. The Court now turns to the substance of the request submitted by the General Assembly. The Court recalls that it has been asked by the General Assembly to assess the accordance of the declaration of independence of 17 February 2008 with ““international law”” (resolution 63/3 of the General Assembly, 8 October 2008). The Court will first turn its attention to certain questions concerning the lawfulness of declarations of independence under general international law, against the background of which the question posed falls to be considered, and Security Council resolution 1244 (1999) is to be understood and applied. Once this general framework has been determined, the Court will turn to the legal relevance of Security Council resolution 1244 (1999), and determine whether the resolution creates special rules, and ensuing obligations, under international law applicable to the issues raised by the present request and having a bearing on the lawfulness of the declaration of independence of 17 February 2008.
78. La Cort entra ara al fons de la sol.licitud presentada per l'Assemblea General. El Tribunal recorda que l'Assemblea General li va demanar que avalués la conformitat de la declaració d'independència de 17 de febrer de 2008 amb "la llei internacional" (resolució 63 / 3 de l'Assemblea General, el 8 d'octubre de 2008). El Tribunal de Justícia en primer lloc vol dirigir la seva atenció a certes qüestions relatives a la legalitat de les declaracions d'independència sota el punt de vista del dret internacional general, en el context que la qüestió plantejada ha d'ésser examinada, i la resolució del Consell de Seguretat 1244 (1999) ha de ser entesa i aplicada. Una vegada que aquest marc general s'haurà determinat, la Cort revisarà la pertinència jurídica de la resolució 1244 (1999), i determinarà si la resolució crea noves regles especials, amb les seues conseqüents obligacions, en virtut del dret internacional aplicable a les qüestions plantejades per la present petició i que influeixen sobre la legalitat de la declaració d'independència de 17 de febrer de 2008.
78. La Cort entra ara al fons de la sol.licitud presentada per l'Assemblea General. El Tribunal recorda que l'Assemblea General li va demanar que avalués la conformitat de la declaració d'independència de 17 de febrer de 2008 amb "la llei internacional" (resolució 63 / 3 de l'Assemblea General, el 8 d'octubre de 2008). El Tribunal de Justícia en primer lloc vol dirigir la seva atenció a certes qüestions relatives a la legalitat de les declaracions d'independència sota el punt de vista del dret internacional general, en el context que la qüestió plantejada ha d'ésser examinada, i la resolució del Consell de Seguretat 1244 (1999) ha de ser entesa i aplicada. Una vegada que aquest marc general s'haurà determinat, la Cort revisarà la pertinència jurídica de la resolució 1244 (1999), i determinarà si la resolució crea noves regles especials, amb les seues conseqüents obligacions, en virtut del dret internacional aplicable a les qüestions plantejades per la present petició i que influeixen sobre la legalitat de la declaració d'independència de 17 de febrer de 2008.
A. General international law
A. Legislació general internacional
A. Legislació general internacional
79. During the eighteenth, nineteenth and early twentieth centuries, there were numerous instances of declarations of independence, often strenuously opposed by the State from which independence was being declared. Sometimes a declaration resulted in the creation of a new State, at others it did not. In no case, however, does the practice of States as a whole suggest that the act of promulgating the declaration was regarded as contrary to international law. On the contrary, State practice during this period points clearly to the conclusion that international law contained no prohibition of declarations of independence. During the second half of the twentieth century, the international law of self-determination developed in such a way as to create a right to independence for the peoples of non-self-governing territories and peoples subject to alien subjugation, domination and exploitation (cf. Legal Consequences for States of the Continued Presence of South Africa in Namibia (South West Africa) notwithstanding Security Council Resolution 276 (1970), Advisory Opinion, I.C.J. Reports 1971, pp. 31-32, paras. 52-53; East Timor (Portugal v. Australia), Judgment, I.C.J. Reports 1995, p. 102, para. 29; Legal Consequences of the Construction of a Wall in the Occupied Palestinian Territory, Advisory Opinion, I.C.J. Reports 2004 (I), pp. 171-172, para. 88). A great many new States have come into existence as a result of the exercise of this right. There were, however, also instances of declarations of independence outside this context. The practice of States in these latter cases does not point to the emergence in international law of a new rule prohibiting the making of a declaration of independence in such cases.
79. Durant els segles XVIII, XIX i principis del XX, hi hagueren nombrosos casos de declaracions d'independència, que sovint foren vigorosament combatuts pels estats contra els quals aquestes independències s'enfrontaven. De vegades les declaracins van donar lloc a la creació de nous estats, mentre que en altres no fou així. En cap dels cas0s, no obstant, si contemplem la reacció de la comunitat internacional en el seu conjunt, res no indica que l'acte de promulgació de la declaració haja mai estat considerat contrari al dret internacional. Per contra, la pràctica estatal durant aquest període apunta clarament a la conclusió que el dret internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència. Durant la segona meitat del segle XX, es desenvolupà el dret internacional a la autodeterminació de tal manera que s'establí el dret a la independència dels pobles dels territoris no autònoms i dels pobles sotmesos a subjugació, dominació i explotació (cf. Conseqüències jurídiques per als Estats de la presència continuada de Sud-àfrica a Namíbia (Àfrica sud-occidental) malgrat la Resolució 276 (1970), Advisory Opinion, ICJ Reports 1971, pp. 31-32, paràgrafs. 52-53; Timor Oriental ( Portugal contra Austràlia), Judgment, ICJ Reports 1995, p. 102, paràgraf. 29; Conseqüències jurídiques de la construcció d'un mur al territori palestí ocupat, Opinió Consultiva, CIJ Recueil, 2004 (I), pp. 171-172, paràgraf. 88). Un gran nombre de nous Estats s'han arribat a constituir com a conseqüència de l'exercici d'aquest dret. Hi ha hagut també, no obstant, casos de declaracions d'independència fora d'aquest context. La pràctica de la Comunitat internacional en aquests últims casos no apunta cap a l'emergència en el dret internacional d'una nova norma que prohibeixi la realització d'una declaració d'independència en tals casos.
80. Several participants in the proceedings before the Court have contended that a
prohibition of unilateral declarations of independence is implicit in the principle of territorial integrity.
80. Alguns participants al procediment davant d'aquest tribunal han al·legat que existeix una prohibició implícita de les declaracions unilaterals d'independència si atenem al principi de la integritat territorial
The Court recalls that the principle of territorial integrity is an important part of the international legal order and is enshrined in the Charter of the United Nations, in particular in Article 2, paragraph 4, which provides that:
La Cort recorda que el principi d'integritat territorial és una part important de l'ordenament legal internacional, consagrat en la Carta de les Nacions Unides, en particular a l'article 2, paràgraf 4, el qual dictamina el que segueix:
79. Durant els segles XVIII, XIX i principis del XX, hi hagueren nombrosos casos de declaracions d'independència, que sovint foren vigorosament combatuts pels estats contra els quals aquestes independències s'enfrontaven. De vegades les declaracins van donar lloc a la creació de nous estats, mentre que en altres no fou així. En cap dels cas0s, no obstant, si contemplem la reacció de la comunitat internacional en el seu conjunt, res no indica que l'acte de promulgació de la declaració haja mai estat considerat contrari al dret internacional. Per contra, la pràctica estatal durant aquest període apunta clarament a la conclusió que el dret internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència. Durant la segona meitat del segle XX, es desenvolupà el dret internacional a la autodeterminació de tal manera que s'establí el dret a la independència dels pobles dels territoris no autònoms i dels pobles sotmesos a subjugació, dominació i explotació (cf. Conseqüències jurídiques per als Estats de la presència continuada de Sud-àfrica a Namíbia (Àfrica sud-occidental) malgrat la Resolució 276 (1970), Advisory Opinion, ICJ Reports 1971, pp. 31-32, paràgrafs. 52-53; Timor Oriental ( Portugal contra Austràlia), Judgment, ICJ Reports 1995, p. 102, paràgraf. 29; Conseqüències jurídiques de la construcció d'un mur al territori palestí ocupat, Opinió Consultiva, CIJ Recueil, 2004 (I), pp. 171-172, paràgraf. 88). Un gran nombre de nous Estats s'han arribat a constituir com a conseqüència de l'exercici d'aquest dret. Hi ha hagut també, no obstant, casos de declaracions d'independència fora d'aquest context. La pràctica de la Comunitat internacional en aquests últims casos no apunta cap a l'emergència en el dret internacional d'una nova norma que prohibeixi la realització d'una declaració d'independència en tals casos.
80. Several participants in the proceedings before the Court have contended that a
prohibition of unilateral declarations of independence is implicit in the principle of territorial integrity.
80. Alguns participants al procediment davant d'aquest tribunal han al·legat que existeix una prohibició implícita de les declaracions unilaterals d'independència si atenem al principi de la integritat territorial
The Court recalls that the principle of territorial integrity is an important part of the international legal order and is enshrined in the Charter of the United Nations, in particular in Article 2, paragraph 4, which provides that:
La Cort recorda que el principi d'integritat territorial és una part important de l'ordenament legal internacional, consagrat en la Carta de les Nacions Unides, en particular a l'article 2, paràgraf 4, el qual dictamina el que segueix:
““All Members shall refrain in their international relations from the threat or use of force against the territorial integrity or political independence of any State, or in any other manner inconsistent with the Purposes of the United Nations.””
"Tots els membres s'abstindran en les seues relacions internacionals d'atacar o usar la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol altre Estat, o d'actuar en qualsevol altra manera inconsistent amb els Propòsits de la Nacions Unides."
"Tots els membres s'abstindran en les seues relacions internacionals d'atacar o usar la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol altre Estat, o d'actuar en qualsevol altra manera inconsistent amb els Propòsits de la Nacions Unides."
In General Assembly resolution 2625 (XXV), entitled ““Declaration on Principles of International Law concerning Friendly Relations and Co-operation among States in Accordance with the Charter of the United Nations””, which reflects customary international law (Military and Paramilitary Activities in and against Nicaragua (Nicaragua v. United States of America), Merits, Judgment, I.C.J. Reports 1986, pp. 101-103, paras. 191-193), the General Assembly reiterated ““[t]he principle that States shall refrain in their international relations from the threat or use of force against the territorial integrity or political independence of any State””. This resolution then enumerated various obligations incumbent upon States to refrain from violating the territorial integrity of other sovereign States. In the same vein, the Final Act of the Helsinki Conference on Security and Co-operation in Europe of 1 August 1975 (the Helsinki Conference) stipulated that ““[t]he participating States will respect the territorial integrity of each of the participating States”” (Art. IV). Thus, the scope of the principle of territorial integrity is confined to the sphere of relations between States.
A la resolució 2625 (XXV), titulada «Declaració sobre els principis de dret internacional referents a les relacions d'amistat i cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nations Units", el que reflecteix el dret internacional consuetudinari (Activitats de militars i paramilitars en i contra Nicaragua (Nicaragua contra els Estats Units d'Amèrica), Fons, Sentència, ICJ Reports 1986, pp. 101-103, paràgrafs. 191-193), l'Assemblea General va reiterar el principi que els Estats s'han d'abstenir en les seves relacions internacionals de l'amenaça o de l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol estat. En aquesta resolució s'enumeren a continuació, les diverses obligacions que incumbeixen als estats d'abstenir-se de violar la integritat territorial d'altres estats sobirans. En el mateix sentit, l'Acta Final de la Conferència de Hèlsinki sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa d'1 d'agost de 1975 (la Conferència de Hèlsinki), estipulava que els Estats participants respectaran la integritat territorial de cada un dels Estats participants (art. IV). Per tant, l'abast del principi d'integritat territorial es circumscriu a l'esfera de les relacions entre els Estats.
81. Several participants have invoked resolutions of the Security Council condemning
particular declarations of independence: see, inter alia, Security Council resolutions 216 (1965) and 217 (1965), concerning Southern Rhodesia; Security Council resolution 541 (1983), concerning northern Cyprus; and Security Council resolution 787 (1992), concerning the Republika Srpska.
81. Alguns dels participants han invocat les resolucions del Consell de Seguretat que condemnaven algunes declaracions específiques d'independència: entre d'altres, les resolucions del Consell de Seguretat 216 (1965) i 217 (1965), sobre Rhodèsia del Sud; la resolució del Consell de Seguretat 541 (1983), sobre Xipre del Nord; i la resolució del Consell de Seguretat 787 (1992) sobre la República Srpska.
The Court notes, however, that in all of those instances the Security Council was making a determination as regards the concrete situation existing at the time that those declarations of independence were made; the illegality attached to the declarations of independence thus stemmed not from the unilateral character of these declarations as such, but from the fact that they were, or would have been, connected with the unlawful use of force or other egregious violations of norms of general international law, in particular those of a peremptory character (jus cogens). In the context of Kosovo, the Security Council has never taken this position. The exceptional character of the resolutions enumerated above appears to the Court to confirm that no general prohibition against unilateral declarations of independence may be inferred from the practice of the Security Council.
El tribunal vol fer notar, no obstant, que en tots aquests casos el Consell de Seguretat estava prenent una decisió com a conseqüència de la situació concreta existent al moment en que la independència va ser declarada; la il·legalitat d'aquelles declaracions d'independència anava lligada no al caràcter unilateral de tals declaracions, sinó al fet que estaven, o havien estat, connectades a un il·legal us de la força o a d'altres evidents violacions de les normes del dret general internacional, en particular a aquelles de caràcter peremptori (jus cogens). En el context de Kosovö, el Consell de Seguretat no ha adoptat mai aquesta posició. El caràcter excepcional de les resolucions enumerades abans porta aquest Tribunal a confirmar que cap prohibició contra les declaracions unilaterals d'independència pot ser deduïda de la pràctica del Consell de Seguretat.
82. A number of participants in the present proceedings have claimed, although in almost every instance only as a secondary argument, that the population of Kosovo has the right to create an independent State either as a manifestation of a right to self-determination or pursuant to what they described as a right of ““remedial secession”” in the face of the situation in Kosovo.
82. Un cert nombre de participants en el present procediment ha reclamat, si bé en la majoria dels casos com a argument secundari, que la població de Kosovö té el dret de crear un estat independent no només com a manifestació del dret d'autodeterminació, sinó també degut a allò que descriuen com un dret de secessió pal·liativa, donada la situació a Kosovö.
The Court has already noted (see paragraph 79 above) that one of the major developments of international law during the second half of the twentieth century has been the evolution of the right of self-determination. Whether, outside the context of non-self-governing territories and peoples subject to alien subjugation, domination and exploitation, the international law ofself-determination confers upon part of the population of an existing State a right to separate from that State is, however, a subject on which radically different views were expressed by those taking part in the proceedings and expressing a position on the question. Similar differences existed regarding whether international law provides for a right of ““remedial secession”” and, if so, in what circumstances. There was also a sharp difference of views as to whether the circumstances which some participants maintained would give rise to a right of ““remedial secession”” were actually present in Kosovo.
La Cort ja ha assenyalat (veure el paràgraf 79) que un dels majors desenvolupaments del dret internacional durant la segona meitat del segle XX ha estat l'evolució del dret d'autoderminació. Si bé, en el context dels territoris no autònoms i de les poblacions subjectes a la subjugació aliena, la dominació i l'explotació, on el dret internacional d'autoderminació atorga a una part de la població de un estat existent el dret a separar-se'n de l'estat on són, hi han diferents i radicals punts de vista entre els ponents d'aquest procediment. Similars diferències es troben quant a la possibilitat brindada pel dret internacional sobre el dret de "secessió pal·liativa", i també sota quines circumstàncies. Hi hagué també una grossa diferència entre les opinions mantingudes per alguns dels participants sobre quines circumstàncies de les realment presents a Kosovö els hi atorgarien el dret a una "secessió pal·liativa".
A la resolució 2625 (XXV), titulada «Declaració sobre els principis de dret internacional referents a les relacions d'amistat i cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nations Units", el que reflecteix el dret internacional consuetudinari (Activitats de militars i paramilitars en i contra Nicaragua (Nicaragua contra els Estats Units d'Amèrica), Fons, Sentència, ICJ Reports 1986, pp. 101-103, paràgrafs. 191-193), l'Assemblea General va reiterar el principi que els Estats s'han d'abstenir en les seves relacions internacionals de l'amenaça o de l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol estat. En aquesta resolució s'enumeren a continuació, les diverses obligacions que incumbeixen als estats d'abstenir-se de violar la integritat territorial d'altres estats sobirans. En el mateix sentit, l'Acta Final de la Conferència de Hèlsinki sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa d'1 d'agost de 1975 (la Conferència de Hèlsinki), estipulava que els Estats participants respectaran la integritat territorial de cada un dels Estats participants (art. IV). Per tant, l'abast del principi d'integritat territorial es circumscriu a l'esfera de les relacions entre els Estats.
81. Several participants have invoked resolutions of the Security Council condemning
particular declarations of independence: see, inter alia, Security Council resolutions 216 (1965) and 217 (1965), concerning Southern Rhodesia; Security Council resolution 541 (1983), concerning northern Cyprus; and Security Council resolution 787 (1992), concerning the Republika Srpska.
81. Alguns dels participants han invocat les resolucions del Consell de Seguretat que condemnaven algunes declaracions específiques d'independència: entre d'altres, les resolucions del Consell de Seguretat 216 (1965) i 217 (1965), sobre Rhodèsia del Sud; la resolució del Consell de Seguretat 541 (1983), sobre Xipre del Nord; i la resolució del Consell de Seguretat 787 (1992) sobre la República Srpska.
The Court notes, however, that in all of those instances the Security Council was making a determination as regards the concrete situation existing at the time that those declarations of independence were made; the illegality attached to the declarations of independence thus stemmed not from the unilateral character of these declarations as such, but from the fact that they were, or would have been, connected with the unlawful use of force or other egregious violations of norms of general international law, in particular those of a peremptory character (jus cogens). In the context of Kosovo, the Security Council has never taken this position. The exceptional character of the resolutions enumerated above appears to the Court to confirm that no general prohibition against unilateral declarations of independence may be inferred from the practice of the Security Council.
El tribunal vol fer notar, no obstant, que en tots aquests casos el Consell de Seguretat estava prenent una decisió com a conseqüència de la situació concreta existent al moment en que la independència va ser declarada; la il·legalitat d'aquelles declaracions d'independència anava lligada no al caràcter unilateral de tals declaracions, sinó al fet que estaven, o havien estat, connectades a un il·legal us de la força o a d'altres evidents violacions de les normes del dret general internacional, en particular a aquelles de caràcter peremptori (jus cogens). En el context de Kosovö, el Consell de Seguretat no ha adoptat mai aquesta posició. El caràcter excepcional de les resolucions enumerades abans porta aquest Tribunal a confirmar que cap prohibició contra les declaracions unilaterals d'independència pot ser deduïda de la pràctica del Consell de Seguretat.
82. A number of participants in the present proceedings have claimed, although in almost every instance only as a secondary argument, that the population of Kosovo has the right to create an independent State either as a manifestation of a right to self-determination or pursuant to what they described as a right of ““remedial secession”” in the face of the situation in Kosovo.
82. Un cert nombre de participants en el present procediment ha reclamat, si bé en la majoria dels casos com a argument secundari, que la població de Kosovö té el dret de crear un estat independent no només com a manifestació del dret d'autodeterminació, sinó també degut a allò que descriuen com un dret de secessió pal·liativa, donada la situació a Kosovö.
The Court has already noted (see paragraph 79 above) that one of the major developments of international law during the second half of the twentieth century has been the evolution of the right of self-determination. Whether, outside the context of non-self-governing territories and peoples subject to alien subjugation, domination and exploitation, the international law ofself-determination confers upon part of the population of an existing State a right to separate from that State is, however, a subject on which radically different views were expressed by those taking part in the proceedings and expressing a position on the question. Similar differences existed regarding whether international law provides for a right of ““remedial secession”” and, if so, in what circumstances. There was also a sharp difference of views as to whether the circumstances which some participants maintained would give rise to a right of ““remedial secession”” were actually present in Kosovo.
La Cort ja ha assenyalat (veure el paràgraf 79) que un dels majors desenvolupaments del dret internacional durant la segona meitat del segle XX ha estat l'evolució del dret d'autoderminació. Si bé, en el context dels territoris no autònoms i de les poblacions subjectes a la subjugació aliena, la dominació i l'explotació, on el dret internacional d'autoderminació atorga a una part de la població de un estat existent el dret a separar-se'n de l'estat on són, hi han diferents i radicals punts de vista entre els ponents d'aquest procediment. Similars diferències es troben quant a la possibilitat brindada pel dret internacional sobre el dret de "secessió pal·liativa", i també sota quines circumstàncies. Hi hagué també una grossa diferència entre les opinions mantingudes per alguns dels participants sobre quines circumstàncies de les realment presents a Kosovö els hi atorgarien el dret a una "secessió pal·liativa".
83. The Court considers that it is not necessary to resolve these questions in the present case. The General Assembly has requested the Court’’s opinion only on whether or not the declaration of independence is in accordance with international law. Debates regarding the extent of the right of self-determination and the existence of any right of ““remedial secession””, however, concern the right to separate from a State. As the Court has already noted (see paragraphs 49 to 56 above), and as almost all participants agreed, that issue is beyond the scope of the question posed by the General Assembly. To answer that question, the Court need only determine whether the declaration of independence violated either general international law or the lex specialis created by Security Council resolution 1244 (1999).
83. La Cort considera que no és necessari resoldre aquestes qüestions en el cas que ens ocupa. La Assemblea General va requerir la opinió de la Cort només sobre si la declaració d'independència estava o no d'acord amb el dret internacional. Les discussions sobre l'abast d'aquest dret d'autodeterminació i l'existència d'un dret de "secessió pal·liativa", no obstant, tenen a veure amb el dret de separar-se d'un estat. Tal com ja ha assenyalat la Cort (veure els paràgrafs 49 a 56), i amb gairebé tots els participants d'acord, aquest tema ultrapassa la pregunta feta per la Assemblea General. Per a respondre a aquesta qüestió, la Cort només necessita determinar si la declaració d'independència ha violat bé el Dret General Internacional, bé la Lex Specialis creada pel Consell de Seguretat a la seua resolució 1244 (1999).
84. For the reasons already given, the Court considers that general international law contains no applicable prohibition of declarations of independence. Accordingly, it concludes that the declaration of independence of 17 February 2008 did not violate general international law. Having arrived at that conclusion, the Court now turns to the legal relevance of Security Council resolution 1244, adopted on 10 June 1999.
84. Pels motius ja donats, la Cort considera que el dret general internacional no conté prohibicions aplicables a les declaracions d'independència. Per conseqüent, conclou que la declaració d'independència del 17 de Febrer de 2008 no va violar cap llei internacional general. Havent arribat en aquesta conclusió, la Cort aborda ara la rellevància legal de la resolución 1244 del Consell de Seguretat, adoptada el 10 de Juny de 1999.
3 comentaris:
Hola Julio, me parece muy útil que traigas a tu blog varios fragmentos de la Sentencia y, además, que los hayas traducido porque viendo lo que se está diciendo y publicando sobre la decisión me parece que hay muchos que opinan sobre ella sin habérsela leído. Quizás hayas leído en mi blog la entrada que le dediqué y que tiene mucho que ver con el número 83 que tú recoges y que se ve más claro si se consideran los párrafos 49 a 56 que ahí se citan. Y es que el Tribunal no ha declarado la legalidad de la secesión de Kosovo, por mucho que algunos periódicos insistan en ello, sino la legalidad de la declaración (desde la perspectiva del Derecho internacional) de la declaración de independencia, sin prejuzgar las consecuencias de dicha declaración. Creo que conviene tener clara la diferencia porque algunos interpretan ya que tras esta sentencia si el Parlament de Catalunya (por ejemplo) declarara la independencia de Catalunya automáticamente existiría un nuevo sujeto de Derecho internacional y, evidentemente, no es esto.
Como siempre, muy útil e interesante tu blog. Saludos.
Efectivamente, la pregunta real era si una declaración unilateral de independencia podía ser ilegal debido a su unilateralidad. Y la respuesta ha sido no.
Lo que también se cita es que el derecho existe, incluso sin necesidad de acudir a la "remedial secession" que me he atrevido a traducir como secesión paliativa.
Claro que el derecho es sólo éso un derecho, y para ejercitarlo se necesitará que se cumplan una serie de requisitos formales, las famosas condiciones necesarias y suficientes. Entre ellas, por supuesto, una mayoría suficiente (¿cuánto es suficiente?) con un objetivo y una voluntad claras.
Lo que a mi me resulta incomprensible es que unos y otros salgan diciendo obviedades que nada tienen que ver, como que Catalunya no es Kosovö (M.T. Fdez de la Vega) o se los intente comparar.
Genial fill someone in on and this post helped me alot in my college assignement. Thanks you on your information.
Publica un comentari a l'entrada