contadores de visitas
Qui no ha vist mai arrastrar amb un carret, un gos paralític per un accident?
I, si tanqueu els ulls i us pareu a pensar, aquesta imatge no ens porta mai a gossos de raça, ni a persones riques, tot al contrari, ens porta sempre a persones de poble, pobres, corrents, sense riquesa, sense estudis, amb un cor gran com una catedral, que s'estimen sense remissió, a vegades malgrat ells mateixos, el seu gos bord, mesclat, mestís, el seu amic, el seu company, el seu fidel gos.
5
Damunt el catre gemegava el gos
obscurament, abolquerat amb mantes,
amb els ronyons fets pols pel camió,
mentre el barber li feia micapans
dient-li frases maternals i intactes
com Fill meu, Amoreta de ma vida,
Bonico tu com Sant Lluís Gonzaga!
L’adust barber, sense muller i sol,
amb el llarguíssim davantal posat,
fent dinarets per a l’invàlid ca,
fent-li peücs amb llana de Terol.
Morí, tristíssim, en morir el gos,
amarg exemple de fidelitat,
lladrant sis dies d’agonia íntegra.
5
Sobre el catre gemía el perro
oscuramente, abrigado con mantas,
con los riñones destrozados por el camión,
mientras el barbero le hacía cataplasmas
y le decía frases maternales e intactas
como: !Hijo mío, Amorcito de mi vida,
Bonito tú como San Luís Gonzaga!
El adusto barbero, sin mujer y solitario,
con su larguísimo guardapolvo vestido,
haciendo comiditas para el inválido perro,
tejiéndole peucos con lana de Teruel.
Murió, tristísimo, cuando murió el perro,
amargo ejemplo de fidelidad,
ladrando los seis días de íntegra agonía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada