A voltes amb els referèndums de dins de tres dies. Vota No. Un article de Marta Rojals

He llegit avui a VilaWeb aquest article de Marta Rojals demanant la participació. Perquè, coincidesc amb ella, és important per tots: pels espanyols, pels catalans, pels natius i pels immigrats, pels periodistes acreditats -un fotimer, creieu-me- que els resultats siguen el més orientatius possible de la realitat.

Si us plau, no us quedeu a casa, passeu-vos per les urnes, voteu.

No volem només els vots d'una part de la societat, els hi volem tots: els sis, els nos, els blancs, àdhuc els nuls.

Volem, contra tots aquells que ens hi voldrien mantenir amb els ulls embenats, saber, mesurar forces, establir temps.

Aquest és l'article

Vota No

Marta Rojals

10.12.2009

Si ja t’està bé com estàs, si el cos et demana marxa, tu estova’m que ja m’agrada, fot-me una altra bufetada, que res no manca a qui res no vol, i abans que sol, més val mala companyia, diumenge és el teu dia, diumenge tens l’ocasió: planta’t davant de l’urna i vota No.

O si trobes, pel teu gust, que no és tant el desajust, que et podrien collar més, que tres anys no són res, que practicar l’estatut perjudica seriosament la salut, encara massa autonomia i massa marques de policia, que l’espoliació fiscal és una llei natural, una nació-una selecció (la Roja), de llengües una i no cinquanta-una (la de Baroja), que un viatge no és viatge sinó passa pel peatge (el de Barajas), faixa sí, caixa no, no sense la constitució: doncs vine diumenge i vota No.

Som-hi tu també, valent, tanca el Losantos un moment, apaga Intereconomia, no passarà res per un dia, si estàs censat, hi ets comptat, plega’t El Mundo sota l’aixella, mou-te en nom de Castella, però amb cotxe o caminant (és la recomanació), que al nostre carrer major, els tancs no hi passen ni de cantó; vine amb il·lusió, no és reserva el dret d’admissió: tira pel dret i vota No.

‘Que se enteren estos pajaricuatos separatistas, bufónicos independentistas, ridiculantes nacionalistas, esperpénticos manipulistas, masones, editorialistas, mentecatos, culturistas, enemigos de la nación’, doncs amunt els cors, prou de plors, si ets censat, si el missatge t’ha arribat, fes valer el sermó, respon a la crida del teu predicador: vine content i vota No.

I encara tu, nostàlgic de glòries passades, ‘abajo’ les barricades, si ets censat, ets avisat, sigues home de collons, vesteix la camisa de les ocasions, al pit l’àliga perdiguera, que la pàtria ‘grande’ t’espera, i calça’t l’ullera de sol, que se sàpiga aquí qui mana, perquè a mi em dóna la gana i tant si es vol com si no es vol. Vine amb alegria, expressa’ns la teua opinió, que el diumenge és un gran dia per a enarborar el palmó. Ni foguera ni inquisició, és l’hora de passar a l’acció: surt al carrer, diposita el paper, simplement vota No.

Qui diu que deia que què, de la llibertat d’expressió? Vine, exerceix-la, tu també pots votar No. Però no em maregis, no rabiegis, no em censuris, no m’aturis: calla i vota, i vota No.

Aquesta és la gràcia de la democràcia, diumenge tens l’oportunitat, vine doncs i fes estat, digue’ns què en penses, vejam si ens convences, però prou de predicació, que ja ens sabem la cançó: molta llibertat per ‘tutti’, però abans l’acreditació, que la llibertat dels altres és com una pedra al ronyó; més senzill és tapar boques amb embotit de tovalló (o no passar de demanar, lliure i lliurement, com pintem l'ajuntament, estucat sí, estucat no, i s’ha acabat la discussió). Quin cansament, senyor!, per fàstic hem perdut la por. I a partir d’ara, si t’ho demanen, recorda bé la lliçó: en aquest nostre invent per a saber què vol la gent, ningú no et priva de votar No.

* * * * * * * * * *

Vota No

Si ya estás bien como estás, si el cuerpo te pide marcha, golpéame que me gusta, dame otro bofetón, que nada le falta a quien no quiere, y antes que sólo mejor mal acompañado, domingo es tu día, domingo tienes la oportunidad: acércate a la urna y vota No.

O si piensas que para tu gusto, no es tan grande el desajuste, que te podrían oprimir más, que tres años no son nada, que practicar el estatuto perjudica gravemente la salud, que todavía hay demasiada autonomía y demasiados cuerpos de policía, que la expoliación fiscal es una ley natural, que una nación-una selección (la Roja), que de lenguas una y no cincuenta y una (la de Baroja) que un viaje no es viaje si no pasa por el peaje (el de Barajas), faja sí, caja no, no sin la constitución: pues vente el domingo y vota No.

Venga, tú también, valiente, apaga a Losantos un momento, apaga intereconomía, no pasará nada por un día, si estás censado tienes derecho, ponte el Mundo bajo el sobaco, ponte en marcha en nombre de Castilla, pero en coche, o andando (es nuestro consejo), porque en nuestra calle Mayor los tanques no pasan ni de perfil; ven con ilusión, no está reservado el derecho de admisión: no te lo pienses y vota No.

‘Que se enteren estos pajaricuatos separatistas, bufónicos independentistas, ridiculantes nacionalistas, esperpénticos manipulistas, masones, editorialistas, mentecatos, culturistas, enemigos de la nación’, arriba los corazones, pues, basta de lloriqueos, si estás censado, si te ha llegado el mensaje, que el sermón sirva para algo, responde a la llamada de tu predicador: ven contento y vota No.

Y tú también, nostálgico de pasadas glorias, 'abajo' las barricadas, si estás censado estás avisado, tén cojones, viste la camisa de las ocasiones, el águila perdicera en el pecho, que te espera la patria 'grande', y ponte las gafas de sol, que se sepa quién manda aquí, porque a mí me da la gana, tanto si sí como sí no. Ven con alegría, exprésanos tu opinión, que el domingo es un gran día para enarbolar el estandarte. Ni hogueras ni inquisición, es la hora de pasar a la acción: sal a la calle, deposita la papeleta, símplemente vota No.

¿Quién dice que decía qué cosas, sobre la libertad de expresión? Ven, ejércela, tú también puedes votar No. Pero no nos marees, no te encabrites, no me censures, no me pares: calla y vota, y vota No.

Esta es la gracia de la democracia, el domingo tienes la oportunidad, ven, pues, y haz estado, dinos lo que piensas, igual nos convences, pero basta de sermones, que ya nos sabemos la canción: mucha libertad para 'tutti', pero antes la acreditación, que la libertad de los otros es como una piedra en el riñón; es más sencillo callar bocas con embutido de mantel (o limitarse a pedir, libre y libremente, cómo pintar el ayuntamiento, estucado sí, estucado no, y basta de discusiones). Qué cansancio, señor!, hemos perdido el miedo por aburrimiento. Y a partir de ahora, si te lo piden, recuerda bien la lección: en este invento nuestro para saber qué quiere la gente, nadie te impide votar No.