Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXXVIII)

Una estampa molt simpàtica. Al menys a mi m'ho sembla. En alguna cosa havia d'entretenir la nit, el guàrdia...

78

Era una nit d’aquelles de gener,
d’un fred intens, d’una humitat crescuda,
i a meitat del carrer dit de Bailén
estava, ert, el vigilant, dins el

capot voluminós, i t’inspirà
un fratern sentiment aquella cosa
que s’anomena compliment del deure,
necessitat de traure’s un jornal,

els hiverns implacables de València
per més que diga la literatura,
amb aquella humitat, boscosa, enorme,

fins que advertires que sota el capot,
aquell capot voluminós, feixuc,
eixien quatre cames, dos de dona.

78

Era una noche de aquellas de enero,
de un frío intenso, de humedad crecida,
y a mitad de la calle de Bailén
estaba, yerto, el vigilante, dentro de

su voluminoso tabardo, y te inspiró
un fraternal sentimiento aquella cosa
que llamamos cumplimiento del deber,
necesidad de ganarse un salario,

los inviernos implacables de València
por mucho que la literatura diga,
con aquella humedad, boscosa, enorme,

hasta que advertiste que de bajo el tabardo,
aquel tabardo voluminoso, pesado,
salían cuatro piernas, dos de ellas de mujer.