Són prou conegudes les cinc fases de Kübler-Ross front a una situació estressant, les quals, normalment, hom aplica a la situació més estressant de totes: la mort.
1.- Negació
2.- Ira
3.- Negociació
4.- Depressió
5.- Acceptació
Aquestes fases que, quan les considerem en un sol individu, són successives encara que amb freqüents solapaments, en el cas d'aplicar-les a un grup social, només poden ser evaluades a partir d'aproximacions estadístiques.
Hem arribat ja, en el cas Gürtel-Camps, a la tercera fase, la de la negociació?
Tot sembla indicar-ho, quan comencen a prodigar-se declaracions de militants del Pp instant a revisions legislatives que minimitzin els perniciosos efectes de l'acceptació d'uns regals que no ho semblen regals, sino més aviat prebendes, o més encara, suborns.
Que aquesta tercera fase, representada aquests darrers dies per les declaracions de Rita Barberà i les anxoves, o Dolores de Cospedal i els límits penals de l'acceptació de regals, continúe coincidint amb apreciacions corresponents a la primera fase (com pot ningú imaginar que tot un molt honorable president pugui embrutar-se les mans pels quatre xavos d'unes miserables peces de roba? -Rajox dixit- o el famós i repetit "Yo me pago mis trajes" de l'imputat Camps) no és més que la confirmació de que no tot el pelotó marxa a la mateixa velocitat, i molt menys encara, en línia.
Quant a la segona fase, la ira, prou mostres n'hem tingut amb les actuacions de l'inefable senyor Trillo-Figueroa Martínez-Conde, o amb les múltiples declaracions dels propis imputats, l'honorable Camps, el "pijo" Costa i abundants companys de partit.
Ara, a esperar la depressió corresponent a la quarta fase que ja comença a ésser endevinada a través dels rictus finals dels seus amplis (i falsos) somriures cara a les càmeres de televisió (quan no pot defugir-ho, clar)
I el poble què?
Doncs com sempre: fotent-se'n de la música i de qui la balla
1.- Negació
2.- Ira
3.- Negociació
4.- Depressió
5.- Acceptació
Aquestes fases que, quan les considerem en un sol individu, són successives encara que amb freqüents solapaments, en el cas d'aplicar-les a un grup social, només poden ser evaluades a partir d'aproximacions estadístiques.
Hem arribat ja, en el cas Gürtel-Camps, a la tercera fase, la de la negociació?
Tot sembla indicar-ho, quan comencen a prodigar-se declaracions de militants del Pp instant a revisions legislatives que minimitzin els perniciosos efectes de l'acceptació d'uns regals que no ho semblen regals, sino més aviat prebendes, o més encara, suborns.
Que aquesta tercera fase, representada aquests darrers dies per les declaracions de Rita Barberà i les anxoves, o Dolores de Cospedal i els límits penals de l'acceptació de regals, continúe coincidint amb apreciacions corresponents a la primera fase (com pot ningú imaginar que tot un molt honorable president pugui embrutar-se les mans pels quatre xavos d'unes miserables peces de roba? -Rajox dixit- o el famós i repetit "Yo me pago mis trajes" de l'imputat Camps) no és més que la confirmació de que no tot el pelotó marxa a la mateixa velocitat, i molt menys encara, en línia.
Quant a la segona fase, la ira, prou mostres n'hem tingut amb les actuacions de l'inefable senyor Trillo-Figueroa Martínez-Conde, o amb les múltiples declaracions dels propis imputats, l'honorable Camps, el "pijo" Costa i abundants companys de partit.
Ara, a esperar la depressió corresponent a la quarta fase que ja comença a ésser endevinada a través dels rictus finals dels seus amplis (i falsos) somriures cara a les càmeres de televisió (quan no pot defugir-ho, clar)
I el poble què?
Doncs com sempre: fotent-se'n de la música i de qui la balla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada