L'ESPERMOGRAMA DEL MEU IAIO.
Enric Ramiro.
Publicat al diari Levante el dissabte 16 d'Abril de 2011.
Temps era temps quan es pensava que la dona era la responsable de la major part dels casos d'infertilitat. Mentre l'home fóra capaç de mantindre un coit, se suposava que era suficient per a poder fecundar la seua parella. Tanmateix, l'avanç en els estudis sobre fertilitat ha demostrat que són nombrosos els casos de parelles que no aconsegueixen l'embaràs perquè existeixen problemes masculins que tenen a veure amb la producció d'espermatozoides i la seua qualitat.
És per això que el doctor Guillem li va demanar un espermatograma a Ramon, un home de 71 anys del barri de Russafa que vivia a prop de l'estació de la Renfe. I clar, Ramon hagué de consultar el diccionari per a buscar el nom que havia posat el metge amb la seua lletra cal·ligràfica tan característica d'aquests professionals. L'obrí i va llegir mentre se li anaven alçant les celles: "L'espermograma és una anàlisi de laboratori en la qual s'avaluen distints paràmetres. És necessària una mostra de semen obtinguda per masturbació i lliurada al laboratori abans d'una hora de la seua producció."
Al dia següent, l'indígena valenciano-parlant tornà al consultori del doctor Guillem i li va lliurar el flascó de plàstic que li havia donat per a encapsular el líquid produït pels òrgans de reproducció masculins, que contenia els espermatozoides i servia per a fertilitzar els oòcits femenins. Però el recipient estava més net que una patena. El doctor, que tenia pressa perquè a cada pacient li correspon únicament cinc minuts en atenció primària, li preguntà directament:
-Però, què ha passat senyor Ramon?
-Doncs que primer ho vaig intentar amb la mà dreta i no va servir. No vull dir la mà dreta, sinó la acció. Després ho vaig intentar amb la mà esquerra i tampoc, ni tan sols amb les dues mans. Seguidament li vaig demanar ajuda a la meua dona, que ho va intentar amb la dreta, amb l'esquerra i amb les dues mans, però res de res. No obstant, la meua senyora i no és perquè siga aragonesa, però és una dona molt insistent i provà amb la boca sense dents i amb les dents posades, però res de res. Vaig cridar la meua nora que fa culturisme i està per mullar moltes coses. Provà una bona estona amb diferents posturetes i no aconseguírem res. Inclús vingué Sancho, el meu fill, que provà amb les dues mans, baix del braç, i fins amb els seus potents genolls, però no poguérem.
El doctor estava ja en estat de shock i amb la tensió alteta perquè era molt sensible i de capital, i li va dir molt espantat mirant de reüll el rellotge:
-O siga, que li va demanr ajuda a la seua dona, a la nora i al seu fill?
-Efectivament doctor, entre tots no poguérem destapar el flascó de plàstic.
No sempre hem de suposar accions de les quals no ens informen. A sovint el donar per fet alguns detalls poden canviar les històries i crear malentesos bastas en fets irreals. És per això que un diàleg amb ganes, sense presses ni estereotips ens ajudarà a estar molt ben informats i no a tindre únicament sensacions equivocades.
Inspirat en un correu electrònic tramés per Francesc Espanya el 6-6-2010 a les 9:57
enricramiro@hotmail.com
Enric Ramiro.
Publicat al diari Levante el dissabte 16 d'Abril de 2011.
Temps era temps quan es pensava que la dona era la responsable de la major part dels casos d'infertilitat. Mentre l'home fóra capaç de mantindre un coit, se suposava que era suficient per a poder fecundar la seua parella. Tanmateix, l'avanç en els estudis sobre fertilitat ha demostrat que són nombrosos els casos de parelles que no aconsegueixen l'embaràs perquè existeixen problemes masculins que tenen a veure amb la producció d'espermatozoides i la seua qualitat.
És per això que el doctor Guillem li va demanar un espermatograma a Ramon, un home de 71 anys del barri de Russafa que vivia a prop de l'estació de la Renfe. I clar, Ramon hagué de consultar el diccionari per a buscar el nom que havia posat el metge amb la seua lletra cal·ligràfica tan característica d'aquests professionals. L'obrí i va llegir mentre se li anaven alçant les celles: "L'espermograma és una anàlisi de laboratori en la qual s'avaluen distints paràmetres. És necessària una mostra de semen obtinguda per masturbació i lliurada al laboratori abans d'una hora de la seua producció."
Al dia següent, l'indígena valenciano-parlant tornà al consultori del doctor Guillem i li va lliurar el flascó de plàstic que li havia donat per a encapsular el líquid produït pels òrgans de reproducció masculins, que contenia els espermatozoides i servia per a fertilitzar els oòcits femenins. Però el recipient estava més net que una patena. El doctor, que tenia pressa perquè a cada pacient li correspon únicament cinc minuts en atenció primària, li preguntà directament:
-Però, què ha passat senyor Ramon?
-Doncs que primer ho vaig intentar amb la mà dreta i no va servir. No vull dir la mà dreta, sinó la acció. Després ho vaig intentar amb la mà esquerra i tampoc, ni tan sols amb les dues mans. Seguidament li vaig demanar ajuda a la meua dona, que ho va intentar amb la dreta, amb l'esquerra i amb les dues mans, però res de res. No obstant, la meua senyora i no és perquè siga aragonesa, però és una dona molt insistent i provà amb la boca sense dents i amb les dents posades, però res de res. Vaig cridar la meua nora que fa culturisme i està per mullar moltes coses. Provà una bona estona amb diferents posturetes i no aconseguírem res. Inclús vingué Sancho, el meu fill, que provà amb les dues mans, baix del braç, i fins amb els seus potents genolls, però no poguérem.
El doctor estava ja en estat de shock i amb la tensió alteta perquè era molt sensible i de capital, i li va dir molt espantat mirant de reüll el rellotge:
-O siga, que li va demanr ajuda a la seua dona, a la nora i al seu fill?
-Efectivament doctor, entre tots no poguérem destapar el flascó de plàstic.
No sempre hem de suposar accions de les quals no ens informen. A sovint el donar per fet alguns detalls poden canviar les històries i crear malentesos bastas en fets irreals. És per això que un diàleg amb ganes, sense presses ni estereotips ens ajudarà a estar molt ben informats i no a tindre únicament sensacions equivocades.
Inspirat en un correu electrònic tramés per Francesc Espanya el 6-6-2010 a les 9:57
enricramiro@hotmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada