L'Educació al País Valencià, dues notícies complementàries

Òbric avui el Levante i trenque el dejú (que això és el que vol dir desdejunar) amb dues notícies sobre l'Educació a aquest trist país valencià sense nom (CV) penosament complementàries.

La primera, un editorial, denunciant que un part petita, però no per això menys important, dels alumnes donaran classe, un any més, a barracons perpètuament provisionals

Vuelta al barracón

Cuando se acerca inexorable el inicio del curso escolar, los sindicatos han dado la voz de alarma sobre las condiciones en las que los alumnos de la red pública de la Comunitat volverán a las aulas. Eso quienes vayan a aula, porque unos 25.000 estudiantes deberán arrancar, como mínimo, el nuevo curso en 1.300 barracones. Se trata de un problema, éste de las infraestructuras, que, lejos de solucionarse con el paso del tiempo, parece agravarse. Cuando se constituyó la empresa Ciegsa se alegó la necesidad de aligerar los trámites administrativos para acelerar la construcción de centros escolares. Años después, Ciegsa es más noticia por una gestión polémica, y esos 25.000 estudiantes volverán a los barracones. Por muchas comodidades que estas instalaciones temporales tengan, no parecen la imagen más apropiada para esta Comunitat Valenciana del siglo XXI jalonada de grandes eventos y grandes construcciones. Las nuevas generaciones -sólo durante el curso pasado, el número de estudiantes en la red de enseñanza obligatoria se incrementó en 23.347- podrán presumir, quizás, de ser las mejor preparadas de la historia. Sin embargo, su paso por los centros escolares amenaza con parecerse más al de un país tercermundista que a una sociedad que respeta y prestigia lo que el proceso educativo significa. Se trata, pues, de un borrón que los gestores de la enseñanza pública deberían comprometerse en eliminar de una vez por todas. Y los padres y alumnos -y con ellos el resto de la sociedad- deberían exigirlo.

Un lleuger apunt, o dos. Pocs col·legis religiosos, i de les més diverses sectes, queden per subvencionar. I l'empresa Ciegsa (Construccions i iniciatives educatives generalitat valenciana s.a., segons crec), creada per administrar (fer més eficaç segons ells, els neocons que ens governen) no és més que una privatització en mans d'amiguets, cara, ineficaç i moltes vegades denunciada per corrupta.

L'altra notícia és un comentari sobre el trilingüisme preconitzat per aquesta cheneralitat que amb tanta afició gasta els nostres diners en diverses ciutats i copes de l'Amèrica, i fòrmules-1

Es tracta d'una opinió de Vicent Brotons, de la Universitat d'Alacant, que em sembla interessant de llegir

Trilingüisme: anem amb compte

Les vacances no han estat un obstacle perquè la Conselleria d´Educació haja tret la resolució per la qual s´establixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d´educació plurilingüe que permitisca fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l´educació infantil (DOGV de 21 d´agost de 2008). Començarem per saludar la iniciativa legal d´aquesta resolució de programa d´educació plurilingüe a l´educació infantil (PEPEI, d´ara en avant).

Tot i això, des de la Unitat per a l´Educació Multilingüe de la Universitat d´Alacant (UEM-UA), que com es veu tampoc no fem vacances quan es tracta d´opinar ponderadament sobre una iniciativa educativolingüística d´aquesta importància, hem d´aportar algunes consideracions pedagògiques, sociolingüístiques i psicolingüístiques que posen en qüestió la bondat d´alguns aspectes de la iniciativa legal que prendrà cos al llarg del curs 2008-09.

A més de les crítiques que els partits de la oposició i els sindicats democràtics de l´ensenyament han explicat -una norma que fa que tot el pes del programa caiga sobre el voluntarisme de mestres i escoles, absència de finançament, dubtes seriosos sobre la formació del professorat, no generalització a tot el segon cicle de primària, un cert aire d´ocurrència poc meditada del Govern, etc.-, en què coincidim, cal explicar algunes altres més.

1.ª No s´entén com un programa com el PEPEI no haja vingut precedit per una experimentació prèvia (25 o 30 col·legis) o no s´haja definit inicialment com programa experimental, amb tot el que comporta de seguiment, control, avaluacions externes (des de l´àmbit universitari, per exemple), comparacions de resultat amb altres grups, etc. Educativament ens juguem molt per a llançar un programa que genèricament és bo, però que caldria perfilar en molts aspectes.

2.ª El mateix podem dir pel que fa a un programa de formació seriós pels mestres que hi vagen a participar-hi. L´èxit real del PEPEI rau en mestres que sàpien molt d´anglés, molta didàctic de l´anglés en situacions d´ensenyament precoç i un alt nivell de compromís. Tot, per cert, hauria d´estar perfectament finançat i compensat salarialment. Un programa fet des de l´esforç de la professionalitat i no des de l'aventurisme del voluntarisme, vaja.

3.ª Puc entendre perfectament, encara que caldria discutir afinadament, la distribució horària per a l´alumnat d´infantil 4 i 5 anys pel que als programes bilingües actualment vigents: Programa d´Immersió (23 hores i mitja en valencià i 1,5 en anglés); Programa d´Ensenyament en Valencià (entre 19 i 23 hores i mitja en valencià i 1,5 en anglés); Programa d´Incorporació Progressiva (15 hores en castellà, 8,5 en valencià i 1,5 en anglés). Em costa entendre, però, que no es diga res de quins són els mínims per acceptar la implantació d´un PEPEI als col·legis dels municipis de predomini lingüístic castellà. Si realment parlem d´un programa trilingüe, hauria de contemplar com a mínim una estructura horària semblant a la del Programa d´Incorporació Progressiva citat adés. No té cap sentit introduir l´anglés en infantil si el valencià, com a llengua oficial i de necessari coneixement, no té un tractament significatiu. És més, als col·legis de predomini lingüístic castellà no se´ls hauria d´autoritzar cap PEPEI si valencià i castellà no tingueren un tractament horari igualitari -o superior per al valencià- ja que estaríem davant d´un fals trilingüisme que relega a una situació de perpètua desigualtat competencial a l´altra llengua oficial, el valencià.

4.ª Aquest programa hauria d´haver contemplat la possibilitat de ser desenvolupat des d´altres llengües europees. La indiscutible prevalença de l´anglés té ben poc a veure amb les directrius que ha establit el Consell d´Europa, que planteja un multilingüisme divers i transversal i no una supeditació de facto a l´anglés com a llengua internacional. Sabem que és discutible, però cal discutir-ho asserenadament.
5.ª Els últims estudis sobre adquisició de llengües estrangeres no avalen precisament que aquest aprenentatge siga més eficient en edats primerenques (entre 3 i 8 anys). Més aïnes apunten cap a un ajornament de l´aprenentatge als últims cursos de primària i a secundària. Això sí, amb un increment de les hores d´ús vehicular de la llengua estrangera en els nivells esmentats. És a dir, introduir inicialment la llengua minoritzada amb una forta presència quantitativa -en el nostre cas el valencià-, incrementar progressivament, segons el programa bilingüe, la presència de la llengua forta -el castellà- i plantejar de manera intensiva i extensiva l´ensenyament de (i en) la llengua estrangera a partir de 5é de primària, començant amb un mínim de cinc hores setmanals fins arribar a unes deu, aproximadament. Cal, per tant, prendre en consideració tot el que aportem les noves investigacions si aspirem, de veres, a un sistema educatiu plurilingüe realment eficient pel que fa als resultats competencials.

Comptat i debatut, a més de les raonables i raonades crítiques de partits opositors i sindicats de l´ensenyant sobre finançament i excés de voluntarisme, el PEPEI ha de prendre en consideració les sis qüestions que plantegem des de la UEM-UA. El nostre sistema educatiu no està per a experiments ni frivolitats. El 30% d´escoles que funcionen des de fa molts cursos amb programes bilingües tenen molt a dir i a aportar en aquest procés cap el plurilingüisme educatiu. Els ensenyants del centres amb PIL i PEV (i de PIP, quan funciona) són el principal aval del futur trilingüe, o quadrilingüe, de l´educació. Treballem, posem recursos, debatem amb arguments resultat de les investigacions més serioses: és l´espai d´encontre de la comunitat educativa per aconseguir un plurilingüisme educatiu de qualitat. No s´hi pot construir sobre el buit de la improvisació i el cafè per a tots i totes si no es partix d´ampliar i considerar com a punt de partida els programes que ja funcionen, i molt bé, prenent com a eix vertebrador la llengua pròpia i minoritzada: el valencià.

Vicent Brotons
*Unitat per a l´Educació Multilingüe. Universitat d´Alacant.

Resumint, improvisació, mitjans previsiblement inadequats, i dubtes sobre si el trilingüisme que volen implantar afectarà a tot el país, o com es habitual, només a la zona bilingüe, que amb les mesures adoptades, (recordem que la televisió "valenciana" Canal 9 ja emet en espanyol més del 70% de la seua programació) cada vegada és més petita, o com es habitual, deixaran fora a la zona castellano parlant de l'ensenyança del català (o valencià com aquí l'anomenem) per no molestar aquells que no el parlen.

En fi... Continuarem informant i... queixant-nos.

Dubte també molt que els signants del famós "Manifiesto", Savater entre ells (sap, per cert, que el seu nom significa Zapatero en català?) ens voldran ajudar, o no entra dins dels seus càlculs.