Fracassarà la ILP plantejada a Catalunya? Potser semble optimista, però estic convençut que no.
Una altra cosa és que, possiblement, no alcance els objectius proposats de suprimir totalment les corregudes de bous (o corridas de toros com diuen més al nord), i més quan avui me n'assabente que el PSC ha suprimit el dret de llibertat de vot als seus diputats i els obligarà a votar a favor de la conservació d'aquest trist i denigrant espectacle - per bé que artístic en els seus codificats passes.
I segurament ni tan sols s'hi parlarà (o només de passada) de la resta de tortures que sota el nom de bous al carrer es perpetren a una gran part de València, i del sud de Catalunya.
I els defensors d'aquestes tradicions (també ho són de tradicionals en altres àmbits, o ho han estat l'ablació de clítoris, i l'uxoricidi per honor, i els castrati, i les lapidacions, i les baralles de galls o de gossos, i tantes i tantes barbaritats que ens inventem els homes per fer-nos mal els uns als altres, o als nostres veïns de planeta més o menys semblants, més o menys propers) han iniciat una contra-ofensiva bestial, explicant-nos coses tan pelegrines com que els animals no pateixen (mira que resultaria fàcil contradir-los escannejant el cervell dels pobres animals a la plaça) o que han pogut gaudir d'una vida en llibertat durant uns pocs anys a canvi d'uns escassos moments de patiment; llibertat que se'ls nega als seus companys no braus, o que aquesta prohibició afectaria també a les obres d'art de Picasso, Fortuny, Solana, Alberti, Lorca, Miguel Hernández i tutti quanti. Què tindrà que veure la gimnàstica amb la magnèsia, que dèiem a la meua joventut?.
I, per favor, que els defensors de "La Fiesta Nacional" (nacional d'Espanya, of course, oblidant la inveterada tradició mediterrània de culte al bou solar, les primeres representacions de la qual trobem a Creta) no desvien l'atenció inventant un enfrontament Catalunya - Espanya. Si aquest enfrontament existeix, és únicament entre un país que a poc a poc vol anar eixint de la barbàrie, i un altre que encara no ha sabut (o pogut) arribar en aquest llindar.
Sempre he pensat que l'abandonament d'aquesta salvatjada es produirà per inanició, per desinterès de la gent, per falta de rendibilitat de l'espectacle. Però és bo que, de quan en quan, els nostres representants s'hi vegen obligats i abocats a discutir-ho.
Una altra cosa és que, possiblement, no alcance els objectius proposats de suprimir totalment les corregudes de bous (o corridas de toros com diuen més al nord), i més quan avui me n'assabente que el PSC ha suprimit el dret de llibertat de vot als seus diputats i els obligarà a votar a favor de la conservació d'aquest trist i denigrant espectacle - per bé que artístic en els seus codificats passes.
I segurament ni tan sols s'hi parlarà (o només de passada) de la resta de tortures que sota el nom de bous al carrer es perpetren a una gran part de València, i del sud de Catalunya.
I els defensors d'aquestes tradicions (també ho són de tradicionals en altres àmbits, o ho han estat l'ablació de clítoris, i l'uxoricidi per honor, i els castrati, i les lapidacions, i les baralles de galls o de gossos, i tantes i tantes barbaritats que ens inventem els homes per fer-nos mal els uns als altres, o als nostres veïns de planeta més o menys semblants, més o menys propers) han iniciat una contra-ofensiva bestial, explicant-nos coses tan pelegrines com que els animals no pateixen (mira que resultaria fàcil contradir-los escannejant el cervell dels pobres animals a la plaça) o que han pogut gaudir d'una vida en llibertat durant uns pocs anys a canvi d'uns escassos moments de patiment; llibertat que se'ls nega als seus companys no braus, o que aquesta prohibició afectaria també a les obres d'art de Picasso, Fortuny, Solana, Alberti, Lorca, Miguel Hernández i tutti quanti. Què tindrà que veure la gimnàstica amb la magnèsia, que dèiem a la meua joventut?.
I, per favor, que els defensors de "La Fiesta Nacional" (nacional d'Espanya, of course, oblidant la inveterada tradició mediterrània de culte al bou solar, les primeres representacions de la qual trobem a Creta) no desvien l'atenció inventant un enfrontament Catalunya - Espanya. Si aquest enfrontament existeix, és únicament entre un país que a poc a poc vol anar eixint de la barbàrie, i un altre que encara no ha sabut (o pogut) arribar en aquest llindar.
Sempre he pensat que l'abandonament d'aquesta salvatjada es produirà per inanició, per desinterès de la gent, per falta de rendibilitat de l'espectacle. Però és bo que, de quan en quan, els nostres representants s'hi vegen obligats i abocats a discutir-ho.
Recorde ara una quarteta popular llegida la novel·la de Joan Perucho, "Les històries naturals":
Van sortir sis toros
tots eren dolents
això fou la causa
de cremar els convents
Que conste que si jo fóra anglès hauria parlat de suprimir la cacera de raboses.
2 comentaris:
Querido Julio. Te deseo unas muy felices fiestas y que tengas un año tan cojonudo como los mil siguientes. Un abrazo.
Muy acertado el comentario, Julio.
Publica un comentari a l'entrada