Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (C)

Escena en una funerària. L'orgull del treball ben fet.

100

El taüter, el pare, contemplava
com treballava el fill: “No arribaràs
a res. Així no es fica un mort. En el
meu temps...” Però parlava inútilment.

Ell recordava el seu aprenentatge,
el tracte dòcil amb la clientela,
donant-los la raó a tots els difunts,
fins i tot invitant-los a fumar.

Quan havien fumat i ja venia
el clero amb tots els gori-goris, ell
els deia: “Demà passe per vosté

i ens n’anirem tots dos al Bataclan”.
Quan els difunts, adelerats, cloïen
els ulls, ell els tancava amb pany i clau.

100

El empleado de pompas fúnebres, el padre, contemplaba
cómo trabajaba su hijo: “No llegaràs
a nada. Así no se mete un muerto. En
mis tiempos...” Pero inútilmente hablaba.

Recordaba su aprendizaje,
el dócil trato con la clientela,
dándoles la razón a todos los difuntos,
invitándoles, incluso, a un cigarrillo.

Cuando habían fumado y ya llegaba
el clero con todos sus gori-goris, él
les decía: “Mañana pasaré por usted

e iremos ambos al Bataclán”.
Cuando los difuntos, ansiosos, cerraban
los ojos, él los encerraba bajo siete llaves.