Francesc Romeu, una persona sensata.

O almenys això crec.

Francesc Romeu, candidat a la secretaria general del PSPV (partit socialista del país valencià), que escric de forma totalment conscient i intencionada en lletres minúscules, ha dit que no, que no li sembla bé la intenció de canviar aquestes sigles per les de PSCV (partit socialista de la comunitat valenciana) tal com, entre d'altres coses ben encertades, proposa la ponència del pròxim congrès de setembre.

Sempre m'he queixat de que s'haja institucionalitzat una patotxada com la propiciada per, crec recordar, Attard (al temps que aturava el rellotge), per desbloquejar la burrera de la dreta que intentava, basant-se en una qüestió de noms, impedir l'autonomia de València.

Perquè aquest és el nom i no cap altre: València. Encara que una divisió en províncies (pro-vintia, pels vençuts) ens dividís (divide et vince) finalment, en tres províncies (arribaren a ser-ne quatre), y deixés el territori central amb el nom del territori global.

Així que les opcions eren les següents:

Regne de València. Anacrònic, romàntic i inexacte. L'estat unitari va ser ràpidament implantat pels borbons amb els Decrets de Nova Planta.

València. Inacceptable per als pro-murcians del territori sud, que, com a molt, acceptarien una denominació que inclogués el territori sud en el nom Alicante-Alacant

Levante. Invent del segle passat i capçalera d'un diari, però que a molta gent ens recorda el Líban, aquest sí amb tot el dret, Levante del Mediterrani. Perquè, com en el cas de provintia, ens remet a la dependència, aquesta vegada geogràfica, d'un hipotètic (hipotètic, no, ben real) territori central dominant.

País Valencià. Invent modern, inacceptable per a la dreta, per les seues implicacions de nova constitució, de voluntarietat. A més de la seua possible relació amb un espai cultural que hem vingut a definir (cada vegada menys, també és cert) com a Països Catalans, i que alguns, molt pocs, pretenen espai també polític.

Així que amb data límit per presentar a Corts (les espanyoles, of course, de aquí les majúscules o capitals) no hi hagué més remei que deturar el rellotge a la mitja nit última, i seguir discutint, fins que ens vam quedar sense nom.

La comunitat autònoma valenciana, passarà dir-se, comunitat autònoma valenciana. Tota una troballa.

I ara, un partit d'esquerres, confluència d'uns quants partits socialistes de la transició, que va adoptar en la seua creació el nom de PSPV, renuncia a la seua història, i es conforma amb la kafkiana situació de acceptar com a senyes d'identitat del territori que diu representar, la falta de nom propiciada per la rebequeria de la dreta.

Propose que de no continuar amb el nom actual passin a denominar-se Partit Socialista de l'única comunitat autònoma espanyola sense nom (PSUCASN) quedaria fi

Que tinguis sort amb la teua postura, Paco. Ja hem renunciat a massa coses.