Durant aquest últim mes, m'he mossegat la llengua més d'una i de dues vegades, i he evitat conscientment parlar de la lluita d'aquesta dona aparentment tan fràgil i feble.
Què podia dir? Que calia fer qualsevol cosa per salvar-la. Qualsevol cosa excepte deixar de respectar la seua voluntat. I per tant, calia deixar-la morir, si és que aquest acabava sent el resultat d'unes negociacions que moltes vegades semblaven absolutament infructuoses.
Avui, quan sembla que tot ha acabat per ara (amb un ara que desgraciadament serà sempre curt, excessivament curt per ella, pels seus fills, pel seu poble) vull dedicar-li dos poemes de Salvador Espriu, del seu llibre "La pell de brau" que, encara que parlen de la relació Catalunya-Espanya, trobe que poden ser aplicats sense gens d'esforç a la relació Sahara-Marroc.
Què podia dir? Que calia fer qualsevol cosa per salvar-la. Qualsevol cosa excepte deixar de respectar la seua voluntat. I per tant, calia deixar-la morir, si és que aquest acabava sent el resultat d'unes negociacions que moltes vegades semblaven absolutament infructuoses.
Avui, quan sembla que tot ha acabat per ara (amb un ara que desgraciadament serà sempre curt, excessivament curt per ella, pels seus fills, pel seu poble) vull dedicar-li dos poemes de Salvador Espriu, del seu llibre "La pell de brau" que, encara que parlen de la relació Catalunya-Espanya, trobe que poden ser aplicats sense gens d'esforç a la relació Sahara-Marroc.
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
[XXXVIII]
No conviene que digamos el nombre
de aquel que nos imagina más allá de nuestro miedo.
Si tropezamos a tientas
con éste extraño ciego,
en qué, si no es en el vacío y en la nada,
basaremos nuestra vida?
Intentaremos levantar en la arena
el peligroso palacio de nuestros sueños
y aprenderemos esta humilde lección
a lo largo de todo el tiempo del cansancio,
porque sólo así somos libres de combatir
por la última victoria sobre el espanto.
Escucha Sepharad: los hombres no pueden ser
si no son libres.
Que sepa Sepharad que no podremos ser jamás
si no somos libres.
Y grite la voz de todo el pueblo: "Amén".
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
[XLVI]
A veces es necesario y forzoso
que un hombre muera por un pueblo,
pero nunca ha de morir todo un pueblo
por un sólo hombre:
recuerda siempre esto, Sepharad.
Haz que sean seguros los puentes del diálogo
e intenta comprender y amar
las razones y las diversas lenguas de tus hijos.
Que la lluvia caiga poco a poco sobre los sembrados
y los acaricie el aire cual una mano extendida
suave y muy benigna sobre el ancho campo.
Que Sepharad viva eternamente
en el orden y en la paz, en el trabajo,
en la difícil y merecida
libertad.
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
[XXXVIII]
No conviene que digamos el nombre
de aquel que nos imagina más allá de nuestro miedo.
Si tropezamos a tientas
con éste extraño ciego,
en qué, si no es en el vacío y en la nada,
basaremos nuestra vida?
Intentaremos levantar en la arena
el peligroso palacio de nuestros sueños
y aprenderemos esta humilde lección
a lo largo de todo el tiempo del cansancio,
porque sólo así somos libres de combatir
por la última victoria sobre el espanto.
Escucha Sepharad: los hombres no pueden ser
si no son libres.
Que sepa Sepharad que no podremos ser jamás
si no somos libres.
Y grite la voz de todo el pueblo: "Amén".
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
[XLVI]
A veces es necesario y forzoso
que un hombre muera por un pueblo,
pero nunca ha de morir todo un pueblo
por un sólo hombre:
recuerda siempre esto, Sepharad.
Haz que sean seguros los puentes del diálogo
e intenta comprender y amar
las razones y las diversas lenguas de tus hijos.
Que la lluvia caiga poco a poco sobre los sembrados
y los acaricie el aire cual una mano extendida
suave y muy benigna sobre el ancho campo.
Que Sepharad viva eternamente
en el orden y en la paz, en el trabajo,
en la difícil y merecida
libertad.
Que et recuperes prompte, Aminetu, per poder tornar immediatament a la teua sempre necessària lluita.
Et necessitem.
Et necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada