I continuant amb el llibre comentat ahir "FINS UNA ALTRA I MOLTES GRÀCIES PEL PEIX" quart de la "trilogia en cinc parts" de Douglas Adams, vull portar ací uns altres paràgrafs que considero molt apropiats per aquests moments preelectorals. Es tracta d'un diàleg entre Arthur i Ford Prefect a compte de l'arribada d'una nau espacial a la terra amb un robot de 30 metres d'alçada.
- Procedeix d'una democràcia molt antiga, saps?
- Vols dir que ve d'un món de llangardaixos?
- No - digué Ford, que aleshores es trobava en un pla una mica més racional i coherent que abans, una vegada havia estat obligat a empassar-se el cafè - no és tan senzill. Mai no és així de senzill. Al seu món, la gent és gent. Els dirigents, però, són llangardaixos. La gent odia els llangardaixos i els llangardaixos governen la gent.
- Que estrany - comentà Arthur -, havia cregut sentir-te dir que era una democràcia.
- Això he dit. I ho és - assegurà Ford.
- Llavors, per què la gent no se'n deslliura dels llangardaixos? - preguntà Arthur, que esperava no semblar ridículament obtús.
- Francament, ni se'ls ocorre. Tots estan obligats a votar, de manera que creuen que el govern que voten és més o menys el que volen.
- Vols dir que, efectivament, voten els llangardaixos?
- Clar que sí - respongué Ford, alçant els muscles.
- Però - objectà Arthur, tornant de nou a la gran pregunta -, per què?
- Perquè si no votessin per un llangardaix determinat - explicà Ford -, podria eixir el fardatxo que no convé. Tens ginebra?
- Què?
- He demanat - digué Ford, amb un creixent to d'urgència a la veu - que si tens ginebra.
- Ja ho miraré. Parla'm dels llangardaixos.
Ford tornà a alçar els muscles.
- Alguns diuen que els llangardaixos són la millor cosa que mai han conegut. Estan totalment equivocats, és clar, totalment i absolutament equivocats, però algú els ho tindria que dir.
- Però això és terrible - observà Arthur.
- Mira home - respongué Ford - si m'haguessin donat un dòlar altarià cada cop que algú mira a qualsevol banda de l'Univers i diu "Això és terrible", no hi seria ací assegut com una llimona esperant una ginebra. Però no en tinc cap, i ací estic.
- Procedeix d'una democràcia molt antiga, saps?
- Vols dir que ve d'un món de llangardaixos?
- No - digué Ford, que aleshores es trobava en un pla una mica més racional i coherent que abans, una vegada havia estat obligat a empassar-se el cafè - no és tan senzill. Mai no és així de senzill. Al seu món, la gent és gent. Els dirigents, però, són llangardaixos. La gent odia els llangardaixos i els llangardaixos governen la gent.
- Que estrany - comentà Arthur -, havia cregut sentir-te dir que era una democràcia.
- Això he dit. I ho és - assegurà Ford.
- Llavors, per què la gent no se'n deslliura dels llangardaixos? - preguntà Arthur, que esperava no semblar ridículament obtús.
- Francament, ni se'ls ocorre. Tots estan obligats a votar, de manera que creuen que el govern que voten és més o menys el que volen.
- Vols dir que, efectivament, voten els llangardaixos?
- Clar que sí - respongué Ford, alçant els muscles.
- Però - objectà Arthur, tornant de nou a la gran pregunta -, per què?
- Perquè si no votessin per un llangardaix determinat - explicà Ford -, podria eixir el fardatxo que no convé. Tens ginebra?
- Què?
- He demanat - digué Ford, amb un creixent to d'urgència a la veu - que si tens ginebra.
- Ja ho miraré. Parla'm dels llangardaixos.
Ford tornà a alçar els muscles.
- Alguns diuen que els llangardaixos són la millor cosa que mai han conegut. Estan totalment equivocats, és clar, totalment i absolutament equivocats, però algú els ho tindria que dir.
- Però això és terrible - observà Arthur.
- Mira home - respongué Ford - si m'haguessin donat un dòlar altarià cada cop que algú mira a qualsevol banda de l'Univers i diu "Això és terrible", no hi seria ací assegut com una llimona esperant una ginebra. Però no en tinc cap, i ací estic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada