contadores de visitas
Una altra escena neorealista: l'arribada d'un vagabund al poble.
No li he sabut trobar continuïtat a aquest personatge a travers del llibre, i m'incline a pensar que no és més que un McGuffy hitchkockià per centrar-nos encara més en el veritable personatge del llibre: el seu poble, Burjassot.
11
Amb una canya, com si te’n fugisses
camí d’Egipte i la palmera tèbia,
sense la dona, sense el fill, que encara
anirien, qui ho sap, pel Pla del Pou,
creues el poble entre la polseguera
amb una barba lamentable, trista.
Qui sap on vas, d’on véns. No acceptaries
el got de vi, i en el rastell precari
descansaries amb els ulls ardents
d’un manament que compliries sense
comprendre res. Et tirarien pedres
els insensats i delicats infants,
i et mirarien amb recel les mares
i un gos es pixaria en el teu colze.
11
Con una caña, como si huyeses
camino de Egipto y la tibia palmera,
sin esposa, sin hijo, que todavía
andarían, quién sabe, por el Pla del Pou,
cruzas el pueblo entre la polvareda
con una barba lamentable, triste.
Quién sabe dónde vas, de dónde vienes. No aceptarías
el vaso de vino, y en el precario bordillo
descansarías con tus ojos ardientes
por un mandato que cumplirías sin
nada comprender. Te lanzarían piedras
las insensatas y delicadas criaturas,
y las madres te mirarían con recelo
y un perro se mearía en tu codo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada