Mon pare, innocent d'ell, de la vella escola, encara creia en els refranys antics, com que "la paraula és l'home", o que "abans s'agafa un mentider que un coix".
Supose que ara, si visqués, s'ho repensaria. Però no es faria un fart de riure, com jo, davant les declaracions de presidència.
Perquè el senyoret CamPps, àlias Ppaquita la CamPpestre, qui no pot amagar el seu gust per vestir bé i car, abona religiosament al comptat les seues adquisicions. Això sí, no en el moment de la compra, com solem fer la resta de mortals comuns, sinó quan li rota. I ho paga en efectiu, no amb diners de plàstic, o amb xecs de puny, o mitjantçant transferència, com solem fer la gent d'a peu. I, quan li convé, agafa el cotxet, o el cotxàs i, xino-xano, se'n va a los Madriles, a saldar el deute. Entre hores, faltaria pus, fora agenda. Total només n'hi han 350 km. tres horetes curtes.
I supose que se n'hi va tot sol, sense xofer, que no hi ha que malgastar els diners dels contribuents. I supose també que el combustible del cotxet o cotxàs, carregat en alguna gasolinera del camí, també l'haurà pagat en efectiu, i de la seua butxaca, clar, no el crec capaç, el Molt Honorable, de malgastar els nostres impostos en aquests afers particulars.
És creïble açò? És versemblant?
Pels seus incondicionals, i n'hi han a manta en aquest meu país rebatejat en Comunitat, més que creïble, evident, més que versemblant, "palabrita del niño jesús".
Avui, El País, ens porta més "infàmies" sobre aquest assumpte: La policía encuentra en un yate nuevas pruebas sobre los regalos a Camps
Tot mentida, segur: Altea no es troba en el camí de Madrid, i la capital de les Espanyes no té mar.
Encara.
Supose que ara, si visqués, s'ho repensaria. Però no es faria un fart de riure, com jo, davant les declaracions de presidència.
Perquè el senyoret CamPps, àlias Ppaquita la CamPpestre, qui no pot amagar el seu gust per vestir bé i car, abona religiosament al comptat les seues adquisicions. Això sí, no en el moment de la compra, com solem fer la resta de mortals comuns, sinó quan li rota. I ho paga en efectiu, no amb diners de plàstic, o amb xecs de puny, o mitjantçant transferència, com solem fer la gent d'a peu. I, quan li convé, agafa el cotxet, o el cotxàs i, xino-xano, se'n va a los Madriles, a saldar el deute. Entre hores, faltaria pus, fora agenda. Total només n'hi han 350 km. tres horetes curtes.
I supose que se n'hi va tot sol, sense xofer, que no hi ha que malgastar els diners dels contribuents. I supose també que el combustible del cotxet o cotxàs, carregat en alguna gasolinera del camí, també l'haurà pagat en efectiu, i de la seua butxaca, clar, no el crec capaç, el Molt Honorable, de malgastar els nostres impostos en aquests afers particulars.
És creïble açò? És versemblant?
Pels seus incondicionals, i n'hi han a manta en aquest meu país rebatejat en Comunitat, més que creïble, evident, més que versemblant, "palabrita del niño jesús".
Avui, El País, ens porta més "infàmies" sobre aquest assumpte: La policía encuentra en un yate nuevas pruebas sobre los regalos a Camps
Tot mentida, segur: Altea no es troba en el camí de Madrid, i la capital de les Espanyes no té mar.
Encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada