contadores de visitas
I aquí Estellés ens presenta un altre personatge del llibre, la comadrona. Una comadrona molt especial: drapaire, nòmada, sanadora. Bruixa? Gitana? Tindrem ocasió d'observar-la.
9
Alguna oculta saviesa incògnita
així guaria, absurdament, de gràcia;
tots s’aturaven: segles d’estupor
reconeixien, en aquella, el do.
Amb els ulls clucs i com adolorida,
retornaria al vague anonimat,
indocta sí i analfabeta i tot,
a fer gratíssims calcetins de llana.
A poc a poc s’esvairia un nimbe,
s’adquiriria una normalitat,
i lentament i cruixidorament
s’enfonsarien, nit endins, els carros,
demanaria el fill pa amb oli i sal,
tornen a fer tots ús del matrimoni.
9
Alguna oculta sabiduría incógnita
así sanaba, absurdamente, de gracia;
todos se detenían: siglos de estupor
reconocían, en ella, el don.
Con los ojos cerrados y como dolorida,
regresaría al vago anonimato,
indocta sí y analfabeta incluso,
a tejer gratísimos calcetines de lana.
Poco a poco se desvanecería un nimbo,
se adquiriría una normalidad,
y chirriando lentamente
se hundirían, en la noche, los carros,
pediría su hijo pan con aceite y sal,
Vuelven todos a consumar el matrimonio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada