contadores de visitas
Si ahir el poema d'Estellés ens descrivia la caça de pardalets amb xarxa, avui ens presenta un tema recurrent a la seua poesia, l'amor a plena llum, ferotge, sense complexos, lluminosament pur en la seua carnalitat elemental. Recordeu "Els amants" del Llibre de Meravelles: "no hi havía a València, dos amants com nosaltres..." i recordeu també una de les seues cites preferides d'Ausiàs March, un immens poeta del segle XV: "La carn vol carn"
2
Torna als carrers la primavera; torna
l’estiu, i tornen la tardor, l’hivern,
amb el seu repertori –d’any en any
més limitat– d’amenitats, i creix
el teu record, la il·limitada festa,
quan agafava, com un canteret,
harmoniós i delitós, el teu
nu complagut, al menjador, i tu
practicaries tot allò que diuen
obscenitats, pecats, si no fos que
tenies sempre, redimint els actes,
una alegria principal, aquell
goig d’ésser, nua, entre unes mans febrils,
després d’una setmana fent jerseis.
2
Vuelve a las calles la primavera; vuelve
el verano, y vuelven el otoño, y el invierno,
con su repertorio –cada día
más pobre– de distracciones, y crece
tu recuerdo, la ilimitada fiesta,
cuando tomaba, cual un pequeño cántaro,
armonioso y agradable, tu
cuerpo desnudo y complacido, en el comedor y tú
practicabas todo lo que ellos llaman
obscenidades, pecados, de no ser porque
siempre mostrabas, redimiendo tus actos,
una alegría primordial, aquel
gozo de estar, desnuda, entre unas manos febriles,
tras toda una semana tejiendo jerseys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada